Potser…

Potser…

La quarta alià de paraixat Vaierà és molt llarga. I al final s'hi narra el naixement d'Isaac, el fill d'Abraham i de Sarah: «I [el nom de les quatre lletres] va recordar Sarah com Ell havia dit, i [el nom de les quatre lletres] va fer a Sarah tal com Ell havia parlat. I Sarah va concebre i parir un fill a Abraham a la seva avançada edat, en el moment en què Déu [Elohim] li havia dit (Bereixit-Genesi 21:1-2)». De fet, han passat tantes coses als darrers capítols que gairebé ni el mateix lector se'n recorda, de la pobra Sarah! Sforno connecta el verset d'avui transportant-nos al capítol 17 (paraixat Lekh-Lekhà), quan el Sant, beneït sigui, diu a Abraham que la seva dona Sarai, a qui canvia el nom per Sarah, tindrà un fill. Però i si en comptes d'anar al capítol 17 la Torah ens està dient que hem de llegir el capítol 18, just al principi de la paraixà d'aquesta setmana?...
Read More
Amalec, la injustícia jueva, els conversos i un advertiment al Rabinat.

Amalec, la injustícia jueva, els conversos i un advertiment al Rabinat.

El següent text és una traducció de l'article «Amalek, Jewish Injustice, Converts and a Warning to the Chief Rabbinate», del Rabí Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel. אלה אלופי בני עשו בני אליפז בכור עשו... אלוף קרח אלוף געתם אלוף עמלק... Aquests són els caps de tribu dels descendents d'Esaú: els fills d'Elifaz, primogènit d'Esaú... Els caps de tribu Corè, Gatam i Amalec... Bereixit-Gènesi 36:16-17 L'enemic més formidable dels jueus en els temps bíblics va ser la nació d'Amalec. Aquesta nació va ser, i simbòlicament encara és, la personificació del mal, la brutalitat, el racisme i l'antisemitisme. Amalec està atrapat dins la consciència jueva com l'enemic sens igual del poble d'Israel després de la seva sortida d'Egipte. El que va revelar la fallida moral d'Amalec no va ser únicament que van gosar lluitar contra els israelites, sinó que aquesta nació malvada va atacar els israelites per sorpresa, tot enfocant-se en les persones febles i fatigades. En dies posteriors, va ser Haman l'Amalequita, el...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la filla d’Abraham

«Abraham era vell, avançat en anys, i [el nom de les quatre lletres] havia beneït a Abraham en totes les coses.» (Bereixit 24:1) Just després d'enterrar a la seva dona, Sara, companya de travessies i aventures per tot orient mitjà, la Torà ens diu que Abraham ja començava a envellir, i que el Sant, beneït sigui, l'havia beneït en tot. I encara just després d'això, d'aquesta presumpta abundància, comença l'episodi de la cerca d'una esposa per Isaac. L'escena comença amb un Abraham nerviós que obliga al seu servent a jurar que per res del món Isaac es casi amb una cananea, i el fa anar a la terra del seu pare per tal de trobar una companya adient. Com pot ser que, després d'estar beneït en tot, Abraham estigui nerviós? Per què és tan important que Isaac no es casi amb una cananea? I de fet, què vol dir «tot»? El nostre mestre «Nakhman meGirona» ens aporta un xic de llum. En Ramban ens...
Read More