Vaeirà 6: els perills de la supèrbia

Vaeirà 6: els perills de la supèrbia

Ja avançades les plagues, el [nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'aixequi d'hora al matí i que vagi a veure a Faraó i li digui: «[...]Envia al Meu poble perquè em pugui servir. Perquè aquest cop Jo enviaré totes les Meves plagues contra el teu cor, i sobre els teus servents, i el teu poble, per tal que sàpigues que no n'hi ha cap com Jo a tota la terra. Ja que Jo podria haver enviat la Meva mà i colpejar-te a tu i al teu poble amb la pestilència, i us hauria fet desaparèixer de la terra. Malgrat tot, per això us he permès superar-ho, per tal de mostrar-vos la Meva força i per tal que el Meu nom es pugui declarar per tota la terra» (Xemot, Èxode, 9:13-16). Moisès ha de dir a Faraó que «aquest cop», les plagues les enviarà contra el seu cor, i sobre els seus servents i sobre el seu poble? I...
Read More
Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. D’antuvi, la comesa de Moisès semblava que anava per bon camí. S’havia esvaït el seu temor primerenc per la incredulitat que les seves accions poguessin provocar entre la seva gent, per bé que D’u l’havia abastat amb poders miraculosos i que el seu germà Aaron parlava en el seu nom (Moisès era quec). Moisès «va fer els prodigis davant el poble i van creure. I, quan van escoltar que el Senyor s’havia recordat dels fills d’Israel i havia vist la seva opressió, es van prosternar i El van adorar» (Ex. 4:30-31). Emperò, els esdeveniments es comencen a trasbalsar i acaben a mal borràs. La primera compareixença de Moisès davant del Faraó és un malastre. El Faraó es nega reconèixer D’u; rebutja la petició de Moisès de deixar que el poble s’adreci cap al desert i; a l’encop, engreveix les condicions de vida...
Read More
Vaerà: el lliure albir i la teixuvà del Faraó racista

Vaerà: el lliure albir i la teixuvà del Faraó racista

«I el [nom de les quatre lletres] li va dir a Moisès: "Mira, t'encomano que obris com si fossis Déu davant el Faraó, i el teu germà Aharón serà el teu portaveu". Tu parlaràs tot el que Jo t'ordeni i el teu germà Aharón dirà al Faraó que permeti als fills d'Israel anar-se'n de la seva terra. Però Jo enduriré el cor del Faraó i multiplicaré els Meus senyals i els Meus miracles a la terra d'Egipte» (Xemot 7:1-3). Els rabins van dir a Midraix Rabbà (Xemot Rabbà 5:6): «Déu va revelar a Moisès que Ell estava destinat a endurir el cor del Faraó per tal de jutjar-lo per haver-los causat els treballs en esclavatge cruel». I també està escrit (Ibid. 13:4): «Perquè Jo he endurit el seu cor (Xemot 10:1). Rabí Iohanan va dir, "Això dóna un pretext als heretges per dir que Déu no va permetre al Faraó l'opció del penediment". Rabí Simó ben Lakix va dir, "Que les...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la puresa dels llinatges

La paraixà d'aquesta setmana comença amb Ha-Xem explicant a Aaron i Moisès que traurà al poble d'Israel d'Egipte, els hi donarà la terra que van trepitjar Abraham, Itskhac i Ia'acov. Però just després que Moisès s'adreci als israelites per primer cop, la Torà canvia de registre i ens cita tota la genealogia de Rubèn, Simó i de Leví, aquest darrer, de forma extensa. La família de Leví és una de les importants. Una branca serà la responsable del Mixcan, el Tabernacle, i després del Temple. Tant del transport i muntatge del primer, com del manteniment del segon. L'altra branca, els sacerdots --tots descendents d'Aaron--, serà la responsable del culte. Entre aquests sacerdots hi trobem a en Pinkhàs. I Aaron va prendre per muller a Elisabet, filla d'Aminadab, germana de Naasó, i va parir a Nadab, Abihú, Eleàzar i a Itamar. [...] Eleàzar, fill d'Aaron, va prendre per muller a una filla de Putiel, que va parir a Pinkhàs. Aquests van ser els...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la filla d’Abraham

«Abraham era vell, avançat en anys, i [el nom de les quatre lletres] havia beneït a Abraham en totes les coses.» (Bereixit 24:1) Just després d'enterrar a la seva dona, Sara, companya de travessies i aventures per tot orient mitjà, la Torà ens diu que Abraham ja començava a envellir, i que el Sant, beneït sigui, l'havia beneït en tot. I encara just després d'això, d'aquesta presumpta abundància, comença l'episodi de la cerca d'una esposa per Isaac. L'escena comença amb un Abraham nerviós que obliga al seu servent a jurar que per res del món Isaac es casi amb una cananea, i el fa anar a la terra del seu pare per tal de trobar una companya adient. Com pot ser que, després d'estar beneït en tot, Abraham estigui nerviós? Per què és tan important que Isaac no es casi amb una cananea? I de fet, què vol dir «tot»? El nostre mestre «Nakhman meGirona» ens aporta un xic de llum. En Ramban ens...
Read More