El següent text és una traducció de l’article “Sale of Hamets explained” escrit per Rabí Haim Ovadia, de Torah ve Ahava.

Pregunta: com funciona la venda de Khamets ?

Resposta: hi ha moltes opinions sobre la forma correcta de vendre Khamets. D’una banda hi ha aquells que diuen que la venda del Khamets és una mesura d’emergència, reservada només per quantitats comercials de Khamets que no es poden consumir abans de Pessakh. Segons aquesta aproximació, una família normal no hauria de vendre el seu Khamets, sinó consumir-ne el màxim abans de Pessakh i llençar la resta. A l’altra banda hi ha aquells que volen assegurar la validesa de la venda del Khamets, que deixen grans quantitats de Khamets dins de neveres i congeladors separats, per demostrar que la venda no és només una mesura d’emergència.

Per tal d’entendre aquestes diferències i respondre la pregunta, cal viatjar enrere en el temps. La primera menció a la venda de Khamets és, en efecte, per una situació d’emergència en què l’amo no podia menjar ni desfer-se del Khamets a temps:

«Un jueu i un no jueu viatgen en el mateix vaixell i el jueu té Khamets, l’ha de vendre al no-jueu i recomprar-lo després de Pessakh.» [1]

Durant l’època del Xulhan Arukh, De venda s’havia tornat més comuna, i així ho descriu Rabí Yosef Karo:

«Si el Jueu ha venut o donat el Hamets a un no Jueu, fins i tot quan el Jueu sap que el no-jueu no tocarà el Khamets de cap forma, i li retornarà tot un cop passat Pessakh, està permès.» [2]

Rabí Yoel Sirkis, Que va viure un segle després a Europa, va solucionar el problema de les quantitats comercials de Khamets. Ell diu que com molts jueus tenen destil·leries i cerveseries, on es processen i emmagatzemen grans quantitats de Khamets, no poden desfer-se del seu Khamets abans de Pessakh [3]. Insisteix a dir que la venda ha de documentar-se oficialment, i Rabí Betzalel HaCohen de Vilnius afegeix que el comprador ha de tenir accés al Khamets, inclosa la clau, en cas necessari [4].

Òbviament aquest no és el cas avui en dia. Fins i tot amb documents detallats i cerimònies oficials d’adquisició efectuades per rabins la venda és, clarament, una ficció legal. En molts casos una persona compra el Khamets de centenars de venedors. El comprador no té ni els mitjans econòmics necessaris per comprar ni l’accés al Khamets, que acostuma a estar tancat amb clau i protegit per alarmes.

Com podem, d’aquesta forma, seguir efectuant la venda del Khamets avui en dia? L’argument a favor d’aquesta «ficció legal» de venda la va fer per primer cop Rabí Alexander Sender Schorr al segle XVIII. Explicava que l’anul·lació del Khamets és suficient per «desfer-se» del Khamets que una persona pugui tenir. Els savis també deien que cal desfer-se físicament del Khamets, només per assegurar-se, però van deixar oberta la possibilitat de desfer-se del Khamets a través de la venda.

L’argument de Rabí Schnorr s’ha disputat i debatut, però se sustenta en una discussió prèvia sobre l’anul·lació. Rabí Moisès ben Nakhmàn, el Ramban, explica que la raó per la qual hom pot anul·lar el Khamets és que, el Khamets, ja està prohibit per llei. A través de la fórmula d’anul·lació, el propietari admet la prohibició i accepta seguir la llei. Per tant és la força de la llei bíblica que anul·la el Khamets [5]. De la mateixa forma, la venda –tal com es fa avui en dia–, és bàsicament admetre que el venedor no vol tenir Khamets en possessió de forma il·lícita.

