Miquets: Josep i els seus germans

Miquets: Josep i els seus germans

(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) No s’acusa als germans de Yossef per voler condemnar-lo a mort, ni tampoc pel fet de voler vendre’l com esclau. Els germans estaven convençuts, un greu error, que Yossef els volia matar, i ells no feien més que defensar-se. Un error molt greu, però no els podem acusar per això. Anys més tard, quan Yossef ja era virrei i els acusava d’espionatge, ells mateixos, mentre estaven dins la presó, reconeixen el seu veritable pecat (Breixit 42:21): “som culpables nosaltres pel nostre germà, quan vérem el seu patiment, quan ens suplicava, i no volguérem escoltar; i per això ens ve ara aquesta angoixa”. Vol dir que havien perdut la sensibilitat al patiment del seu germà. Un germà que se’ls havia fet detestable per la mateixa manca de sensibilitat quan els relatava els seus somnis, sense adonar-se’n de que els feia patir, i els feia pensar que estava maquinant la seva pèrdua. Les...
Read More
Vaietsé: els llogats

Vaietsé: els llogats

(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) Un greu problema tenen tots aquells que fan feina com empleats, fent feines que no són per a ells mateixos. El problema és que quan te paguen el sou, se suposa que el paguen no tan sols per la feina feta, sino pel temps ben aprofitat que has estat a l’oficina o a la fàbrica. I per què és un problema? Perquè ens hem avesat a prendre ‘moments de descans’ a balquena, de manera completament desproporcionada. Se suposa que reps el teu sou pel temps que fas feina, no pel temps que dediques a veure futbol, a mirar què fan els amics al facebook, a prendre un altre cafetet... Si cobres per un treball que no has fet, se considera un robatori. Ah! Pots al·legar que, tanmateix, tothom sap que els empleats perden el temps molt més que no l’aprofiten; que els qui avui paguen són els mateixos que perderen el temps...
Read More
Toldot: Com rompre la clovella

Toldot: Com rompre la clovella

(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) El Món en què vivim és complicat, per definició. Mai tindrem les coses ben endreçades, a priori. Sempre hi ha d’haver problemes, malentesos, malifets, torts i esclafits. Més mal d’entendre és quan veïem que el Creador mateix se’n fa sevir d’aquests maldrets, justament, per dirigir aquest món cap a la fita que li va imposar a la creació. A la nostra paraixà de Toldot podem veure com Iaacov justament ha de ‘fer trampes’ per tal d’aconseguir la primogenitura i més tard la benedicció. Com així no ho pot fer al sen endret!? La resposta és molt profunda. Si les coses se fessin sempre a priori, hi hauria molta de gent que diria que "això no és per a mi",  que és massa complicat, que el nivell és massa alt. Quan ens enreden amb camins torts, amb malentesos i malifets, podem veure que no hi ha nivell ínfim, que tots hi poden...
Read More
Khaié Sarà: Cercant una dona pel fill de l’amo

Khaié Sarà: Cercant una dona pel fill de l’amo

(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) Avraham tenia un vell servent, que nomia Eliézer i li era molt lleial. Aquest servent era d’origen cananeu, la família maleïda, pel mal que havia fet el seu ancestre Cnà’an, i que havia deixat una terrible empenta en tots els seus descendents, que seguien tots ells els mals camins apresos de l’avi Cnà’an. Però ja fa molts d’anys que Eliézer és a casa d’Avraham, anul·lant les seves pròpies metes i posant les del seu amo per damunt. I ara li han donat una fita difícil: ha de trobar una dona per al fill de l’amo. Una dona que sigui la més adequada. Com se fa una cosa així? Està clar que no és l’aspecte físic el criteri que li farà decidir quina és la millor dona pel fill de l’amo, ja que la que sia agradable a un, no sempre ho serà a l’altre. Eliézer ens dóna la resposta: ha...
Read More

Comentaris a la Torà, per Nakhmànides: Noè i la sacralitat de la vida

En la segona paraixà de la Torà es relata el diluvi i el reset de la creació. Ha-Xem actua, l'ordre natural es modifica i el món queda inundat perquè «la terra estava plena de violència» (Bereixit 6:13). A Midraix Bereixit Rabbah 31.6 hi trobem una de les descripcions de la violència. Rabí Levi diu que violència a la qual es refereix l'Escriptura és idolatria, incest i assassinat, a més del significat literal que la resta de rabins li atribueixen: robatori. Rabí Moixe ben Nakhman de Girona, el Ramban --o simplement «el rabí»--, ho interpreta, a més, de forma molt clara i simple: «La raó per això és que la prohibició contra la violència és un manament racional, per tant no hi ha necessitat que un profeta els adverteixi ni alliçoni contra ella. A més, és un mal comès contra el cel i la humanitat.» (R. M. ben Nachman, Commentary on the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109) Un cop...
Read More