Vaiakhel-Pekudei 6: cal fer-ho entre tots

Vaiakhel-Pekudei 6: cal fer-ho entre tots

Aquest xabat llegirem una paraixà doble: Vaiakhel-Pekudei. A la sisena alià d'aquesta paraixà doble, la Torah ens diu que "tota la feina del Tabernacle, la Tenda de Reunió, es va completar, i els Fills d'Israel van fer tot allò que HaXem havia ordenat a Moisès, i així ho van fer" (Xemot, Èxode, 39:32). El relat de la construcció de la Tenda de Reunió acaba amb la manufactura de la placa d'or, una corona santa, amb el nom de les quatre lletres inscrit, enfilada amb un cordill de llana turquesa, per posar a sobre del turbant, com HaXem havia ordenat a Moisès (línies 30 i 31). Rabí Sforno ens explica aquest final de totes les feines de construcció d'una forma, al meu entendre, bella. "Així va acabar-se" tot el projecte, tot complet. "I els Fills d'Israel van fer" tot el projecte. Alguns d'ells van contribuir amb diners, i d'altres van fer la feina manual —no només de construcció, sinó d'aconseguir materials, de transportar-los, i de portar-los davant dels artesans i, un cop acabats, portar-los als kohanim per tal que poguessin muntar físicament la tenda i posar-hi...
Read More
Tetzaveh 6: “habitaré entre ells”

Tetzaveh 6: “habitaré entre ells”

A la sisena alià de Tetzaveh, la divinitat continua explicant el procés de santificació i inauguració d'Aaron i els seus fills —i per extensió, la línia dinàstica dels kohanim—, amb totes les seves vestimentes, i acaba amb la descripció del «tamid», l'ofrena diària al matí i a la tarda. «Això és el que oferireu sobre l'Altar: dos xais en el seu primer any cada dia, continuadament [tamid]. Haureu d'oferir un xai al matí i el segon xai l'haureu d'oferir a la tarda [...] com una ofrena d'elevació continuada [tamid] per les vostres generacions, davant de l'entrada de la Tenda de reunió davant [el nom de les quatre lletres] [...] allà em trobaré Jo amb els Fills d'Israel, i serà santificada amb la Meva glòria [...] Jo habitaré entre els Fills d'Israel i Jo seré el seu Déu. Ells sabran que Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el seu Déu, Qui els va treure de la Terra de Mitsraïm per tal d'habitar entre ells. Jo sóc [el...
Read More
Mixpatim 6: un enviat per trencar amb les males pràctiques

Mixpatim 6: un enviat per trencar amb les males pràctiques

Després de tota una sèrie d'ordres i manaments, el [nom de les quatre lletres] comunica una cosa curiosa: «Jo enviaré un 'àngel' davant vostre per protegir-vos al camí, i per portar-vos al lloc que he preparat. Vigileu, escolteu la seva veu, no us rebel·leu contra ell, perquè no perdonarà les vostres transgressions intencionades, perquè el Meu nom és en ell» (Xemot, Èxode, 23:20-21). Un àngel? Abans de seguir, recordem que el que es tradueix com «àngel», malakh, també es podria —o més aviat «caldria fer-ho»— com a «missatger». I quina mena de «missatger»?? Rabí Ovadia Sforno ens aclareix el tema: aquest missatger és semblant al que s'apareix davant Josuè i li ordena «descalça't les sandàlies, ja que el lloc que trepitges és sagrat» (Josue, 5:15). Aquest missatger era un guerrer que havia d'ajudar a la conquesta de la terra de Canaan. I també cal notar que li diu a Josuè el mateix que el Sant, beneït sigui, diu a Moisès a...
Read More
Yitró 6: el per què de la feina

Yitró 6: el per què de la feina

Aquest Xabat, a la sisena alià, tornem a llegir els deu conceptes, [asséret ha-devarim], coneguts internacionalment com «els deu manaments». Per a una explicació més profunda de per què els anomenem «conceptes», podeu llegir aquest article de rabí Haïm Ovadia. Cap a la meitat de l'exposició dels «conceptes», el Sant, beneït sigui, ens interpel·la: «Recorda el dia de Xabat per santificar-lo» (Xemot, Èxode, 20:8). Sis paraules, en l'original hebreu. Fàcil, oi? Ho sembla. El text segueix: «Sis dies treballaràs i faràs tota la teva feina; però el setè dia és un Xabat per a [el nom de les quatre lletres], el teu Déu; no faràs cap melakhà, tu, el teu fill, la teva filla, el teu esclau, la teva serventa, el teu animal, i l'estranger dins les teves portes, perquè en sis dies [el nom de les quatre lletres] va fer els cels i la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, i Va descansar en el...
Read More
Bo 6: el pa de la tranquil-litat

Bo 6: el pa de la tranquil-litat

Quan arriba Péssakh tothom recorda que cal menjar matsà perquè la massa no va arribar a fermentar. Una de les explicacions que es fan sobre la matsà és que és el pa dels esclaus, pobre, que no té temps a fermentar perquè cal menjar-lo de pressa de pressa. I sobre les interpretacions simbòliques d'aquest pa finet —que originalment no era pas cruixent i amb gust de cartró, sinó ben tou i saborós— se n'ha escrit moltíssim. Però una de les preguntes que, almenys jo, no he vist ni m'he fet mai és: i quan va fermentar, la massa de Péssakh? Doncs a Sucot. Però no a la festa, sinó la localització geogràfica —quina sort! Imagineu haver de menjar pa fet d'una massa de sis mesos d'antiguitat, sense refrigeració. «Ells [els Fills d'Israel] van coure la massa que van emportar-se de Mitsraïm en 'coques' sense fermentar, perquè no van poder fermentar, perquè els van fer fora de Mitsraïm i no van poder entretenir-se,...
Read More
Vaeirà 6: els perills de la supèrbia

