«El profeta Samuel va escriure el seu propi llibre, el dels Jutges i el de Ruth» (Bava Batra 14b).

Raixí ens diu que Samuel va escriure el llibre dels Jutges, que conté l’història del poble Jueu just abans de la seva època (de Samuel), i el llibre de Ruth, que relata una narrativa que s’esdevé en aquella època:

«וַיְהִ֗י בִּימֵי֙ שְׁפֹ֣ט הַשֹּׁפְטִ֔ים – En els dies que governaven els jutges» (Ruth 1:1).

Midraix Lekakh Tov ens diu que Samuel va escriure el llibre de Ruth per traçar el llinatge de David, fill d’Ixai, i legitimar-lo no només com a rei, sinó també legitimar la seva judeïtat, ja que Ruth, besàvia de David, era Moabita, un dels pobles que no tenen permesa l’entrada (o la conversió) al Poble d’Israel.

Que hi hagi un midraix que ens digui que es va haver d’escriure un llibre, per tal de legitimar el llinatge del rei que, contra el desig del Sant, beneït sigui, decideix «subvertir» la narrativa del Mixkàn (la tenda portàtil) i construir un Temple de pedra, a un lloc perdut a les muntanyes –«subvertint» també la voluntat del Sant, beneït sigui, de situar el Mixkàn a Xiló–, podria obrir algunes quantes preguntes, per un altre dia.

En un altre midraix, Rabí Zeirà diu: «Aquest séfer no ens ensenya res de puresa o impuresa ritual, ni de les coses prohibides o permeses. Per què es va escriure, llavors? Per ensenyar com n’és, de gran, la recompensa per aquells qui fan actes de bondat» (Ruth Rabbah 2:14).

Ruth, per tant, és un llibre del qual no n’extraiem cap halakhà, que es llegeix en una festa que no té cap mitzvà associada.

El context històric de la història de Ruth i Naomi

L’època dels Jutges és l’immediatament posterior a la conquesta de la Terra d’Israel per part de Josuè i els Bnei Israel, un cop travessat el Jordà. En ell hi apareixen personatges com Pinkhàs, protagonista d’una paraixà al llibre de Bamidbar (Números). És a dir, que el període dels Jutges se situa quan encara vivia la generació dels que van néixer al desert, durant els quaranta anys de càstig per l’episodi dels merraglim (espies).

Seria d’esperar que, si estem en el moment en què Israel s’està assentant a la Terra que Déu va prometre als seus pares, Abraham, Isaac i Jacob; en un moment en el qual la generació nascuda al desert –és a dir la generació que va veure alguns dels miracles, meravelles i senyals, des de roques brollant aigua de forma espontània a la caiguda de les muralles de Jericó–, la generació dels joves, pren el control. En un moment com aquest, caldria esperar un floriment de Torah, un cop es completa l’alliberament i arriba el moment tan esperat.

El poble va servir a [el nom de les quatre lletres] durant la vida de Josuè i la vida de la gent que va viure després de Josuè i que van ser testimonis de totes les meravelles que el [nom de les quatre lletres] havia fet per Israel. (Jutges 2:7).

Josuè mor i l’enterren.

I també tota aquella generació va reunir-se amb els seus pares. Una altra generació que no coneixia al [nom de les quatre lletres] ni les coses que va fer per Israel. I els fills d’Israel van fer coses dolentes als ulls del [nom de les quatre lletres]. Van servir als Baalim (v. 10-11).

Molts dels capítols de Jutges comencen amb «I els Fills d’Israel van fer de nou coses dolentes als ulls del [nom de les quatre lletres]».

És un període sense llei. Gairebé un període on regna l’anarquia més salvatge, guerra civil i l’exemple ja cap al final de llibre, entre els capítols 19 i 21, que acaba amb l’extermini de la tribu de Benjamí per part de les altres.

En aquest període, van sorgint diferents líders, els Jutges, que retornen als Fills d’Israel al camí i a l’ordre. Un d’ells apareix a 12:8, just després de la mort d’Iftakh: «Després d’ell, Ibzan de Bet-Lekhem va liderar Israel». Ibzan de Bet-Lekhem s’associa al Boaz que apareix al llibre de Ruth.

I Boaz es presenta a Ruth 2:1 com «Ish gibor khail – un home fort i de valor». És a dir, que no és un qualsevol, sinó un dels Jutges, líder o governador d’Israel durant set anys.

De l’entrega a la recepció de la Torah

Ruth és una dona de Moab, que acaba casant-se amb el fill de Naomi i Elimelekh. Elimelekh mor, i després el fill també mor. Naomi i Ruth són dues vídues. Però Ruth és, a més, moabita. La vídua, l’orfe i l’estranger són les tres figures amb menys protecció del món antic, i Ruth qualifica per dues de les tres categories. I això no pot ser bo en una època com la dels Jutges.

