Comentaris a la Torà de Nakhmanides: honrar les relacions personals

A la paraixà Ki-Tetsé, Moisès repeteix algunes de les advertències vers els pobles d’Edom, Moab i Amón.

Cap ammonita ni cap moabita podrà ser admès a la congregació del [nom de les quatre lletres]; cap dels seus descendents, fins i tot a la desena generació, podrà ser admès mai a la congregació del [nom de les quatre lletres, perquè no van sortir a trobar-vos amb pa i aigua en el vostre viatge després que deixéssiu Egipte, i perquè van contractar a Balaam fill de Pe’or […] per maleir-vos.

Al principi del llibre de Devarim, Moisès relata el fragment que explica que, després de sortir d’Egipte, els fills d’Israel havien de passar per les terres de Moab i Edom, i en demanar-los comprar provisions, els habitants de les terres hi van negar.

Però Moisès ben Nakhman ens ho explica. En primer lloc ens enllaça de nou amb el llibre dels Xof’tim –Jutges–, que al capítol 11:16-18 explica la ruta que van fer els israelites, i on es diu de forma explícita que mai van entrar en territori moabita.

Després, com és habitual, desmunta la tesi d’Abraham ibn Ezra, la qual diu que els israelites sí que van creuar per territori d’Edom i de Moab, però que els habitants no els van vendre pa ni aigua. I que només se’ls va impedir el pas per la ciutat on vivia el rei d’Edom.

Però com ens recorda el mestre Nakhmanides, a Bemidbar –Números– 20:21 es diu ben clar que Edom no va permetre a Israel creuar pel seu territori. Per tant, els israelites mai van arribar a entrar ni a Edom, ni a Moab. Si ho haguessin fet, ens diu Nakhmanides, els edomites i moabites els hagueren venut menjar i aigua, perquè no era el costum negar a vendre pa i aigua a un exèrcit al qual es permetia passar pel territori (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 280-281).

Per què, llavors, la Torà denega el dret a formar part de la congregació d’Israel als fills d’Ammon i de Moab? Recordem que ambdós són fills de Lot, nebot d’Abraham, que va acompanyar al nostre avantpassat en el seu viatge. És a dir, tant Ammon i Moab són família d’Israel!

Doncs precisament per això. Abraham va rescatar a Lot quan els cinc reis el van segrestar (Bereixit-Gènesi 14:16). Per mèrit d’Abraham, haiXem va salvar Lot i la seva família de la destrucció de Sodoma (Bereixit 19:29). La reacció esperable és que els descendents de Lot mostressin favor als descendents d’Abraham. Però no va ser així. Un d’ells, els moabites, van anar a buscar a Balaam per tal que maleís als israelites, i un altre, els ammonites, els van negar el pa i l’aigua.

La Torà ja advertí als israelites en tant als fills d’Ammón: no els fustigueu, ni lluiteu amb ells (Devarim 2:19). I en retorn, els ammonites no els van vendre menjar ni aigua. A diferència dels edomites i els moabites, que en saber que Israel tenia ordres de no enfrontar-se amb ells, van vendre’ls provisions.

Si els ammonites també ho haguessin fet, ens diu el Ramban, la Torà hauria dit «tal com van fer els fills d’Esaú, i els Moabites “i els Ammonites” per mi», però Devarim 2:29 no menciona als darrers. I aquest és el significat de la frase «perquè ells no et van venir a trobar», tal com els altres van fer (R. M. ben Nachman, pp. 281-282).

Moab va voler maleir a Israel. Ammón no va voler vendre –no donar, no. Vendre!!– pa i aigua a Israel en una situació difícil, sabent que no els podria fer res. Per això, malgrat la prohibició de declarar-los la guerra que llegim a Devarim 2:9 –que per al Ramban és una prohibició per totes les generacions (R. M. ben Nachman, p. 283)–, no se’ls permet unir-se a Israel. Van decidir trencar el pacte i no van honrar les accions dels avantpassats.

Les bones relacions personals, en especial dins de la família, són un dels temes importants de la Torà. En trobem una mostra cada dia, a la pregària matutina: «Aquestes són les obres que el seu fruit es gaudeix en aquest món, però que el seu gaudi principal és al món per venir: honorar al pare i a la mare, fer actes de beneficència, posar pau entre una persona i una altra» (Talmud, Xabat 127a).

De fet, el TANAKH acaba amb el llibre de Malaquies, que al darrer vers del darrer capítol ens diu que, just abans de l’època messiànica, Elies tornarà per tal de reconciliar als pares amb els fills i els fills amb els pares.

Arribem a la meitat del mes d’Elul. Estem immersos en el període anual de teixuvà, de «retorn», mal traduït com «penediment». És el moment, per què no, de pensar en les nostres relacions personals, en com les portem i treballem. Com va dir el savi Hillel al gentil que li demanava que li ensenyés tota la Torà mentre s’aguantava a peu coix: «allò que sigui odiós per tu, no ho facis a algú altre» (Talmud, Xabat 31a).

Xabat xalom!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada