La tercera alià de la paraixà Ki-Tavó ens diu que «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t’ordena que facis aquests estatuts i ordenances» (Devarim-Deuteronomi 26:16).

Moisès ha acabat d’explicar la Torah, i de promulgar els nous manaments que el Sant, beneït sigui, li ha ordenat que declari. Per això diu «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t’ordena que facis aquests estatuts i ordenances, perquè jo ja he completat tot el que havia de fer». I com es fan i es compleixen, aquests estatuts i ordenances? «Amb tot el teu cor i tota la teva ànima», al mateix verset. És a dir, amb tota la força del desig, amb tota la capacitat intel·lectual i amb tot l’esperit racional (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 315 i 78).

I al verset següent, «heu decidit per l’Etern avui», perquè com que heu acceptat la Torah sencera sobre vosaltres, amb totes les seves interpretacions, detalls i noves promulgacions, així heu magnificat i exaltat al Sant, per tal que només el Sant sigui el vostre Déu; de cap altra manera us decidireu ni tindreu cap altre déu.

«I que caminareu pels Seus camins», per fer el que és bo i just, i fer bondat els uns amb els altres. I escoltareu la Seva veu, referint-se a qualsevol cosa que ordeni sobre altres actes, a través de Moisès o de la resta dels profetes, com s’explica a «caminareu darrere [el nom de les quatre lletres] el vostre Déu», on s’ordena que seguim el Seu consell, i que qualsevol pregunta sobre qualsevol cosa oculta, o sobre el futur, correspon fer-li al Sant, a través dels profetes, per tal que «l’Etern el vostre Déu ens pugui dir cap a on hem d’anar i les coses que hem de fer» (Jeremies 42:3). És a dir, que cal escoltar la “veu” dels Seus signes i seguir el Seu consell (R. M. ben Nachman, pp. 315 i 163).

I si això és el que fa el Poble d’Israel, quina és la contrapartida del pacte?

«I l’Etern us ha escollit a vosaltres aquest dia», el dia de la revelació al Sinaí. I el Sant exalta i magnifica al Poble d’Israel a través de l’acceptació de la Torah. Per què? Per tal que sigui «el Seu tresor preuat entre tots els pobles» (Xemot-Èxode 19:5) «i que observareu tots els Seus manaments» (al verset 18 de la nostra paraixà). Per què? Perquè només a tu [al Poble d’Israel] va donar la Seva Torah i et va ordenar tots els manaments, «i perquè sigueu un poble sant per al [nom de les quatre lletres] el vostre Déu», és a dir, per aferrar-se al Sant (R. M. ben Nachman, p. 316).

És una paraixà simple, que defineix molt bé una aliança que es retroalimenta: el Sant, beneït sigui, ordena al Poble d’Israel [‘am Israel] complir els Seus estatuts i les Seves ordenances. ‘Am Israel escull al Sant, i observar els seus estatuts, manaments i ordenances (entre altres coses, per les que vam explicar a la paraixà anterior). I el Sant, beneït sigui, escull ‘am Israel com el Seu poble preuat, diferenciat de la resta de pobles, precisament perquè és ‘am Israel qui escull formar part d’aquest pacte.

I el pacte és senzill, i ho hem llegit al verset 17: ‘Am Israel, per ser aquest «poble preuat [‘am segulà]», ha de «caminar pels Seus camins», és a dir, fer el que és bo i just. Fer bondat els uns amb els altres. I ser llum per a les nacions. Si no es fa allò que és bo i just [tsedakà uMixpat], no es pot ser llum per les nacions. I si ‘Am Israel no és llum per les nacions, no és ‘am Israel.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.