Comentaris a la Torà de Nakhmanides: secrets a la vista

Després d’un nou compendi d’advertiments i avisos sobre què s’esdevindrà en cas que els israelites abandonin el pacte i decideixin adorar als ídols dels seus nous veïns, Moisès diu una frase que sembla fora de context:

Les coses secretes pertanyen al [nom de les quatre lletres] el nostre Déu, però les coses que són revelades són per nosaltres i per als nostres fills per sempre, per tal que complim tots els mandats d’aquesta Torà.

(Devarim-Deuteronomi 29:28)

De quines coses secretes ens parla!? Com hem dit que la frase quedava fora de context, contextualitzem. La paraixà comença llistant a tots aquells que estaven presents el dia en què es conforma el pacte: els caps de les tribus, els ancians, els jutges i tots els homes. També els fills, les dones i els estrangers que vivien amb els fills d’Israel, «des del llenyataire fins a l’aiguader» (Devarim-Deuteronomi 29:9-11). I no només ells, sinó tots els que hauríem de venir (verset 14).

I Moisès els diu que recordin allò que van veure a Egipte i les terres que varen travessar durant els 40 anys –les pràctiques de culte a la mort, Molekh, adoració d’ídols de fusta i pedra, pràctiques execrables, incest…–, i els demana que «no hi hagi entre vosaltres home o dona o família o tribu el cor del qual s’hagi apartat del [nom de les quatre lletres], el nostre Déu per anar darrere dels déus d’aquells pobles…» (verset 17).

I l’advertència per als qui, en efecte, s’hagin apartat i pensin, en el seu cor, que «per mi hi haurà pau encara que persisteixi en la meva obstinació» (verset 18), perquè el [nom de les quatre lletres] no el perdonarà, i sobre aquestes persones cauran totes les malediccions escrites a la Torà, i el seu nom serà esborrat de sota del cel (verset 20).

I és en el verset 18 on trobem sentit als secrets dels quals ens parla Moisès. I Nakhmànides ens ho explica, primer per boca dels «mefarxim» –en aquest cas Abraham ibn Ezra–, que llegeixen el verset com «és potestat del [nom de les quatre lletres] executar els judicis sobre aquells que adoren ídols en secret, perquè totes les coses amagades es revelen davant Ell, “però les coses que són revelades” són per/sobre nosaltres i els nostres fills “per tal que nosaltres puguem fer”, a ells, “totes les paraules d’aquesta Torà”», això és, efectuar el càstig per als idòlatres. (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 339).

Segueix el Ramban, i ens diu que pel significat simple de l’Escriptura, la seva opinió és que «les coses secretes» són les transgressions ocultes d’aquells que les cometen, tal com està escrit «Qui pot discernir errors? Neteja’m de les faltes ocultes» (Salms 19:13). Per tant, segons el Ramban, el verset 28 ens estaria dient «[les nostres] transgressions ocultes pertanyen només a Déu; per elles no ens correspon culpa per haver transgredit [sense saber-ho]. “Però les coses que són revelades”, és a dir les nostres transgressions conscients, “són nostres i dels nostres fills per sempre, per tal que puguem fer [realitat?] totes les paraules d’aquesta Torà” com un “manament” etern».

Així ho vàrem acceptar, obligant als qui no estaven presents. I com que Moisès va incloure la imprecació i l’obligació de realitzar tots els manaments, va excloure de la prohibició a qualsevol persona que cometi una transgressió de forma no intencional, per tal que no se li apliquin les malediccions.

I així ho indica la traducció d’Onkelos: «Les coses secretes són davant del [nom de les quatre lletres] el nostre Déu», que implica que no serem castigats per transgressions comeses sense saber-ho; però si Onkelos estigués d’acord amb la interpretació dels «mefarxim», per la qual és potestat de Déu castigar transgressions comeses en secret, hauria d’haver traduït «les coses secretes són per a l’Etern el nostre Déu» [efectuar el càstig] (R. M. ben Nachman, p. 339).

Ara que s’acosta Roix ha-Xanà i Kipur, aquest verset 38 ens recorda que hi ha dos tipus de transgressions: les que cometem vers Déu, i les que cometem vers altres persones. Les primeres les sabem nosaltres, i les tractarem en privat d’aquí a uns dies. Les segones les hem de tractar amb aquells a qui hàgim efectuat el greuge, de forma pública.

A vegades, les «coses secretes» les tenim a la vista de tothom.

Xabat xalom ve xanà tovà umetukà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada