Xemot: claredat en un mar de fantasia

Xemot: claredat en un mar de fantasia

Comencem de nou el llibre dels noms, Xemot. I el nom del més gran dels profetes, Moisès, l'únic que va parlar amb HaXem cara a cara, li posa la filla del Faraó. Li posa el nom de Moisès, «Moixé» pronunciat en hebreu, perquè la filla del Faraó l'havia «tret fora de l'aigua»: «וַתֹּ֕אמֶר כִּ֥י מִן־הַמַּ֖יִם מְשִׁיתִֽהוּ». El Raixbam ens diu que «מְשִׁיתִֽהוּ» [mixit'hu], com si fos «משכתיהו» [mixcatihu], «Jo el vaig estirar endavant», i ho connecta amb el verset 17 del Salm 18: «ימשני ממים רבים» [Iamxeni mimaïm rabim], «I em tragué de les poderoses aigües». Però abans que la descendent directa del, per als egipcis, representant de Ra a la Terra posés nom a qui hauria de treure als hebreus d'Egipte, estirant endavant en moltes ocasions, la filla del Faraó es troba a l'infant al riu. Si hem de ser correctes, es troba una «tevà» flotant al riu, i quan l'obre, «va veure que era un nen, un noi que plorava. Ella va tenir compassió i va dir "Aquest ha de ser un nen hebreu"» (Xemot 2:6). La Torah empra...
Read More