Mixnà 10

Introducció

Xemayà i Avtalyon, la quarta parella, van viure al final del període dels Asmoneus i cap al principi del regnat d’Herodes. D’acord amb el Talmud, ambdós eren conversos. La Mixnà conté els ensenyaments de Xemayà.

Mixnà 10

Xemayà i Avtalyon (la) van rebre d’ells.

Xemayà diu: «Estima el treball, odia l’autoritat, i no et facis amic del poder».

Explicació

A molts llocs veiem que els rabins consideraven el treball com una cosa important per al bon comportament moral. Això ho aprenem a Xemot-Èxode 20:9: «treballaràs sis dies, i al setè dia descansaràs». Tal com no treballar el setè dia és un manament, també és un manament treballar els primers sis dies. Fins i tot els adinerats haurien de treballar, perquè la inacció pot portar a la persona a la depressió i, potser, fins i tot a comportament llicenciós.

Una persona no hauria de cercar posicions de superioritat sobre els altres. Tot i que la societat requereix líders, aquest lideratge pot comportar un peatge a la persona. També és perillós per al comportament, ja que sovint, les persones abusen de les posicions de lideratge. Aquesta afirmació també es connecta a la primera. Ningú hauria de considerar-se tan important com per no haver de treballar.

Xemayà va viure, certament, en un moment en què evitar el contacte proper amb el govern era un bon consell. Tot i que hom podia guanyar algun benefici de tenir bons contactes amb gent poderosa, al final els governants només fan allò beneficiós per ells mateixos. Més encara, quan la marea canvia, aquells qui estaven massa a prop de les parts governants, sovint són els primers a patir. Això s’ha demostrat a través de la història amb dictadors i altres formes de govern tirànic. Una persona que s’identifica de prop amb un governant, sovint és assassinat o empresonat quan el següent governant arriba al poder.

Mixnà 11

Introducció

Avtalyon és el segon savi de la quarta parella.

Mixnà 11

Avtalyon diu: «Savis, tingueu cura de les vostres paraules, que no sigui que esdevingueu mereixedors del càstig de l’exili, i sigueu exiliats a un lloc d’aigües dolentes i que en beguin els deixebles que vénen darrere vostra i morin, i que el Nom del Cel sigui profanat».

Explicació

L’ensenyament d’Avtalyon tracta sobre la rendició de comptes del Savi, que és responsable de continuar la tradició i ensenyar al món la interpretació correcta de la Torah. Avtalyon adverteix als Savis que siguin curosos amb les seves paraules, per tal que siguin clares i que els seus estudiants no malinterpretin la seva intenció. A molts llocs, els Rabins ensenyen com de perilloses poden ser les paraules de la Torah si no s’entenen en els contextos correctes, per gent amb la intenció correcta d’aplicar-les. Un mestre té la responsabilitat no només d’ensenyar mitjançant la recitació del que sap, sinó que ha d’assegurar-se que els qui escolten l’han entès.

L’ensenyament incorrecte acabarà forçant al mestre a haver d’abandonar el seu lloc i anar a un altre lloc «d’aigües dolentes». Probablement, això sigui un eufemisme per a creences herètiques. Si un mestre no és curós amb les seves paraules, els seus estudiants poden acabar essent heretges. Això va succeir del cert en temps d’Avtalyon, quan molts estudiants van abandonar el camí dels Savis i van unir-se a altres sectes, com els Saduceus o els Essenis.

Un deixeble d’un Savi abandonant el camí de la Torah i unint-se a altres sectes no és tan sols una pèrdua per al deixeble, sinó que és una profanació del nom de Déu, i pot portar a conseqüències pitjors. Tothom és molt conscient d’on aprèn la gent. Per exemple a Israel, una persona que hagi crescut en una llar secular i es consideri atea no és cap novetat. Tanmateix quan, com ja ha passat, una persona que creix en una llar Hassídica o ultraortodoxa, i potser estava emparentat amb un rabí famós, si aquesta persona esdevé atea i és activa en un partit polític, això sí que és notícia. El fet que la persona conegui la tradició i la rebutgi, fa que el seu rebuig sigui tingui més conseqüències que la d’algú que rebutja la tradició per ignorància. El seu rebuig crea un mal reflex sobre la tradició i sobre la seva font, Déu. Portarà a altres a pensar que si una persona que coneixia tan bé la Torah diu que no és veritat, per què ens hauríem de preocupar en estudiar. Per aquesta raó, els mestres han de ser molt curosos i evitar que els estudiants malinterpretin les seves paraules.

Podria afegir que això és especialment difícil en l’ensenyament a través d’Internet, en situacions en les quals el mestre no té ni idea de qui està llegint allò que escriu. Quan s’asseu cara a cara amb els seus estudiants, un mestre pot respondre de forma directa les seves preguntes, i clarificar punts que no es comprenen. Quan aquestes paraules escrites en un ordinador, a casa, van a Internet, milions de persones, de les quals no en conec cap, hi tindran accés. Suposo que els avantatges d’aquesta potencial enorme audiència s’equilibren amb alguns dels perills inherents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.