Emor: la importància d’allò que diem

Emor: la importància d’allò que diem

Una de les instruccions que dóna HaXem és, com no podria ser d'altra forma, que complim els seus manaments. «Compliu fidelment els meus preceptes. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:31). I no només això. També «No profaneu el Meu sant nom, per tal que sigui santificat entre els fills d'Israel, Jo [el nom de les quatre lletres] que us santifico. Jo que us vaig treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu, Jo [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:32-33). Aquesta secció està just després de la part en què HaXem parla a Moisès i li diu que parli a Aaron i els seus fills i a tots els Fills d'Israel per tal d'instruir-los en com funcionen els sacrificis votius i voluntaris. A tots se'ls diu que han de ser curosos amb les ofrenes, que no han de tenir cap defecte, que es facin al seu temps, per exemple respectant els set dies després de néixer de l'animal (verset 27), i que no se sacrifiqui l'animal el mateix dia...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: un refilet d’alegria

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: un refilet d’alegria

Aquesta serà la llei que regeixi per al leprós, en el dia de la seva purificació, ell haurà de ser presentat davant el sacerdot. […] Ordenarà el sacerdot, i prendrà per al que es purifica dos ocells vius purs [tehorot] i fusta de cedre i porpra escarlata i hisop (Vaicrà-Levític 14:2-4). Així comença la descripció del ritual de purificació del mal traduït «leprós». Una de les coses que criden l'atenció és el tema dels ocells. En gairebé tots els casos de sacrifici ritual d'ocells, es diu que han de ser tórtores o colomins. En aquest cas, «dos ocells vius purs, [xté tsiporim khaiot tehorot]». Quina mena d'ocells són? Moisès ben Nakhman ens ho explica primer per boca de Raixí: «vius, això exclou ocells que són treifà --animals que pateixen malalties que els causarien la mort en un any--. Purs, això exclou un ocell no apte per a menjar. Com que les plagues de metsorà --mal traduït com lepra-- són un càstig per...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: puresa i naixement

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: puresa i naixement

La paraixà Tatzrià comença amb els manaments relatius a la dona que dóna a llum. Després d'establir els diferents períodes de tumà i tohorà --mal traduïts com impuresa i puresa i que en la major part es refereix a puresa ritual--, la Torà indica que la mare ha de fer dos sacrificis: Quan es compleixin els dies de la purificació per un fill o una filla haurà de portar un xai d'un any com ofrena cremada [le'olàh, o holocaust], i un colomí o una tórtora com ofrena per pecat [lekhatat] a la porta de la Tenda de reunió, al kohen. I ell l'oferirà davant del [nom de les quatre lletres] i farà expiació per ella i ella quedarà pura de l'origen de la seva sang… (Vaicrà-Levític 12:6-7). En una primera lectura simple, el neòfit podria pensar que s'està castigant a la dona pel fet de ser mare. Però el fet és que la Torà no és un llibre per fer-ne una lectura simple....
Read More