Mixnà 6

Introducció

Aquesta mixnà comença els ensenyaments de la segona «parella». Vegeu de nou l’alta concentració d’estudi i continuació de la tradició, punts que ja hem vist en mixnaiot prèvies.

Mixnà 6

Yehoixua, fill de Perahyà, i Nittai l’Arbelita (la) van rebre d’ells.

Yehoixua, fill de Perahyà, diu: «Fes-te un mestre, aconsegueix un company, i jutja cada home pel costat bo».

Explicació

Els tres ensenyaments de Yehoixua ben Perahyà tenen un factor comú: es dediquen a la forma correcta de socialitzar d’una persona amb altres humans. Una persona no s’hauria d’aïllar, ja que això pot comportar a problemes morals o desassossec. Per tal d’assolir això, la persona ha de fer tres coses: 1) trobar un mestre que li ensenyi Torah; 2) buscar-se un company; 3) mantenir una actitud positiva en les interaccions amb els altres.

1) Quan la Mixnà diu que hom ha de buscar-se un mestre, es refereix a un mestre fixe amb qui pugui mantenir una relació a llarg termini. Aquest mestre, idealment, se suposa que l’haurà d’ensenyar tot allò que cal saber. Avot de Rabí Natan, que és una expansió posterior a Mixnà Avot, ensenya una paràbola interessant: «Rabí Meir solia dir: Aquell qui estudia Torah amb un sol mestre, a qui podrà assemblar-se? A algú que tingui només un camp, part del qual sembra amb blat, part amb ordi, part amb olives i part amb roures. Aquesta persona està satisfeta i plena de béns i de benedicció. Però quan hom estudia amb dos o tres mestres, és com algú que té molts camps: un el sembra amb blat, i un altre amb ordi, i en planta un amb oliveres i un amb roures. Aquesta persona té l’atenció dividida entre molts camps sense bé ni benedicció».

2) Un dels propòsits principals de tenir un company és estudiar amb aquesta persona. Quan algú estudia sol, no hi ha ningú que li corregeixi els errors, ningú que el feliciti per les seves reflexions i descobertes i ningú que pugui debatre les seves idees. L’estudi tradicional Jueu sempre s’ha fet en «khevrutot», que literalment significa «cercles socials». Usualment això són dues persones seient juntes i aprenent i estudiant un text Jueu. Per experiència personal, aquest mètode és molt més efectiu d’estudi que seure sol, mètode més comú d’estudi a les universitats modernes.

3) Jutjar a cada persona amb favor és, potser, un dels consells més savis que pot donar la mixnà a algú per tal de tenir èxit en la societat. Algú que de forma constant tracta amb escepticisme les accions i motius dels altres, no serà capaç de tenir els amics o mestres esmentats en les clàusules prèvies de la mixnà. Veiem aquest ideal a Mixnà Sanedrí, quan els Rabins que legislaven a la Cort estaven obligats a trobar formes d’exonerar als acusats.

Mixnà 7

Introducció

La mixnà set conté l’ensenyament de Nittay, que era d’Arbel, un assentament a la Galilea.

Mixnà 7

Nittay l’Arbelita diu: «allunya’t d’un veí dolent, i no et facis amic d’un malvat, i no desesperis de la retribució».

Explicació

A la mixnà anterior Yehoixua ben de Perahyà ensenya que hom ha de jutjar als altres amb la balança inclinada a favor d’ells. Nittay l’Arbelita equilibra aquella afirmació afegint que, malgrat tot, hi pot haver diferències objectives entre diferents persones. El fet que hom ha de jutjar a tothom de forma favorable no significa que no calgui allunyar-se dels malvats. A molts llocs els Rabins ensenyen que algú que s’associa amb gent dolenta, fins i tot quan la persona no és dolenta, acabarà agafant alguna de les seves formes de fer. Crear una societat justa i recta significa que cada persona ha de ser curosa amb qui s’associa.

La tercera afirmació de Nittay l’Arbelita, encara que sembli desconnectat, està connectat amb les dues afirmacions anteriors. Si hom veu moltes persones malvades, no ha d’abandonar la seva fe en què algun dia aquestes persones rebran el seu càstig de part de Déu, sigui en aquest món o en el món per venir. Abandonar la fe en la retribució pot portar al fet que una persona perdi la fe en qualsevol diferència objectiva entre el bé i el mal, almenys a ulls de Déu. En altres paraules, creure que Déu es preocupa per les accions humanes i les té en compte és una creença bàsica d’una societat justa, en especial una societat justa que no sempre pot implantar els seus ideals.

Una altra interpretació d’aquesta darrera línia és que una persona, no importa com sigui de rica, no hauria de sentir-se totalment segura en la seva riquesa, perquè si no actua de forma recta, la retribució divina acabarà arribant. L’altra cara de la situació és també certa. Si algú que és pobre i s’esforça en la vida, però actua de forma recta, no hauria de desesperar-se per dies millors, perquè igualment que la retribució divina és una promesa, també ho és la recompensa divina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.