Vaïetsè: Sigues temorós de la religió

Vaïetsè: Sigues temorós de la religió

El següent text és una traducció de l'article «Parashat Vayetze: Be Fearful of Religion», del Rabí Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel. I ple de temor va exclamar: --Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de D.éu i la porta del cel. (Bereixit-Gènesi 28:17) ויירא ויאמר מה נורא המקום הזה אין זה כי אם בית אלהים וזה שער השמים Ser religiós és ple de perills. Les persones sovint som empeses en direccions on fàcilment podem rompre'ns l'ossada. Ser religiós és permetre que la teua neixamà [ànima] superi el teu cos tot portant-lo a llocs on no pot pas habitar i on pot autodestruir-se. L'error de Plató Dins el diàleg platònic Quant a l'Ànima narrat pel deixeble de Sòcrates, Fedó, la metàfora que Plató hi empra per a descriure la relació de l'ànima amb el cos és la d'una persona tancada dins una presó. La filosofia platònica té com a objectiu alliberar una persona del seu cos, que és una presó....
Read More
Vaietsé: Quan el «jo» és silenciós

Vaietsé: Quan el «jo» és silenciós

El següent text és una traducció de l'article «When the "I" is silent», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La paraixà d'aquesta setmana té relació amb una visió poderosa i primordial de l'oració: Jacob, sol i lluny de casa, es troba a la nit amb només pedres com a coixí, i somia amb una escala, amb àngels que hi pugen i baixen. Aquesta és la trobada inicial amb la "casa de Déu" que, un dia, es convertiria en la sinagoga, el primer somni d'una "porta del cel" que permetés l'accés a un Déu que se situa a dalt, que ens permetés saber finalment que "Déu és veritablement en aquest lloc". Hi ha, tanmateix, un matís en el text que es perd en la traducció, i va fer que els mestres hassídics ens ho facin veure. Els verbs hebreus porten en les seves declinacions una indicació del subjecte. Així doncs, la paraula yadati significa "jo sabia" i lo yadati, "no sabia"....
Read More
Vaietsé: la imperfecció de la matriarca

Vaietsé: la imperfecció de la matriarca

Aquest xabat llegirem Vaietsé, que narra l'experiència de Jacob a la terra dels seus --i nostres-- avantpassats. La terra d'Haram. Arribat el moment de fugir d'allà, després de parlar-ho amb les seves dues dones, Leah i Raquel, filles de Laban, en pic tota la caravana està llesta, Raquel decideix robar els «teraphim» del seu pare (Bereixit-Gènesi 31:4-19). Per Raixí, l'acte de Raquel es podria considerar pietós, ja que ho va fer per apartar a son pare de la idolatria. Perquè els «teraphim» eren una mena d'ídols amb forma humana que, possiblement, s'empréssin en alguna forma de culte, ja que Laban pregunta «Per què has robat els meus déus?» (Bereixit-Gènesi 31:30). El Radak ens explica que els «teraphim» (també) eren una mena d'instruments fets de coure, que s'empraven per mesurar el temps, així com per consultar el futur. Ens diu que la intenció de Raquel era la d'impedir que Laban pogués emprar-los per endevinar la ruta que havien pres en la fugida. Acció...
Read More