Nitzavim: la Torà al cor

Nitzavim: la Torà al cor

Molt sovint, quan mirem la Torà en conjunt, o la llista de mitsvot, o les prohibicions de Xabat, veiem una pila de volums de llibres, o una llista inacabable o un compendi inabastable. Aquesta sensació que podem sentir, no la tenim en exclusiva: Doncs la instrucció aquesta que Jo us ordeno a vosaltres avui no està amagada de tu ni t'és distant. No està als cels per dir "Qui haurà de pujar per nosaltres al cel i la prengui per nosaltres i ens la faci entendre, i la complim?". Ni està més enllà del mar per dir "qui haurà de passar per nosaltres a l'altra banda del mar i la prengui per nosaltres, i ens la faci entendre, i la complim?". Doncs aquesta cosa t'és molt propera: està a la teva boca i al teu cor, per complir-la. Devarim 30:11-13 Moisès ben Nakhman, com sempre, ho aclareix.Molt sovint, "aquest manament" o "aquesta instrucció", es refereix a tota la Torà en complet, com s'indica a Devarim 8:1, "i hauràs d'observar...
Read More
Paraixat Noé — Desastres naturals: en tenim nosaltres la culpa?

Paraixat Noé — Desastres naturals: en tenim nosaltres la culpa?

El següent text és una traducció de l'article «Natural Disasters: Are We To Be Blamed?», del Rabí Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 11 d'octubre del 2018 «I Déu va dir a Noè, "La fi de tota carn ha vingut davant Meu, perquè la terra s'ha omplert de robatori per culpa seva, i contempla com Jo els destrueixo de la terra». Bereixit 6:13 Primera Part «Crec que si un triangle pogués parlar, diria, d'alguna forma, que Déu és eminentment triangular, mentre que un cercle diria que la naturalesa divina és eminentment circular. Per tant, cadascú assignaria els seus atributs a Déu, i assumiria que és igual que Déu i miraria a tota la resta com si fossin malformacions». Baruch Spinoza A través de tota la història humana, la humanitat s'ha enfrontat a desastres naturals enormes i mortífers. Cada vegada moltes bones ànimes, jueus i no-jueus, es pregunten per quin significat s'hi amaga al darrera. En particular, les persones religioses postulen...
Read More
Khaié Sarà: Cercant una dona pel fill de l’amo

Khaié Sarà: Cercant una dona pel fill de l’amo

(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) Avraham tenia un vell servent, que nomia Eliézer i li era molt lleial. Aquest servent era d’origen cananeu, la família maleïda, pel mal que havia fet el seu ancestre Cnà’an, i que havia deixat una terrible empenta en tots els seus descendents, que seguien tots ells els mals camins apresos de l’avi Cnà’an. Però ja fa molts d’anys que Eliézer és a casa d’Avraham, anul·lant les seves pròpies metes i posant les del seu amo per damunt. I ara li han donat una fita difícil: ha de trobar una dona per al fill de l’amo. Una dona que sigui la més adequada. Com se fa una cosa així? Està clar que no és l’aspecte físic el criteri que li farà decidir quina és la millor dona pel fill de l’amo, ja que la que sia agradable a un, no sempre ho serà a l’altre. Eliézer ens dóna la resposta: ha...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui integra el pacte

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui integra el pacte

Estem ja apropant-nos al final de la Torà, i Moisès comença el que serà el seu darrer discurs. «Avui faig 120 anys. Ja no puc sortir ni entrar» (Devarim-Deuteronomi 31.1). I després de parlar als fills d'Israel i a Josuè, «I va escriure Moisès aquesta Llei --Torà en l'original-- i la va entregar als sacerdots --als kohanim-- que portaven l'Arca del pacte del [nom de les quatre lletres] i a tots els ancians d'Israel» (Devarim-Deuteronomi 31:9). I què va escriure? «I Moisès va escriure aquesta Llei [... ha-Torà hazot]» des del principi de Bereixit fins davant de tot Israel. I encara que al verset 11 hi hagi escrit «tu hauràs de llegir aquesta llei [...ha-Torà hazot] davant tot Israel», segons els rabins (a Sotà 41a), aquí s'està referint al llibre de Devarim. És a dir, que Moisès va escriure tota la Torà, i després va ordenar als israelites que cada set anys llegissin la llei escrita al llibre del Deuteronomi (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 345). I malgrat...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el significat de les paraules

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el significat de les paraules

Moisès segueix explicant als israelites què els succeirà si s'aparten del [nom de les quatre lletres], beneït sigui. I ens trobem amb un verset que, de nou, canvia de sentit segons com es llegeixi una sola paraula. «Tots els teus arbres i els fruits de la teva terra seran arrasats per hatz'latzal» (Devarim-Deuteronomi 28:42). Segons algunes traduccions, i així ho expressa Raixí, «hatz'latzal» defineix una mena de llagosta, l'insecte de la plaga d'Egipte. Però en aquest cas, suggereix Ramban, Moisès hauria connectat amb els versets anteriors en què parlava de la llagosta (el 38) o el cuc (el 39), ja que estaríem en el mateix context. Segons l'opinió de Nakhmànides, hatz'latzal es refereix a un exèrcit invasor. Per què? La Torà diu «Tindràs fills i filles, però no seran teus» (verset 41) per treballar per tu i «cuidar-te quan siguis vell» (Rut 4:15), «perquè aniran al captiveri» (verset 41) amb l'enemic. I Moisès també diu de «Tots els teus arbres i els fruits de la teva terra» que no faran fruits per tu --tal...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la regla d’or

