Mixpatim: robatori, segrest o engany

Al bell mig d’algunes lleis relatives als esclaus, [el nom de les quatre lletres] anomena lleis sobre relacions entre persones lliures. Per què?

Bo: espoli legal i amb condicions

Els egipcis no només no guardaven cap mena de rancor contra Moisès, la persona que havia portat totes les plagues sobre la seva terra, sinó que van reconèixer el seu mal, dient «nosaltres som els malvats. Hi ha violència a les nostres mans, i vosaltres mereixeu que Déu sigui al vostre costat».

Vaerà: el lliure albir i la teixuvà del Faraó racista

Les paraules racistes de Faraó són les mateixes paraules que podem escoltar avui mateix de boca de molts polítics arreu del món que, per benefici propi, posen en dubte la lleialtat d’un grup de ciutadans per raons arbitràries, com la diferència de cognoms, religió o color de pell.

Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

A tothom ens agradaria seguir el model d’Abraham, el just i el perfecte. Però en el nostre dia a dia, hi ha molts números que ens acabem assemblant més a Jacob.

El dejú del dia 10 de Tevet

Tothom està obligat a examinar les seves accions i a penedir-se, durant aquests dies. Com està escrit de la gent de Nínive: “I el Senyor va veure les seves accions” (Jonàs 3), sobre el que els rabins diuen “No es diu que Ell va veure les teles de sac i el dejú, sinó les seves accions” (Taanit 22). Per tant, el propòsit del dejú és el penediment i la teixuvà.

Mikets: Josep i el mussar

Si al primer somni de Josep veiem que els germans l’acaben odiant més per la forma en què els parla, després de passar temps en solitud i tenir l’oportunitat d’examinar els seus actes i motivacions, davant Faraó canvia i adopta una actitud més intel·ligent.

Vaiéixev: el camí de l’arrogància

A vegades aprofitem qualsevol fita que aconseguim per refregar-la per la cara d’aquells més propers, per demostrar vés a saber quina cosa, rebaixar-los o humiliar-los.

Vaixlakh: desconeguts obrant miracles

L’escriptura no explica el contingut de la benedicció però els Savis apunten que el més probable,és que l’àngel concedís a Jacob la legitimitat de la benedicció patriarcal.

Abraham i individualitat: vellesa i líftings

Cada individu és molt més del que s’imagina que és. És únic. Els pares no estan predestinats a ser els seus fills, i els fills no haurien de ser rèpliques dels seus pares.