Autor Convidat

Roix hodeix Tamuz

10 de juny de 202110 de juny de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

El següent article és una transcripció del xiur en línia d’introducció al mes de Tamuz, fet per Ruth Lopez, el 9 de juny del 2021. En el mes de Tamuz, comença la caiguda d'Israel després d'aconseguir el seu punt màxim als peus de la muntanya del Sinaí. És un temps en el qual bufen energies d'ensopegada i caiguda. Això és perillós? Clar, molt perillós per a qui encara no ha comprès el valor fonamental de la caiguda i la seva importància per al pròxim ascens. Si mai en la vostra vida heu aconseguit algun cim o assoliment realment important i essencial, coneixereu la diferència que existeix entre l'acte d'arribar i l'acte de romandre al cim. I és que no és fàcil arribar al cim, però molt més difícil i complex és mantenir el nivell d'excel·lència. El mateix relat bíblic no deixa lloc a dubtes. Israel surt d'Egipte, travessa el desert, arriba fins a la Muntanya Sinaí i rep la Torà. És precisament el...

L’Hagadà de Péssakh: la guia per l’any que ve

26 de març de 202126 de març de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

Péssakh és el Cap d'Any real jueu autèntic. És una indicació literal que trobem a paraixat Bo, i que segons alguns dels nostres Savis, és el punt on hauria de començar la Torah. Roix haXanà no apareix a la Torah, a part de la menció a "iom teruà". Just després d'aquesta indicació del primer dels mesos de l'any, comença l'enumeració de les lleis de Pessakh. Una de les principals mitzvot positives de Péssakh és recordar i explicar la sortida de Mitsraïm. Però recordar la sortida de Mistraïm és un requeriment "tamid", hem de fer-ho cada dia. Però a la nit de Péssakh, recordem i expliquem la història de forma especial, amb "l'hagadà". L'Hagadà de Péssakh no és [només] la història de l'èxode, si no la forma en què l'expliquem. És una guia per mirar enrere i fer inventari de com estem. I també per mirar endavant, per saber que volem fer. Els autors de l'hagadà van posar dins aquesta guia tot el...

La venda del Khamets, explicada

22 de març de 202122 de març de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article "Sale of Hamets explained" escrit per Rabí Haim Ovadia, de Torah ve Ahava. Pregunta: com funciona la venda de Khamets ? Resposta: hi ha moltes opinions sobre la forma correcta de vendre Khamets. D'una banda hi ha aquells que diuen que la venda del Khamets és una mesura d'emergència, reservada només per quantitats comercials de Khamets que no es poden consumir abans de Pessakh. Segons aquesta aproximació, una família normal no hauria de vendre el seu Khamets, sinó consumir-ne el màxim abans de Pessakh i llençar la resta. A l'altra banda hi ha aquells que volen assegurar la validesa de la venda del Khamets, que deixen grans quantitats de Khamets dins de neveres i congeladors separats, per demostrar que la venda no és només una mesura d'emergència. Per tal d'entendre aquestes diferències i respondre la pregunta, cal viatjar enrere en el temps. La primera menció a la venda de Khamets és, en efecte, per una...

Caixeritzar plats en temps moderns

19 de març de 202122 de març de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article "Koshering Dishes in Modern Times" escrit per Rabí Haim Ovadia, de Torah ve Ahava. El requeriment de fer els plats caixer s'esmenta originalment en tant a plats saquejats de no jueus en temps de guerra. Es basa en la noció que els plats absorbien el sabor del menjar no caixer. Si es feien servir sense caixeritzar, el sabor traspassaria dels plats al menjar i el faria no caixer. Hi ha una norma simple que regeix el procés de caixeritzar plats: «exsuda de la mateixa manera que absorbeix». El significat d'aquesta norma és que si un plat es fa servir per bullir líquids, el sabor s'ha d'extreure del plat fent servir aigua bullent. Si es fa servir directament sobre el foc, s'ha d'escalfar, buit, a temperatura elevada. Hi ha una discussió extensa en la literatura a halàkhica en els detalls d'aquest requeriment, però tots depenen de l'assumpció que el plat absorbeix el sabor del menjar...

