Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la llum perpètua de la Torà

Un cop els fills d’Israel tenen les instruccions per construir el Tabernacle i els seus utensilis, han de saber com fer-los servir. I la primera instrucció de la paraixà d’aquesta setmana, Tetsavé, és –justa la fusta– instruir sobre l’oli necessari per encendre la menorà de forma regular.

I tu hauràs d’ordenar als fills d’Israel per tal que et portin oli d’olives batudes, pur, per a encendre làmpades de forma perpètua [ner tamid, en hebreu]. (Xemot 27:20)

Els rabins debaten sobre el significat de «tamid». El Ramban, el nostre rabí de Girona, ens ho explica. Per Rashi, «ner tamid» vol dir que la menorà s’encenia al vespre i romania encesa durant la nit. Al matí es consumia l’oli i les làmpades s’apagaven.

Però com no podria ser d’altra manera, en Nakhmànides creu que aquesta interpretació no és la correcta. De la mateixa forma que el pa de la presència estava sempre a la vista, «cara a cara» i «davant la divinitat», la menorà també estava encesa de forma perpètua, [ner tamid]. Però això no vol dir que estiguessin sempre enceses totes les cassoletes.

Quan els sacerdots entraven a la tenda per netejar la menorà, es trobaven gairebé totes les cassoletes apagades, excepte una o dues, que romanien enceses. Llavors netejaven la resta del canelobre, el reomplien i, a partir de les flames existents, encenien les metxes noves. Netejaven i reomplien la resta, i les tornaven a encendre R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel).

D’aquesta forma, sempre hi havia llum encès iluminant el kodeix ha-kodaixim i l’interior del Mixcàn. I avui encara hi és, a totes les sinagogues.

Però a part de mantenir il·luminat l’aaron ha-kodeix, també podem veure el ner tamid com un complement al kodeix ha-kodaixim, aquella part més oculta i recòndita del Tabernacle, per tal que sempre hi hagi una llumeta que ens permeti veure-hi.

Alguns dies la llum, interior o de la Torà, serà dèbil i l’haurem de cuidar i alimentar amb poc. Però altres dies, els set braços de la menorà estaran encesos alhora. Aquell dia ens hi veurem, i segurament puguem donar la llum als altres. I també haurem d’anar amb compte de no enlluernar-nos, o de no cremar-nos.

Xabat xalom.