La paraixà Tatzrià comença amb els manaments relatius a la dona que dóna a llum. Després d’establir els diferents períodes de tumà i tohorà –mal traduïts com impuresa i puresa i que en la major part es refereix a puresa ritual–, la Torà indica que la mare ha de fer dos sacrificis:
Quan es compleixin els dies de la purificació per un fill o una filla haurà de portar un xai d’un any com ofrena cremada [le’olàh, o holocaust], i un colomí o una tórtora com ofrena per pecat [lekhatat] a la porta de la Tenda de reunió, al kohen.
I ell l’oferirà davant del [nom de les quatre lletres] i farà expiació per ella i ella quedarà pura de l’origen de la seva sang… (Vaicrà-Levític 12:6-7).
En una primera lectura simple, el neòfit podria pensar que s’està castigant a la dona pel fet de ser mare. Però el fet és que la Torà no és un llibre per fer-ne una lectura simple. Com sempre, tot té una explicació.
Moisès ben Nakhman ens explica que els rabins diuen, a Nidà 31b, que la raó per les ofrenes és que en el moment del part, i per causa del dolor enorme que experimenta, la dona jura de forma repetida que mai més a la vida mantindrà relacions amb el marit, no sigui que torni a quedar embarassada i hagi de tornar a passar per aquest dolor.
La raó principal d’aquesta declaració dels rabins, diu Nakhmànides, és que com la dona fa les afirmacions que fa per causa del dolor, i per tant els juraments i promeses no serien efectius, la Torà indica que la mare ha d’expiar per allò que li ve al cap durant el part (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vayicra, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp.163-164).
Si mirem la secció dedicada als sacrificis d’expiació per juraments, al capítol 5 verset 6, cal presentar una ovella o una cabra, o bé dos colomins o dues tórtores, si no es tenen mitjans econòmics suficients. No és així en el cas de la mare després del part, que ha de presentar un sacrifici «mixt».
El Ramban acaba l’anàlisi del verset amb una visió certament piadosa, dient que els pensaments divins són profunds (Salm 92:6) i les Seves misericòrdies són abundants, perquè Ell desitja justificar a les Seves criatures (R. M. ben Nachman, p. 164). Potser per això es decreta aquesta ofrena diferent?
Els parts, en temps antics i també avui, són una cosa terrible i perillosa. La taxa de mortalitat de la mare era prou important, fins no fa gaire. Potser per això és que el Ramban comença l’anàlisi del vers dient que «la Torà estableix que la mare ha d’oferir un rescat per la seva ànima», citant Xemot-Èxode 30:12, que és el xéquel que s’ha de pagar per evitar les plagues quan es faci un cens. Potser la mare ha de fer un sacrifici per donar gràcies per haver superat amb èxit aquesta experiència dolorosa, terrorífica i perillosa?
O potser hi ha alguna mena de connexió amb Bereixit-Gènesi 3:16?
De moment no l’he trobat. Però com deia a l’inici, la Torà no és un llibre per llegir «per sobre», pel que haurem de seguir cercant.