La venda de Khamets no és un altre pas en la línia de l’anul·lació, sinó més aviat un procés individual. La semblança és que, en ambdós casos, la legalitat del procés és qüestionable. Quan anul·lem el Khamets declarem que rebutgem la propietat de qualsevol mena i quantitat de Khamets que poguéssim tenir. Per tal de fer una declaració semblant sobre qualsevol altra propietat, la llei requereix un Bet Din de tres persones, i hi ha discussions llarguíssimes dins la Literatura Halàkhica, dedicades al mecanisme de anul·lació del Khamets, que el Ramban presenta de forma eloqüent amb els següents arguments[6]:

  1. El Talmud fa servir el terme «anul·lació – ביטול », en comptes de «renúncia – הפקר».
  2. L’anul·lació sembla que funciona de forma instantània, mentre que les normes de renúncia requereixen que algú altre prengui possessió de l’objecte renunciat. Segons aquesta norma, algú que declara que renuncia al seu Khamets es considera, encara, propietari i rebrà les conseqüències.
  3. La renúncia s’ha de dir de forma explícita, mentre que l’anul·lació es pot fer de pensament i no cal verbalitzar-la.
  4. Cal fer la renúncia davant de tres persones, però aquest requeriment no existeix per l’anul·lació.
  5. La renúncia no es pot fer en xabat, ja que es considera una transacció.

Aquests són els problemes que engloba el procés conegut com a «anul·lació-ביטול» del Khamets. Ara examinarem la venda.

Quan venem el Khamets, efectuem una venda que no segueix les normes bàsiques d’una transacció. A Israel, per exemple, el rabinat té l’autorització de centenars de persones per poder vendre el seu Khamets a una persona no-jueva. Crec que en la nostra vida diària, ningú acceptaria la validesa d’un contracte en el qual el comprador no té forma de pagar per les mercaderies, no sap on estan, i no té accés a allò que compra. També ens qüestionaríem la validesa d’un tracte en el qual el comprador té set o vuit dies per aconseguir els diners i, si no ho fa, el tracte no es cancel·la, sinó que li recomprem tot allò que li hem venut, i per la mateixa quantitat inicial que havia invertit. Encara més, fins i tot a l’era d’eBay, ningú voldria comprar centenars de milers de paquets i ampolles obertes. L’absurditat de la venda és més evident en la pràctica d’alguns rabins, de vendre el sabor del Khamets que queda als plats. Qui, estant bé del cap, vendria o compraria un sabor impalpable i indetectable, i quan en pagaria?

Per tot això, i per causa que aquestes vendes de Khamets se segueixen efectuant cada any a tot el món, he explicat que el principi de la venda és semblant al de la anul·lació.

La Torah no vol que mengem Khamets, i el Khamets, per tant, no ens pertany. La persona seguirà sent responsable d’aquell Khamets comestible dins de casa seva. L’anul·lació s’encarrega de tot aquell Khamets que el propietari desconegui, i la venda té en compte el Khamets conegut. Ambdós processos es consumen, no per definicions legals, sinó per un poder excepcional que emana de la prohibició de la Torah de tenir Khamets en propietat. Com que les accions de la persona que anul·la o ven el Khamets s’alineen amb la intenció de la Torah, l’anul·lació i la venda són vàlides.

Per tant, una persona pot confiar en la venda de tots els productes de Khamets que tingui en propietat, incloses capses obertes i mitges ampolles de whisky. No hi ha cap necessitat de firmar un document físic, ni de pagar cap taxa per la transacció. Tan sols enviar el nom de forma electrònica a la vostra comunitat o rabí.