Els fills d'Israel segueixen al peu del Sinaí, sentint una veu que no comprenen, però que han comprovat que és el Sant, beneit sigui, que parla amb Moisès, i Moisès, el nostre mestre, els hi va dient els manaments. Després dels relacionats amb els esclaus --sí, tot i haver sortit de l'esclavatge, els hebreus podien tenir esclaus, però amb condicions ben clares--, els relatius a restitucions per lesió o mort violenta a mans humanes o animals, robatoris i danys materials, préstecs i seducció de joves no casades, apareix això. No enganyaràs ni oprimiràs a l'estranger perquè vas ser estranger a la terra d'Egipte. A cap vídua i a cap orfe maltractaràs. Si els maltractessis i clamessin a Mi, Jo els escoltaria, i s'encendria la Meva ira i us mataria amb l'espasa i serien les vostres dones les vídues i els vostres fills els orfes. (Xemot 22:20-23) L'estranger --el guer--, la vídua i l'orfe són les tres figures més dèbils del món antic, que...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: queixar-se o actuar

Aquesta setmana, els fills d'Israel creuaran el mar de les canyes. Però abans hauran de superar proves, com el dubte o la por. Aquestes dues coses són molt perilloses, ja que ens transformen. Veiem si no el cas dels fills d'Israel, mentre esperaven acampats davant el mar. El faraó, després que ha-Xem li endurís el cor un altre cop, surt en la seva persecució, amb 600 carros de guerra i l'exèrcit. I en apropar-se l'exèrcit del faraó els fills d'Israel van alçar els seus ulls i es van terroritzar en veure la marxa dels egipcis, i els fills d'Israel van clamar de forma desesperada al [nom de les quatre lletres]. I li van reclamar a Moisès «era per manca de tombes a Egipte, que ens portes a morir al desert? Què has fet, traient-nos d'Egipte? Que no et dèiem que ens deixessis seguir servint als egipcis, perquè és millor servir als egipcis que morir al desert?» (Xemot, 14:10-12) I què fa Moisès? Diu...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la benedicció dels fills

Israel va veure als fills de Josep i li va preguntar «Qui són?». I Josep va respondre «Són els meus fills, que Déu em va donar en aquesta terra» i li va contestar el seu pare: «Porta-me'ls, si us plau, per tal que els beneeixi». [...] I els va beneir aquell dia, tot dient «En tu serà beneït Israel, i es dirà: "Que et faci Déu com a Efraïm i Menaixé"», i va posar a Efraïm davant de Menaixé. (Bereixit, 48:8-9 i 48:20) Estem a la darrera paraixà del llibre de Bereixit. Israel, ja vell i cansat, veu que s'acosta la seva hora i ho prepara tot des del llit. Fa jurar a Josep, el seu fill retrobat, que quan mori el porti a la cova de Macpelah, a la terra de Cnaan, i no l'enterri a Egipte. Accepta i beneeix als seus dos néts, dóna una benedicció profètica a cada un dels seus 12 fills i, finalment, es reuneix amb...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la reparació dels errors

Aquesta setmana, la Torà ens relata la història de Iehudà, quart fill de Ia'acov i Lea. Passen els anys, i Iehudà, que suposem que no estava gaire content després que la resta dels seus germans acabés nenent al petit Iosef a uns midianites, decideix trencar la relació i fer amics entre els cananeus. I no només amics, sinó que pren una cananea per muller, tal com va fer el seu tiet Essav, per disgust dels seus pares Itskhac i Rivkà i, també suposem, per disgust del seu propi pare, Ia'acov (Bereixit 38:1-2). Dels tres fills que té, en casa el primogènit, Er, amb una altra noia Cananea, Tamar. Però Er era malvat als ulls de [nom de les quatre lletres] --no sabem en què--, i per això mor per mà de Ha-Xem. Iehudà li diu al seu segon fill, Onàn, que executi la tradició de casar-se amb la seva cunyada vídua i sense fills, per tal de donar descendència i honrar al germà...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el pou de la Torà

Just després del somni de l'escala, el nostre pare Ia'acov marxa cap a «la terra dels fills d'orient». I veu un pou al mig del camp, i tres ramats d'ovelles que s'hi abeuraven. I el pou tenia una pedra enorme que el tapava. I s'hi reunien els pastors i els ramats, i feien rodar la pedra per tal que les ovelles hi abeuressin, i després la tornaven a posar a lloc (Bereixit 29:1-3) Llavors té una conversa estranya amb els pastors. Mentre Raquel s'aproxima, Ia'acov diu als pastors que abeurin les ovelles. I ells responen que no, que han d'esperar que vinguin tots els pastors i tots els ramats, i que només llavors podran fer rodar la pedra i treure aigua. Però arriba Raquel, i la Torà ens diu que Ia'acov, ell sol, fa rodar la pedra per tal que les seves ovelles puguin beure! (Bereixit 29:7-10). No tan sols els alliçona sobre com han de fer la seva feina just després...
Read More