Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la puresa de la sang

Seguim a les planes de Moab, després que el poble d’Israel hagi lluitat contra els midianites i els hagi vençut, i després que Moisès els hagi recriminat no haver complert per complet el mandat d’acabar amb tot (Bemidbar-Numeros 31:14-18).

Moisès entrega les instruccions sobre el dret d’asil i refugi d’aquells que hagin matat algú per error, que podran amagar-se en sis ciutats repartides per tota la terra d’Israel (Bemidbar-Números 35:9-28).

I després marca les normes dels judicis per assassinat. S’haurà de confirmar mitjançant testimonis, deixant clar que un judici per assassinat amb només un sol testimoni no és vàlid. I que en cap cas s’acceptarà rescat, és a dir que pagui per no morir, per un assassí (Bemidbar-Números 35:30-32). I, finalment, la instrucció definitiva:

No profanareu la terra on estigueu, perquè la sang profana la terra i la terra no pot ser expiada per la sang vessada en ella sinó per la sang de qui la va vessar. Per tant, no impurificareu la terra on residiu, en mig de la qual Jo habito perquè Jo, [el nom de les quatre lletres], visc entre els fills d’Israel (Bemidbar-Números 35:33-34).

Moisès ben Nakhman, el rabí de Girona, explica aquests darrers versets indicant que HaiXem entrega els següents manaments amb la frase «I complireu aquestes lleis en totes les generacions, allà on visqueu», indicant que aquestes lleis també s’apliquen fora de la terra d’Israel, raó per la qual s’indiquen més restriccions que afecten els habitants de la Terra, en honor de la Presència, que hi està present –valgui la redundància– de forma especial 32 (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 399).

I en què consisteix, la impurificació? Segueix el Ramban, i ens cita el llibre que començarem la setmana vinent, Devarim –Deuteronomi: Carregareu molt cap al camp, però recollireu poc (28:38); plantaràs vinyes, però no en beuràs el vi (28:39); Tindràs oliveres per totes les teves fronteres, però no t’ungiràs amb oli (28:40); Tots els teus arbres i el fruit de la teva terra, ho arrasarà la llagosta (28:42). Aquests són els càstigs que s’esdevenen per causa d’idolatria, assassinat i immoralitat (R. M. ben Nachman, pp. 399-400).

Però el significat d’impurificació en si, diu el Ramban, és que la terra s’impurificarà i causarà que la Glòria d’haiXem no hi habitarà si es vessa sang innocent la qual no s’hagi expiat «per la sang del qui l’ha vessat». I ens diuen els rabins, a Sifré Ma’asé (161), que això és una advertència als aduladors. Perquè també hi ha una advertència sobre acceptar rescats, o més aviat suborns, d’aquells que vessen sang innocent, o ser benevolents amb ells per causa que estiguin en una posició de poder, o que provinguin d’una família molt honorable, perquè si adulem als que vessen la sang dels innocents, causarem que la Terra «traeixi» als seus habitants, en la forma que s’ha explicat (R. M. ben Nachman, p. 400).

Deixant a banda el paral·lelisme de les venjances de sang amb Caín (Bereixit-Gènesi 4:10-15) i Lamec (versets 23 i 24), aquests passatges del final del llibre de Bemidbar ens mostren una de les claus de tota la Torà, que és la santedat última de la vida, i en concret la humana.

És el vessament de sang innocent, l’assassinat, allò que impurifica la terra, sigui quina sigui, però en especial la d’Israel, on la presència divina és més intensa. Però també a fora.

Hi ha accidents i hi ha guerres, però el que no es permet és matar perquè sí. I també cal recordar que aquest passatge està després d’una ordre directa de genocidi contra els midianites. Però recordem que als midianites se’ls ataca per raons específiques i poderoses –haver atacat a traïció.

Per norma general, quan a la Torà es parla d’impuresa —tumà–, es refereix a una impuresa ritual que no permet efectuar diferents ofrenes o rituals al Tabernacle o al Temple. En aquest cas, però, parlem d’impuresa seriosa, i recordem, també, Xemot-Èxode 20:13. Per què? Perquè Bereixit-Gènesi 1:27: «I Elohim va crear a l’Home a la seva pròpia imatge. Els va crear a la imatge de Déu. Els va crear mascle i femella».

Xabat xalom.

2 Comments Add yours

  1. xavier ha dit:

    Gràcies..!
    Diàfan i proper, el teu comentari ens escurça distàncies culturals i de registre amb la Torà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada