La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

El següent text és una traducció de l'article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the Eurovision Song Contest», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 6 de febrer del 2019. El dia 1 de setembre de 2016, vaig publicar un assaig al Times of Israel debatent la crisi al voltant dels treballs de la línia fèrria Jerusalem-Tel Aviv en Xabat. Argumentava que si havia d'evitar accidents de cotxe, i per això seria un tema de vida o mort --halàkhicament anomenat sakanat nefaixot, o pikuakh nefeix (salvar una vida)-- calia fer aquella feina en Xabat de forma indubtable. Els treballs entre setmana provocarien tal caos, en tant que caldria tancar carreteres principals per tal de fer possible la construcció de la línia. Això seria insuportable i fins i tot més perillós. I encara argumentava més sobre si aquests treballs els havien de fer no-jueus --el fenomen dels goy-Xabat--, ja que és hora d'abolir aquest concepte, que és una conseqüència de la nostra experiència de galut [exili]....
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: celebració o prohibició

Seguim al campament, als peus del Sinaí. Moisès acaba de rebre les instruccions destinades a Aaron i als seus fills, que defineixen com s'han de comportar en cas de dol, amb qui es poden casar (Vaicrà 21:1-15); quins poden realitzar els sacrificis i ofrenes i quins no (Vaicrà 21:16-24); Quins defectes invaliden un animal per a ser presentat per segons quina ofrena i com s'ha de consumir (Vaicrà 22:17-33). I llavors, [el nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'adreci als fills d'Israel, per tal d'indicar els dies de festa que hauran de proclamar com ocasions sagrades (Vaicrà 23:1-2): Durant sis dies fareu els vostres treballs, però el dia setè serà un xabat de descans complet, una ocasió sagrada. No fareu cap mena de treball; serà un xabat del [nom de les quatre lletres] allà on viviu (Vaicrà 23:3). Moisès ben Nakhman comença el seu comentari indicant que aquesta al·locució va destinada a tots els fills d'Israel, incloent-hi als sacerdots, perquè...
Read More

L’ordre d’encendre les espelmes de khanucà en xabat

Les discussions entre Hil·lel i Xammai --qui les hagués pogut viure-- són potser les més famoses d'entre tots els rabins. En el cas de khanucà, no trenquem la norma. Els dos savis tenen visions oposades. Per Xammai, comencem encenent vuit espelmes, i cada dia n'encenem una menys. Els rabins del Talmud, al tractat Xabat (p. 21B), expliquen que per Xammai, entre altres coses, així comptem els dies que falten. El primer dia en queden vuit, el segon dia set, i així fins al darrer. Per Hil·lel, la cosa va al revés. Comencem encenent una sola espelma, i cada dia n'afegim una més. L'explicació que se'ns dona és que Hilel diu que, en qüestions de queduixà --santedat--, sempre cal augmentar i mai minvar. Per això, i perquè l'halakhà --la llei-- segueix la casa de Hil-lel, comencem amb poc i acabem amb la khanuquia --un canelobre amb vuit o nou suports-- resplendent. Què passa quan arriba el divendres de Khanucà? Què s'encén primer, les espelmes...
Read More