Seguim al Sinaí. Durant la paraixà Behar, HaXem entrega els manaments de l’any sabàtic del descans de la terra, durant el qual no es pot cultivar, i també el jubileu, quan es compleix un cicle de set anys sabàtics (Vaicrà 25:1-13). També les lleis de la redempció de les terres, esclaus i animals (Vaicrà 25:15-55).
I a la paraixà Bekhucotai, s’explica la recompensa de complir els manaments. Pluja, abundor de menjar per humans i animals i pau (Vaicrà 26:3-12), així com els càstigs (Vaicrà 26:14-39).
Una simple suma ens diu que la recompensa és bastant més minsa, encara que només sigui en nombre de versets, que el càstig. Però entremig d’ambdues hi ha un verset interessant:
«Caminaré entre vosaltres, seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble.» (Vaicrà 26:12)
A la Torà, aquest concepte de «caminar amb Déu», o que Déu camini entre els humans, apareix uns quants cops. Però què ens diu el mestre Nakhmànides, d’aquesta aparició?
I donaré pau a la terra [d’Israel]; i la Meva ànima no us avorrirà, i de forma similar, I caminaré entre vosaltres, al·ludeixen a l’atribut que els rabins anomenen Xekhinà –la presència divina–, a partir de l’arrel que trobem a «I establiré mixkaní [el meu sojorn] entre vosaltres» (Vaicrà 26:11).
Però aquestes benediccions, en la seva perfecció, només s’esdevenen quan tot Israel faci la voluntat del seu pare celestial i, en resultat d’això, l’estructura dels Cels i de la Terra siguin perfectes, d’acord al pla original. No hi ha cap altra benedicció a la Torà tan perfecta com aquestes, que constitueixen les paraules del Pacte i les condicions entre el kadoix, barukh-Hu, i nosaltres. Tot i això, cal tenir present que Israel mai ha aconseguit arribar a aquest nivell de perfecció, ni com a poble ni a nivell individual (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vayikra, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 464).
I si fins ara, el poble d’Israel no ho ha aconseguit, tenint-ho tot a favor durant diferents èpoques, en què vivíem a Erets Israel, amb el Mixcan i/o el Temple en funcionament… Com ho podrem aconseguir ara?
Doncs perquè el Pacte és etern. I perquè cal seguir, a poc a poc i sense deixar de treballar, complint-lo en tot allò que es pugui. Perquè, com diu el Ramban, el «Pla Original» era, i és, la perfecció de l’estructura dels Cels amb la Terra. «Tal com és dalt, a baix». I per aconseguir aquesta perfecció cal treballar cada dia. I és una recompensa que potser no veurem amb els nostres ulls, però que potser sí que podem intuir.
I, també com ens diu el mestre, «el kadoix, barukh-hu, en el futur, caminarà amb els justos al món per venir». Això serà perquè les benediccions encara no s’hauran complert, però es completaran per nosaltres en el moment de la nostra perfecció (R. M. ben Nachman, p. 465).
Els manaments, les mitsvot, no són només una font d’astorament, com dèiem fa poc. Són també una forma d’ajudar-nos a prendre consciència de la necessitat de perfeccionar-nos a nosaltres per tal de poder treballar en el perfeccionament global, a escala de poble d’Israel i fins i tot mundial.
Perquè el Pacte és que Israel, com a poble, sigui «llum per les nacions». La perfecció potser no la veurem ni assolirem mai, però és una bona cosa per la qual treballar.
Xabat xalom.