Xeminí 6: cal menjar bé

Xeminí 6: cal menjar bé

Al fragment d'aquesta setmana, es donen gran part de les lleis dietàries: "Aquestes són les criatures [bèsties vivents] que podeu menjar" (Vaïcrà, 11:2). Però, si parem atenció, veurem que aquestes lleis es donen just després de la inauguració del Mixkàn, de la Tenda de Reunió, que acaba amb la mort dels fills d'Aaron. I per què, en aquest moment? Rabí Sforno ens ho explica ben clar. En el moment de la revelació a Sinaí, el Poble d'Israel va dotar-se d'ornaments espirituals —d'una connexió especial amb la divinitat—, a través dels quals eren mereixedors que la presència divina habités entre ells, sense necessitat d'intermediaris. Com està escrit, "A qualsevol lloc on Jo faci que es pronunciï el Meu nom, vindré i us beneiré" (Xemot, Èxode, 20:21). Després de l'incident amb el vedell d'or, el Sant, beneït sigui, va refusar que la Seva presència estigués entre ells de cap de les maneres (Xemot, Èxode, 33:3). Malgrat això, i gràcies a Moisès, finalment la...
Read More
Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

En acabar l'episodi de la mort dels fills d'Aaron, la Torah ens informa dels animals que són kaixer, és a dir aptes pel consum. Digueu als Fills d'Israel: aquests són els animals que podreu menjar dels que hi ha sobre la terra. Tot el que té peülla partida i rumia podreu menjar (Vayikrà 11:2-3). A partir d'aquests dos versets sorgeixen unes quantes lleis i manaments, positius i negatius. Els més bàsics, és que de tot animal que tingui aquests dos signes, podeu menjar-ne, però no podem menjar-ne si només té un signe. Ens diu Moisès Nakhmànides que hauria estat molt adient fer aquesta llei general i prou. Però al verset següent, el Mestre del món posa diferents exemples: Però no menjareu els que només rumien o només tenen peülla partida. Per exemple, el camell que rumia però no té peülla partida serà immund per vosaltres; el conill de roca que rumia però no té peülla partida serà immund; la llebre, que rumia i no té peülla partida és immunda per vosaltres; el porc, que té peülla partida...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de l’astorament

«I al dia vuitè, Moisès va cridar a Aaron, als seus fills i als ancians d'Israel» (Vaicrà 9:1) Ha arribat el dia de la inauguració oficial del Mixcàn, del Tabernacle construït pels israelites al desert, que serà el lloc des d'on [el nom de les quatre lletres] es manifesti. Moisès ha passat set dies realitzant ofrenes, dedicant no només el Tabernacle, sinó ungint als seus sacerdots --Aaron i els quatre fills--, els seus vestits, els objectes de l'interior i tot el necessari. Moisès dóna les instruccions finals, i Aaron realitza els primers sacrificis com a sacerdot ungit (Vaicrà 9:2-21). En acabar, Aaron beneeix al poble d'Israel. Ell i el seu germà entren al Tabernacle, en sortir-ne, tornen a beneir al poble i just en aquell moment, «la glòria del [nom de les quatre lletres] es va manifestar davant tot el poble» (Vaicrà 9:22-23). I quan la glòria de ha-Xem, el «kvod-[el nom de les quatre lletres]», es manifesta, què fa tothom? Es prosterna a...
Read More