Naomi i les seves filles – George Dawe – http://www.tate.org.uk/art/work/T05746

Una de les lleis entregades al Sinaí és la que ens diu què cal fer per salvaguardar als pobres, als forasters i a les vídues, i que trobem a Levític 19:9-10

:וּֽבְקֻצְרְכֶם֙ אֶת־קְצִ֣יר אַרְצְכֶ֔ם לֹ֧א תְכַלֶּ֛ה פְּאַ֥ת שָׂדְךָ֖ לִקְצֹ֑ר וְלֶ֥קֶט קְצִֽירְךָ֖ לֹ֥א תְלַקֵּֽט׃

Quan recullis la collita de la teva terra, no hauràs de recollir completament les pe’ot [cantonades] del teu camp, ni recolliràs [exhaustivament] les restes de la collita.

:וְכַרְמְךָ֙ לֹ֣א תְעוֹלֵ֔ל וּפֶ֥רֶט כַּרְמְךָ֖ לֹ֣א תְלַקֵּ֑ט לֶֽעָנִ֤י וְלַגֵּר֙ תַּֽעֲזֹ֣ב אֹתָ֔ם אֲנִ֖י יְהוָֹ֥ה אֱלֹֽהֵיכֶֽם

I no recolliràs [exhaustivament] la teva vinya, ni colliràs els raïms que caiguin a terra de la teva vinya; els deixaràs per al pobre i l’estranger. Jo sóc [el nom de les quatre lletres] el teu Déu.

És a dir, que els qui seguen no han d’anar escurant el camp, sinó que les espigues que cauen a terra, es deixen per tal que els qui no tenen res les puguin recollir, i no quedin completament abandonats.

Ruth, en arribar a Bet-Lekhem, diu a Naomi que anirà al camp, a rebuscar entre les espigues, «darrere d’aquell a qui sigui favorable als seus ulls». Darrere d’algú que mostri favor per a l’estranger a l’hora de segar. Darrere d’algú que compleixi el manament. Ruth sap què ha de fer! Coneix la llei de les pe’ot!

Recordem que estem en una època en què poca gent segueix les mitzvot, i tot i això, una Moabita que, pel que sembla, coneix la llei i l’aplica (Raixí a Ruth 2:7), marxa al camp esperant trobar algú que compleixi i apliqui la llei i ella resulti favorable per rebre les sobres del camp.

I on va parar? Al camp de Boaz, de la família d’Elimelech el seu difunt sogre. Que és el que fa Boaz en la seva primera aparició? S’adreça als segadors amb 

יְהֹוָ֣ה עִמָּכֶ֑ם

Que el nom sigui amb vosaltres. I els segadors responen:

יְבָֽרֶכְךָ֥ יְהֹוָֽה

Que el nom et beneeixi.

Boaz, Xofet d’Israel, «ix guibor», un home poderós, que la primera cosa que fa a tot el llibre és invocar el Nom del Sant, i que ho fa parlant als segadors, un dels oficis més durs i mal pagats des del món antic fins fa amb prou feines 50 o 60 anys: Boaz no és un home qualsevol.

Per tant, una moabita coneixedora de la Torah va a parar al camp d’un dels Xoftim d’Israel, esperant trobar favor i que li permetin recollir les sobres de la collita (Iggeret Xemuel), com es va dir al Sinaí. Òbviament, quan Boaz sap qui és Ruth i d’on ve, no només permet que reculli les espigues que cauen i mostra una bondat increïble entre els versets 11 i 14 (recordem l’època en la qual estem), sinó que diu als seus segadors que facin veure que obliden farcells sencers, per tal que ella els reculli. I Ruth torna a casa amb una efà d’ordi. Entre 20 i 35 quilos!!!!

El primer xiddukh: Ruth i Boaz

Naomi diu a Ruth: «Filla meva, no t’he de buscar descans, que et sigui bo?». Naomi li està buscant marit! I a més, «que et sigui bo». És a dir un marit que observi les mitzvot (el Malbim [Rabbi Meir Leibush ben Yehiel Michel Wisser] a Ruth 3:1). I qui podria ser millor que un «ish gibor khail», de la família d’Elimelech -el marit difunt de Naomi-, i observant de les lleis de la Torah?

Per si queden dubtes, mirem l’inici dels tres capítols. Al capítol primer es presenta a Elimelech com un home de Beth-Lekhem que marxa; al segon s’explica Naomi tenia un parent de la família d’Elimelekh; al tercer un resum: «No és Boaz el nostre parent»?

Llegint els començaments dels tres primers capítols, podem observar la construcció del xiddukh, que Naomi només ha de completar: li diu a Ruth que vagi a buscar a Boaz i, a la nit, faci una cosa aparentment absurda, com destapar-li els peus. Ruth respon amb una fòrmula que recorda l’acceptació de la Torah al Sinaí: «tot allò que em diguis ho faré».

Ruth i Boaz – Eggbert Modderman, 2016 – https://www.moddermanbiblicalart.com/ruth-and-boaz.html

Posant-se a dormir al costat de Boaz i destapant-li els peus, Ruth està dient a Boaz que o bé es casa amb ella, o ha de fer la cerimònia de la Khalitsà i complir la mitzvà del Yibbum, el matrimoni d’un home amb la vídua del seu germà. És a dir, Naomi coneix la llei de la Torah, i l’aplica — Boaz és parent de Naomi i, per tant, de Ruth (Tenim el verset 1 «No és Boaz el nostre parent?», i també ho comenta Raixí a Ruth 3:9).

