Quedoixim 7: els oracles i la bruixeria

Quedoixim 7: els oracles i la bruixeria

Al principi de la paraixà, la Torah ens diu «vosaltres sereu sants, perquè Jo sóc sant» (Vaïcrà, Levític, 19:1). Al final, en un tancament circular, ens repeteix la mateixa frase, i afegeix «i Jo us he separat a vosaltres dels altres pobles, perquè sigueu Meus» (20:26). Aquesta «separació dels altres pobles» és, bàsicament, per tal de no fer les pràctiques denigrants que feien les tribus cananees, i també les de Mitsraïm. Exemples d'aquestes pràctiques poden ser abstenir-se de menjar segons quins animals o, com avui, pràctiques endevinatòries. «Qualsevol home o dona en què existeixi màgia d'Ov o Ïdoni, se'ls sentenciarà a mort; se'ls lapidarà, la seva sang està sobre ells mateixos.» (Línia 27). La tradició ens diu que aquesta «màgia d'Ov o Ïdoni» són pràctiques endevinatòries a través d'oracles de necromància o mèdiums, és a dir de consultes als morts i als esperits, per saber què ens presentarà el futur. Rabí Sforno ens explica que com que la intenció de totes les normes...
Read More
Akharé-Mot 7: no entrareu en relacions buides

Akharé-Mot 7: no entrareu en relacions buides

El darrer fragment de paraixat Akharé-Mot arriba després de la llista de relacions sexuals prohibides. Aquesta llista, que es llegeix la tarda de Iom haKippurim, parla de «no descobrir la nuesa», de diferents familiars. És a dir que és una llista de graus familiars entre els quals les relacions sexuals estan prohibides (Vaïcrà, Levític, 18:1-21). La raó per la qual aquestes relacions incestuoses estan prohibides s'explica a l'alià corresponent, però a la nostra alià final (de la línia 22 a la 30), rabí Ovadiah Sforno ens explica per què estan prohibides. «No us contamineu en qualsevol d'aquestes coses (línia 24), fins i tot en acostar-vos per 'descobrir la nuesa', perquè l'inici de les transgressions d'aquestes nacions [les cananees] en l'aspecte de les unions prohibides, no va ser en l'acte sexual en si, sinó en aproximar-se a la parella prohibida.» Perquè les nacions cananees no van procurar no establir relacions d'intimitat sexual, ni van decretar càstigs per aquelles persones que ho feien,...
Read More
Metsorà 7: les nits són per descansar bé

Metsorà 7: les nits són per descansar bé

Seguint amb les lleis de la puresa i la impuresa rituals, al final de paraixat Metsorà, se’ns recorda que estem parlant de «la llei per l’home que té una emissió, i d’aquell del qual hi ha una descàrrega seminal [zera’ també es tradueix com «llavor»], a través de la qual esdevé impur» (Vaïcrà, Levític, 15:32). De nou, cal recordar que quan parlem de puresa i d’impuresa, en el context de la Torah, ho fem en sentit ritual. Si llegim aquesta línia 32 en sentit «pxat», és a dir el sentit literal o superficial, podríem dir que ens trobem en el cas de «pol·lucions nocturnes». I que passa quan un home té una emissió nocturna (o) involuntària? Que esdevé «tamé», impur. «Perquè la raó per la «tumà» resultant d’una emissió nocturna és que l’intenció d’aquell que l’ha tingut era "esdevenir tamé", a través de la ‘instigació de la serpent’ [nahaix] (basat en Bava Batra 17a) i no per a la perpetuació de l’espècie;...
Read More
Tatzrià 7: cal rentar bé

Tatzrià 7: cal rentar bé

Estem en les paraxiot dedicades a les «afeccions dermatològiques», referides a la Torah com «tzara'at», i que gairebé sempre veiem traduït com «lepra». No és la malaltia que coneixem com lepra, sinó una afecció de la pell que es manifesta de formes diferents, ja sigui a la pell de les persones, o d'altres coses com cases, peces de roba o altres pertinences. Els savis expliquen que aquesta malaltia la pot causar «les males llengües» (Arachin 16a), com per exemple en el cas de Miriam, que en malparlar del seu germà Moisès, va patir aquesta aflicció (Bamidbar, Números, 12:1-10). Però hem dit que aquesta «tzara'at» també afecta la roba. És possible que la roba i les cases i les pertinences puguin criticar i fer safareig? Avui no en parlarem, d'això. Però sí que parlarem dels dos passos necessaris per eliminar aquesta afecció, i recuperar l'estat de puresa. I mai podem recordar prou que quan la Torah parla de «puresa», cal afegir sempre...
Read More
Lekh-Lekà 7: un pacte de justícies

Lekh-Lekà 7: un pacte de justícies

A la darrera alià de paraixà Lekh-Lekhà, el Sant, beneït sigui, ratifica el pacte amb Abraham: «Jo ratificaré la meva aliança amb tu i amb la teva descendència, per totes les generacions, com una aliança eterna, per a ser el Déu per tu i per la teva descendència; i Jo et donaré la terra dels teus viatges —tota la terra de Canà— com una possessió eterna; i Jo seré un Déu per ells» (Bereixit, Gènesi, 17:7-8). «Per a ser el Déu per tu i per la teva descendència», el Sant associa el Seu nom amb Abraham i la seva descendència, sense cap intermediari. I per què «una aliança eterna»? Perquè com ens diu rabí Ovadiah Sforno que està escrit a Cohèlet (Eclesiastès) 3:14, «tot el que Déu fa, perdura eternament». Però com és una aliança, requereix acció per totes les parts. Per això, el Sant, beneït sigui, diu a Abraham «i pel que fa a tu, guardaràs [compliràs] la Meva aliança —tu...
Read More
Nitzavim-Vaielekh 6: mirades