Vaeirà 6: els perills de la supèrbia

Ja avançades les plagues, el [nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'aixequi d'hora al matí i que vagi a veure a Faraó i li digui: «[...]Envia al Meu poble perquè em pugui servir. Perquè aquest cop Jo enviaré totes les Meves plagues contra el teu cor, i sobre els teus servents, i el teu poble, per tal que sàpigues que no n'hi ha cap com Jo a tota la terra. Ja que Jo podria haver enviat la Meva mà i colpejar-te a tu i al teu poble amb la pestilència, i us hauria fet desaparèixer de la terra. Malgrat tot, per això us he permès superar-ho, per tal de mostrar-vos la Meva força i per tal que el Meu nom es pugui declarar per tota la terra» (Xemot, Èxode, 9:13-16). Moisès ha de dir a Faraó que «aquest cop», les plagues les enviarà contra el seu cor, i sobre els seus servents i sobre el seu poble? I...
Read More
Xemot 6: la importància de no oblidar-se de posar nom a les coses

Xemot 6: la importància de no oblidar-se de posar nom a les coses

Aquest xabat recomencem el llibre de Xemot, que en la sisena alià conté un dels passatges més estranys i obscurs de tota la Torah. Un cop Moisès s'acomiada del seu sogre Jetró i, acompanyat de Sèfora i el seu fill, marxa cap a la terra de Mitsraïm, tots tres paren a dormir a una fonda. Allà "[el nom de les quatre lletres] el va trobar i va provar de matar-lo. Sèfora va prendre una pedra esmolada [un ganivet] i va tallar la pell del prepuci del seu fill, i la va posar als seus peus; i va dir 'Has causat un vessament de sang al meu nuvi!' Llavors ell el va deixar anar; i ella va dir 'Un vessament de sang del nuvi per causa de la circumcisió.'" (Xemot, Èxode, 4:24-26). Però a la Torah no hi ha cap lletra fora de lloc, i totes hi són per una raó. Com explica aquestes línies, rabí Ovadia Sforno? "[El nom de les...
Read More
Kedoixim 5: la santedat de la humanitat

Kedoixim 5: la santedat de la humanitat

Després d'explicar les intencions i les mesures per a la santificació d'Israel i de com ens podem aproximar al Sant, beneït sigui, la Torah aborda alguns dels càstigs per aquells que actuïn de forma oposada. La primera forma que ens diu la Torah és el principi de la cinquena alià a paraixat Kedoixim. «[...]Qualsevol persona d'entre els Fills d'Israel i dels qui resideixen amb Israel, que doni la seva llavor al Molech, serà ajusticiat. [...] i posaré el Meu rostre sobre aquella persona, i La desconnectaré d'entre el seu poble, perquè ha entregat la seva llavor al Molech per profanar el Meu Santuari i el Meu Nom sant.» (Vaiïcrà-Levític, 20:1-3). «El Molech» era una deïtat a la qual se li oferien nens petits, que es «feien passar pel foc». El càstig per algú que ofereix [la vida] del seu fill al Molech és «i la gent de la terra l'apedregarà» (verset 2). Per què? Perquè d'aquesta forma, la comunitat exerceix de control i es manté l'honorabilitat del Creador. I això es fa així quan hi ha testimonis, i s'ha advertit...
Read More
Aharei Mot 5: els pecats de la carn

Aharei Mot 5: els pecats de la carn

Després de la mort dels fills d'Aaron, i després d'instruir al mateix Aaron sobre la forma en què cal realitzar els sacrificis, la Torah es dirigeix a les persones comunes que desitgin fer un sacrifici, o bé consumir carn, instruint-los per portar el sacrifici a l'entrada de la Tenda de Reunió (Vaïcrà-Levític, 17:8-9). Però just després, es prohibeix de forma explícita i clara el consum de la sang: «Qualsevol persona de la Casa d'Israel o dels residents entre ells que consumeixin sang, Jo concentraré la Meva atenció sobre l'ànima que consumeix la sang, i la separaré del seu poble» (v. 10). I també «... qualsevol d'entre vosaltres no pot consumir sang; i el resident entre vosaltres no pot consumir sang» (v. 12). I encara un altre cop, «Qualsevol integrant dels Fills d'Israel o dels qui resideixen entre ells, atrapi una bèstia o un ocell que es pugui menjar, vessarà la seva sang i la cobrirà amb terra» (v. 13). Però, per què...
Read More

Avot: capítol 5 mixnà 8

Mixnà 8 Set menes de càstig venen al món per set menes de transgressions. a) Si les persones fan el delme i altres no, s'esdevé una gran fam per manca de pluja, uns passen gana i altres queden satisfets; b) si tothom decideix no fer el delme, s'esdevé una fam generalitzada causada per bàndols armats i segueix una sequera; i c) [si les persones també decideixen] no separar la halà, s'esdevé una gran fam per causa d'una sequera destructiva; d) la pestilència arriba al món per les penes de mort descrites a la Torah que no s'han dut a terme per les corts, i per emprar de forma il·legal els fruits de l'any Sabàtic; e) l'espasa de la guerra arriba al món pel retard en la justícia, per la perversió de la justícia i per interpretar les decisions de la Torah en oposició de l'halahà; f) les bèsties salvatges arriben al món per juraments en va i per la profanació del...
Read More