Exempt no vol dir prohibit

MIXNÀ: Les dones, els esclaus i els menors, que tenen obligacions paral·leles en diversos manaments, estan exempts de recitar el Xemà i dels tefilín --filactèries--, però estan obligats a fer les mitsvot de resar, mezuzà i la benedicció després del menjar. La guemarà explica aquestes exempcions i obligacions (Talmud Bavli, Berakhot 20a-20b). Al tractat de Berakhot, final de la pàgina 20a i gairebé tota la 20b, es descriuen gran part de les raons per les quals les dones estan exemptes de certes mitsvot --manaments de la llei jueva. En concret, dones esclaus i nens estan exempts dels manaments positius que s'han de fer en uns moments concrets, o que tenen relació directa amb els temps del dia i de la nit (Talmud Bavli, Berakhot 20b). Per exemple, el Xemà es recita un mínim de dos cops: a l'aixecar-nos [al matí] i en ajeure'ns [al llit a la nit]. Els tefilín o filactèries, les tires de cuir negre que serveixen per lligar unes...
Read More
Purim, manaments i tradicions

Purim, manaments i tradicions

Rav Iehudà, fill de Rav Xmuel bar Tehilat, va dir en nom de Rav: De la mateixa forma en què quan comença Av minvem l'alegria, també quan comença el mes d'Adar, hom augmenta l'alegria (Talmud de Babilònia, Taanit 29a) Adar és el mes en què celebrem Purim i rememorem la història que explica la meguilà [rotlle] d'Ester. Ester i Mordekhai --el seu tiet-- vivien a Susa, a Babilònia. El text narra un complot d'Hamàn, virrei d'Akhaixveroix, per assassinar tots els jueus de l'imperi persa, i com Ester aconsegueix desactivar-lo, salvar als jueus i acabar amb Hamàn i els seus fills executats per traïció. Les mitsvot , o manaments, de Purim són quatre. Podríem dir que la principal és llegir, o escoltar, la meguilà d'Ester, tant a l'inici del dia 14 d'Adar quan es pon el sol, com durant el dia de Purim. Aquells que no llegeixen però sí que escolten, només compleixen si escolten totes i cada una de les paraules sense...
Read More

L’ordre d’encendre les espelmes de khanucà en xabat

Les discussions entre Hil·lel i Xammai --qui les hagués pogut viure-- són potser les més famoses d'entre tots els rabins. En el cas de khanucà, no trenquem la norma. Els dos savis tenen visions oposades. Per Xammai, comencem encenent vuit espelmes, i cada dia n'encenem una menys. Els rabins del Talmud, al tractat Xabat (p. 21B), expliquen que per Xammai, entre altres coses, així comptem els dies que falten. El primer dia en queden vuit, el segon dia set, i així fins al darrer. Per Hil·lel, la cosa va al revés. Comencem encenent una sola espelma, i cada dia n'afegim una més. L'explicació que se'ns dona és que Hilel diu que, en qüestions de queduixà --santedat--, sempre cal augmentar i mai minvar. Per això, i perquè l'halakhà --la llei-- segueix la casa de Hil-lel, comencem amb poc i acabem amb la khanuquia --un canelobre amb vuit o nou suports-- resplendent. Què passa quan arriba el divendres de Khanucà? Què s'encén primer, les espelmes...
Read More