El següent article és una traducció de «Vegetables that count as maror», del llibre Keter Shem Tov, de Shem Tov Gaguine.
Per què s’anomena al “Maror” com “Hasah” i “Hazeret”?
La raó per la qual Hazeret s’anomena “Hasah” i “Maror” és una inferència lingüística, com si s’estigués dient que “Déu ens va retornar a Ell [hehzirenu], i es va compadir piadosament de nosaltres [has], i ens va redimir de l’esclavatge i l’amargor [meirut]”.
És costum a Aixkenaz que, en comptes d’Hazeret, mengen una mena d’arrel seca anomenada “Khreyn” en Yidish, que és picant com la mostassa, però que no és amarga. La pràctica sefardí és emprar Hazeret.
Ja s’ha dit que la raó per la qual s’empra Hazeret és perquè permet molts jocs de paraules. No només està relacionat amb la paraula per retornar-nos [חזרה – khazarah], també es diu “Hasa” en Arameu i evoca l’idea de “compassió piadosa”, com si es digués que “Déu va mostrar la seva pietat i va salvar als nostres avantpassats”. Això és semblant al que va escriure Rabí David Abudarham en nom del Yeruixalmi, en tant a la inferència lingüística de l’ou i l’os de la cuixa: en Arameu, s’anomenen “Be’ah” i “Dera’a“, com si es digués que “Déu desitjava [ba’ah] treure’ns d’Egipte amb mà forta [dera’ah]”.
Per aquesta raó, és molt estrany que els Aixkenazim estiguin acostumats a emprar khreyn, ja que aquesta paraula no està relacionada ni amb “pietat” ni amb “retornar”. Posteriorment, he trobat una responsa del Haham Tsví (Tsvi Askenazi, rabí d’Amsterdam, s.XVII-XVIII), que era savi i amb educació d’entre els savis, i va identificar de quina mena és l’Hazeret:
En terres de Polònia i Alemanya, que són fredes, no es pot aconseguir Hazeret per Pessakh, i per això no tenen el costum de menjar-ne per al requeriment de Maror; alternativament, poden no estar ben educats en la interpretació de noms vegetals i creure que Khreyn és Maror… D’això en surt molt mal: en primer lloc, la seva naturalesa càustica fa que sigui dolorós de menjar-ne; i en segon lloc, la gent o en menja menys que mig kezayit i no compleix el requeriment de Maror, o en mengen un kezayit i s’arrisquen a fer-se mal. Per causa d’això, tothom qui tingui el cor guiat pel temor de Déu hauria de comprar Hazeret –que s’anomena enciam– fins i tot quan sigui molt car, per tal que pugui complir el requeriment del Maror com cal.
Sobre el requeriment del Maror, Rabí Abraham ibn Ezra explicava que:
A la terra d’Egipte hi ha una gran humitat que sorgeix del Nil. Per assegurar-se que no hi hauria pluja, el seu costum era menjar tota mena d’herbes i mostasses amargues amb tota menja, per contrarestar el clima. [Per la nostra part], només podem confiar en els nostres avantpassats de beneïda memòria, que explicaven que el Maror commemorava el verset “i van amargar les seves vides” (Xemot 1:14).