El tikkun de Boaz: la reparació de la Torah

Boaz respon a la petició de Ruth dient-li que el que acaba de fer és encara més just que no haver abandonat a la seva sogra Naomi: no buscar un marit ric que la vulgui per la seva joventut, sinó reclamar la mitzvà del Yibbum (Ibn Ezra a Ruth 3:9). Boaz reconeix a Ruth com algú que coneix la llei i l’aplica!

Què fa Boaz? Doncs el que ha de fer un jutge: posar ordre. Com sap que hi ha un altre parent més proper, no pot complir amb la llei al moment. Pel que l’endemà va a la porta de la ciutat, que és on seien els jutges, i espera que arribi un parent més proper a Ruth que ell, i li planteja el tema, de forma indirecta: «Naomi es ven el terreny d’Elimelech, el nostre germà (parent) mort. Però només acceptarà si et cases amb Ruth, la dona del seu fill que també ha mort».

Què diu el parent? Com que aquest parent no era versat en les lleis, no tenia clar si podia casar-se amb Ruth, que era de Moab, no fos cas que la seva herència esdevingués un estigma. Per tant, refusa en favor de Boaz, líder de la generació, assumint que les seves accions no es qüestionarien i tindria l’aprovació del Bet Din (Meixiv Nefeix a Ruth 4:6).

Boaz efectua la transacció, és a dir compra el camp i es casa amb Ruth, ho diu en veu alta per tal que els 10 testimonis que ha congregat per l’ocasió ho certifiquin. Es casa amb Ruth i engendren un fill, Obed, per mantenir viu el nom i l’herència del parent difunt, i així la llei es compleix.

Entrega o acceptació de la Torah

El Sant, beneït sigui, entrega la Torah al Poble d’Israel al Sinaí com a part del pacte de la terra promesa. Un cop s’entrega la terra als fills d’Israel, aquests es desvien del camí.

Han de ser Ruth i Naomi, dues dones destituïdes de tot, les que demostrin que l’entrega de la Torah, en si mateixa, no val de gaire si no s’accepta ni s’aplica. Vídues i sense fills –i una essent estrangera de Moab–, són dues dones que, no només coneixen la Torah sinó que l’apliquen sense dubtar, en una època en què la llei s’ignora i es negligeix. I ho fan amb Boaz, un dels líders d’Israel, concretament el líder de la generació, que només actua quan Ruth i Naomi prenen la iniciativa.

Convertint-se en el marit de Ruth i engendrant a Obed, Boaz restaura l’ordre trencat amb Ruth, vídua sense fills. Al verset 17 del quart capítol es diu que els veïns de Naomi, quan aquesta fa de dida del petit Obed, diuen que «A Naomi li ha nascut un fill», pel que també es restaura l’ordre trencat amb Naomi, vídua i sense fills. Boaz, per tant, actua de restaurador de l’ordre i la llei.

El xiddukh ocult: Ruth, Boaz i la reparació del projecte diví

Si fem un intercanvi de les lletres de בֹּֽעַז, tenim עָזַב, que és una paraula que hem llegit durant aquest comentari. עָזַב apareix al llibre de Levític, al capítol 19:10:

:וְכַרְמְךָ֙ לֹ֣א תְעוֹלֵ֔ל וּפֶ֥רֶט כַּרְמְךָ֖ לֹ֣א תְלַקֵּ֑ט לֶֽעָנִ֤י וְלַגֵּר֙ תַּֽעֲזֹ֣ב אֹתָ֔ם אֲנִ֖י יְהוָֹ֥ה אֱלֹֽהֵיכֶֽם

I no recolliràs [exhaustivament] la teva vinya, ni colliràs els raïms que caiguin a terra de la teva vinya; els deixaràs per al pobre i l’estranger. Jo sóc [el nom de les quatre lletres] el teu Déu.

Ta’azob, de עָזַב – ‘azav, que vol dir deixar, però també restaurar o reparar: «els restauraràs al pobre i l’estranger». O potser «repararàs al pobre i l’estranger».

Just al paràgraf on s’explica que cal deixar part de la collita als pobres i estrangers, hi trobem un anagrama de Boaz, que és qui aplica la llei.

De la mateixa forma que «es restaura [‘azab]» part de la collita als pobres, o que es repara la situació dels pobres entregant una part de la collita, Boaz – [בֹּֽעַז] restaura/repara l’ordre i la llei en una època turbulenta.

Precisament d’aquesta restauració sorgeix la línia de David. Quan Boaz, a iniciativa de Ruth, restaura –[בֹּֽעַז עָזַב] — el projecte diví fent el que cal fer i restitueix dins la societat al pobre, la vídua i l’estranger, «perquè tu vas ser estranger a la terra de Mitsraïm». Només així arriba el Messies, fill d’Ixai, de la línia de David.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.