Nitzavim-Vaielekh 6: mirades

Estem ja al final de la Torah, i al final de la vida de Moisès, el nostre mestre. El Sant, beneït sigui, fa la darrera admonició: «aquesta nació s'aixecarà i es perdrà darrere les deïtats de les altres nacions de la terra, a la que van. I ells M'oblidaran i trencaran l'aliança que He fet amb ells» (Devarim, Deuteronomi 31:16). I què passarà, llavors? Doncs que «la Meva fúria cremarà contra ells aquell dia, i Jo els abandonaré i amagaré la Meva cara d'ells, i ells es consumiran, i molts mals i problemes els cauran a sobre, i diran en aquell dia, 'No és perquè Déu no està més entre nosaltres, que tots aquests mals ens han sobrevingut?' I Jo amagaré la meva cara aquell dia, per causa de tot el mal que cometran, quan van tornar-se cap a altres deïtats» (17-18). El Sant, beneït sigui, diu a Moisès, dues vegades, que «amagarà la Seva cara». Naturalment, no parlem d'una cara literal,...
Read More
Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

A la paraixà Ki tavo, Moisès va enumerant un cop més tot allò que s’esdevindrà si els Fills d’Israel compleixen amb el pacte, i què passarà si no escolten la veu [qol] del Nom: «i vosaltres no us separareu de cap de les paraules que Jo us ordeno avui, ni a la dreta ni a l’esquerra, per seguir altres déus, per adorar-los» (Devarim, Deuteronomi, 28:14). La Torah no ens diu que complim els manaments, sinó que parla de separar-se de les paraules, de no fer cas, o de caminar en altres direccions. I què vol dir, això? Doncs que no s’han de canviar els manaments del Sant, beneït sigui, en especial aquells relacionats amb la justícia ni amb la legislació social, per altres costums o, com ens diu Isaïes, per «obligacions apreses per repetició» buida (29:13). I aquestes obligacions «apreses», ens diu rabí Sforno, són especialment aquelles que es feien en honor dels antics habitants de la terra de Canà, que les...
Read More
Xoftim 6: la falsificació i la maldat

Xoftim 6: la falsificació i la maldat

La paraixà Xoftim, com el seu nom indica, tracta de coses que fan els jutges: «Jutges i oficials nomenareu a les vostres ciutats…» (Devarim, Deuteronomi, 16:18). I a la sisena alià es parla dels testimonis necessaris, i es deixa clar que un sol testimoni no és suficient. En calen dos o tres. I a més, «si un fals testimoni parla contra un home (una persona) per pervertir les proves contra ell, llavors els dos entre els quals existeix la controvèrsia es presentaran davant del [nom de les quatre lletres], davant dels kohanim (dels sacerdots) i dels jutges que hi haurà en aquells dies. Els jutges faran indagacions, i es demostra que el testimoni presentat era fals; ha testificat falsament contra el seu germà» (Devarim, 19:16-18). Però què és, això d’«es demostra que el testimoni era fals»? Segons Sforno, no només el testimoni era fals, sinó que també ho eren les seves intencions. És a dir, que és un fals testimoni premeditat, que...
Read More
Ekev 6: cal (fer) que plogui quan toca

Ekev 6: cal (fer) que plogui quan toca

Aquesta setmana seguim dins de l'estructura del Xemà, amb el segon paràgraf, que comença a la tercera línia de la paraixà Ekev: «I serà que si pareu atenció als Meus manaments que Jo us ordeno avui, estimar [el nom de les quatre lletres], el vostre Déu, i servir-lo amb tot el vostre cor i tota la vostra ànima, llavors Jo proveiré pluja per la vostra terra en el moment adequat...» (Devarim, Deuteronomi, 11:13-14 i següents). És a dir, que si complim el que se'ns demana al primer paràgraf del Xemà, plourà quan toca. Que plogui quan toca no és una fotesa. I això, qui no ho hagués comprès, ho està fent ara a marxes forçades. Però a la Torah hi trobem una explicació encara molt més bella, just al principi de la paraixà. «Perquè la Terra a la qual vosaltres aneu, per posseir-la, no és com la terra de Mistraïm que vau deixar, on plantàveu la llavor i la qual regàveu dempeus,...
Read More
Vaetkhanan 6: contemplar per comprendre

Vaetkhanan 6: contemplar per comprendre

La sisena alià de la paraixà Vaetkhanan comença directament amb el primer paràgraf del xemà, un text fonamental del judaisme: Escolta, Israel: [el nom de les quatre lletres] és el nostre Déu, [el nom de les quatre lletres] és l'únic. Rabenu Sforno ens explica que «Escolta, Israel» cal llegir-ho com a contemplació: escolta, contempla i comprèn això: el Sant, beneït sigui, és qui dóna l'existència i és el Creador, de qui tot prové. És la primera causa, i l'única, qui atorga el poder de ser a cada aspecte de la creació, i que sense el Sant, no es pot concebre cap mena d'existència. És el nostre Déu, en tant que estem sota la seva supervisió única i directa, sense necessitat de cap intermediari (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 863, i nota VI). Més endavant al text, a les línies 10 a 12, ens diu que «I serà quan [el nom de les...
Read More