Vaetkhanan 6: contemplar per comprendre

Vaetkhanan 6: contemplar per comprendre

La sisena alià de la paraixà Vaetkhanan comença directament amb el primer paràgraf del xemà, un text fonamental del judaisme: Escolta, Israel: [el nom de les quatre lletres] és el nostre Déu, [el nom de les quatre lletres] és l'únic. Rabenu Sforno ens explica que «Escolta, Israel» cal llegir-ho com a contemplació: escolta, contempla i comprèn això: el Sant, beneït sigui, és qui dóna l'existència i és el Creador, de qui tot prové. És la primera causa, i l'única, qui atorga el poder de ser a cada aspecte de la creació, i que sense el Sant, no es pot concebre cap mena d'existència. És el nostre Déu, en tant que estem sota la seva supervisió única i directa, sense necessitat de cap intermediari (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 863, i nota VI). Més endavant al text, a les línies 10 a 12, ens diu que «I serà quan [el nom de les...
Read More
Vaetkhanan 4: pareu atenció i compreneu

Vaetkhanan 4: pareu atenció i compreneu

«I Moisès va cridar [per reunir-los] a tot Israel i els va dir: 'Escolta, Israel[…]'» (Devarim-Deuteronomi, 5:1). Com el lector habitual de la Torah haurà descobert, aquest fragment no és l'«Escolta, Israel» que es recita al matí i a la nit —i que apareix a la següent alià. Però és igual d'imperatiu: escolta, para atenció a això que et dic, i comprèn bé. «Escolta, Israel, els estatuts i ordenances que et dic a l'orella aquest dia, i aprèn-les, i observa-les per a fer-les. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a Horeb. No amb els nostres avantpassats va fer Déu aquesta aliança, sinó amb nosaltres —nosaltres que estem avui aquí, tots nosaltres, que vivim avui. Cara a cara, Déu va parlar amb tots vosaltres a la muntanya, d'entremig del foc. Jo estava entre Déu i vosaltres en aquell moment, per explicar-vos la paraula de Déu —perquè vosaltres teníeu por del foc, i no vau pujar a la muntanya— dient...
Read More