A la quarta alià de la paraixà Naso, al llibre de Bamidbar –Números–, al final, hi trobem un dels fragments més bells de la Torah.

«Va dir [el nom de les quatre lletres] a Moisès dient:
“Digues a Aaron i als seus fills: Amb això beneireu als Fills d’Israel. Digueu-los a ells:
Et beneeixi [el nom de les quatre lletres] i et guardi. Il·lumini [el nom de les quatre lletres] la seva cara per tu i et mostri favor. Aixequi [el nom de les quatre lletres] la seva cara i que et concedeixi pau”. Així atorgaran el Meu nom sobre els Fills d’Israel, i Jo els beneiré.» (Bamidbar-Números 6:22-27).

No només és un dels fragments més bells, sinó dels més importants i repetits. És el fragment que s’estudia cada matí després de la benedicció per l’estudi de la Torah. I la repeteixen els kohanim, cada dia, també al matí, al final de l’amidà.

I què ens diu el Savi Ovadia ben Jacob Sforno, sobre aquesta benedicció doble?

Et beneeixi [el nom de les quatre lletres] amb riquesa i propietats, perquè «si no hi ha farina no hi ha Torah» (Avot 3:21).

Il·lumini [el nom de les quatre lletres], és a dir que obri els teus ulls a través de la llum del Seu semblant per veure meravelles de la Seva Torah i els Seus actes, després que hagis assolit les teves necessitats a través de les Seves benediccions.

[…] i que et concedeixi pau, la tranquil·litat de la pau que és duradora, sense adulterar per cap càstig, com li escau a cada persona perfecta [completa] (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 672).

La benedicció dels kohanim és bella per la seva senzillesa: una persona necessita tenir certes necessitats materials cobertes, per poder-se dedicar a estudiar Torah i que se li obrin els ulls per poder veure la realitat, i així assolir la pau completa, la pau interna de saber que tot està bé i tot està com ha d’estar.

Però com es fa, això? Com s’arriba a aquestes tres benediccions? S’hi arriba amb els kohanim, que són qui han de «posar» el Nom sobre els fills d’Israel, per tal que el Sant, beneït sigui, ens beneeixi. La tasca dels sacerdots és ensenyar i explicar Torah als Fills d’Israel, per tal que aquests puguin «obrir els ulls a través de la llum» de la Torah. Però no són els sacerdots, que beneeixen. Els sacerdots «posen el nom» sobre els Fills d’Israel. Els recorden «el nom». I si els Fills d’Israel recordem el nom, i escoltem la seva veu, és el Sant, beneït sigui, que ens beneeix.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.