[1]
תוספתא פסחים פרק א’, הלכה י”ב-י”ג: ישראל וגוי שהיו באים בספינה וחמץ ביד ישראל, הרי זה מוכרו לנכרי, ונותנו במתנה, וחוזר ולוקח ממנו לאחר הפסח

[2]
רבי יוסף קארו, שולחן ערוך אורח חיים תמח, א: ואם מכרו או נתנו לנכרי… אף על פי שהישראל מכירו לנכרי ויודע שלא יגע בו כלל, אלא ,ישמרנו לו עד לאחר הפסח ויחזור ויתננו לו מותר

[3]
רבי יואל סירקיש, בית חדש, אורח חיים תמח: ןבמדינה זו שרוב משא ומתן הוא ביין שרף, ואי אפשר להם למכרו לנכרי מחוץ לבית, בפרט למחזיקים באורנדא [חכירה], יש להתיר בענין זה שימכור לנכרי כל החמץ שבחדר וגם החדר עצמו ימכור לנכרי… ומיהו צריך למסור המפתח לנכרי

[4]
רבי בצלאל הכהן מוילנא, ראשית בכורים, תרכ”ט, ב: וקודם מסירת השטר יראנו הכל, וגם יפרש לו כל מה שיש שם, והכל במידה בסכום דמים… והעיקר דלא ליהוי כחוכא ואיטלולא אלא כמכירה גמורה

[5]
רמב”ן, חדושים, ריש מסכת פסחים: אסורי הנאה אינן ממון ולא קרינן ביה לך, בדין הוא שלא יעבור עליו בכלום, אלא שתורה עשאתו כאילו הוא ברשותו לעבור עליו בשני לאוין, מפני שדעתו עליו והוא רוצה בקיומו, לפיכך זה שהסכימה דעתו לדעת תורה ויצא לבטלו… שוב אינו עובר עליו

[6]
חידושי הרמב”ן, מסכת פסחים, דף ד עמוד ב: לפיכך פירשו בשם ר”ת ז”ל דמה שאמרו בביטול בעלמא סגי משום דביטול היינו הפקר, ונפקא להו היתירא משום שנאמר “לך” – שלך אי אתה רואה אבל אתה רואה כו’, וזה אינו שלו, זהו דעת רבותינו הצרפתים ז”ל בביטול

וקשה א”כ למה הזכירו כמה פעמים בכל מסכתא זו לשון ביטול? מי סני הפקר ששנו חכמים בכל מקום? ולא מישתמיט תנא למימר בחמץ הפקר ולא למימר ביטול במקום הפקר בשום מקום בעולם, וכן לענין עבודה זרה ששנינו (“ז נ”ב ב’) נכרי מבטל כו’ עבודה זרה שלו ושל חבירו – אינו הפקר, שאינו מפקיר דבר שאינו שלו! ועוד דפחס או שקטע ראש חוטמה בטלה, ואין כאן הפקר כלל. וכן נמי ביטול רשות שהזכירו לענין עירוב (עירובין ס”א ב’) אינו מפקיר ביתו שישבו בו אחרים, אלא שהוא עוקר דעתו מלדור עם השותפין ביומו כדי שיהו הם כמי שדרים לבדם

ועוד קשה לי שהביטול דבר פשוט הוא בגמרא בלא מחלוקת דמדאורייתא בביטול בעלמא סגי ליה, ואלו בהפקר איתמר בנדרים בפרק אין בין המודר (מ”ג א’) דלר’ יוסי הפקר כמתנה מה מתנה עד דאתיא לרשות מקבל לא נפקא מרשות נותן, אף הפקר עד דאתי לרשות זוכה לא נפיק מרשות מפקיר, ולהך סברא הפקיר חמצו כל זמן שלא זכו בו גוים עובר, ואיכא דאמרי התם (מ”ה א’) הפקר בפני שלשה הוי הפקר בפני שנים לא הוי הפקר והכא מבטלו בלבו, ועוד קשה לי שהתירו ביטול בשבת כדתניא (ז’ א’) מבטלו בלבו אחד שבת ואחד י”ט, והלא הפקר נראה שאסור לאדם להפקיר נכסיו בשבת כענין ששנינו (ביצה ל”ו ב’) אין מקדישין ואין מעריכין ואין מחרימין גזירה משום מקח וממכר, ועוד קשה לי ששנו חכמים ז”ל בכל מקום מבטלו בלבו והפקר בפה הוא ולמה הזכירו בלבו בכאן

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.