Dos jueus, tres opinions

4 de març de 20214 de març de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

Article d'opinió de Sion Serra Lopes. «Dos jueus, tres opinions», diu el refrany. O, amb altres paraules, hi ha més judaismes que jueus. Aquest saber proverbial resumeix la idea que les formes de fer vida jueva són moltes i obeeixen, primer de tot, a una interpretació de la Llei i a una idea sobre qui o què és Adonai. Podem dir que tant la diversitat social, també la jueva, neix de la fe i de l'educació; però quina fe, si vivim en una societat laica? Enguany, he après una cosa nova per Purim. Per Purim, festa de la Diàspora per excel·lència, la Nova Escola Catalana va organitzar una lectura de la Meguilat Esther. Després va participar amb altres comunitats arreu del món en una lectura conjunta segons el costum sefardita. Vam ser més de cent persones més unides per la tecnologia i pel calendari que no pas per la nacionalitat o les creences particulars, segurament molt diverses. Hauria estat una lectura com les...

Una nació de capdavanters

12 de febrer de 202112 de febrer de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal Jetró <Jetró // Xemot <Noms> {Èxode} 18:1-20:22) – Dissetena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana enclou dos episodis que tenen tota l’aparença d’un estudi de contrastos. En el capítol 18 de l’Èxode, Jetró, el sogre de Moisès i sacerdot madianita, dóna al seu gendre una primerenca lliçó de lideratge. En el segon episodi, el protagonisme preeminent recau en D´u mateix qui, en la muntanya del Sinaí, estableix una aliança amb els israelites en una manifestació de la seva divinitat sense precedents, ni sense cap repetició posterior. Excepcionalment, D’u apareix a tot un poble per tal de concertar-hi un pacte i fer-los a mans el breu codi ètic més reconegut de tots els temps, els Deu Manaments. Què poden tenir en comú els consells pràctics d’un sacerdot madianita amb les paraules intemporals de la Revelació? A dretcient hi ha un contrast i és important. No hi ha pas unes formes de governança específicament jueves....

Llum als ulls i els peus a terra

12 de febrer de 202112 de febrer de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal Mishpatim <Lleis // Xemot <Noms> {Èxode} 21:1-24:18) – Divuitena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana trenca la cadena narrativa per on ens menava el llibre de l’Èxode (Xemot). L’esclavitud dels israelites; el pòsit de les seves esperances d’alliberament; les plagues; la caparrudesa del Faraó; la fugida d’Egipte cap al desert; el pas del mar Roig; el recorregut cap a la muntanya del Sinaí i la gran aliança amb D’u, reben, de cop i volta, una sotragada trasbalsadora. Tot d’un plegat, el broll discursiu històric s’estronca i encarem una narrativa que ens parla d’altres qüestions: un codi legal que aplega una varietat molt heterogènia de temàtiques que tracten, entre d’altres, de la responsabilitat per danys causats; de la protecció de la propietat; de les lleis de la justícia; del Sàbat i de les festivitats. I, per què ara i aquí? Per què no continua el relat històric cap al gran drama del pecat del...

Alçar els ulls enlaire

31 de gener de 202131 de gener de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal Beshalakh // Xemot {Èxode} 13:17-17:16) – Setzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Els israelites just havien creuat el mar Roig. El somni, aparentment impossible, s’havia assentat. L’exèrcit més poderós de l’antiguitat -els egipcis amb el carros sofisticats i tirats per cavalls- havia estat desfet i ofegat. La casa de Jacob, els fills d’Israel, havia atès la llibertat. Emperò, la seva deslliurança estava sotmesa al destret. Tot just embadalits per la seva manumissió, han de fer front a l’atac dels amalequites sense l’ajut de cap miracle aparent de la divinitat. Van anar al combat i van guanyar. Aquest primer combat fou una pedra de toc que va canviar la història, no només dels israelites, ans la de Moisès i el seu cabdillatge. El creuament del mar Roig fou un punt d’inflexió determinant per als israelites. Front al mar i enfrontats a la persecució dels egipcis, Moisès havia dit a la gent: «Aguanteu ferms i veureu l’alliberament que...

Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

17 de gener de 202117 de gener de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. D’antuvi, la comesa de Moisès semblava que anava per bon camí. S’havia esvaït el seu temor primerenc per la incredulitat que les seves accions poguessin provocar entre la seva gent, per bé que D’u l’havia abastat amb poders miraculosos i que el seu germà Aaron parlava en el seu nom (Moisès era quec). Moisès «va fer els prodigis davant el poble i van creure. I, quan van escoltar que el Senyor s’havia recordat dels fills d’Israel i havia vist la seva opressió, es van prosternar i El van adorar» (Ex. 4:30-31). Emperò, els esdeveniments es comencen a trasbalsar i acaben a mal borràs. La primera compareixença de Moisès davant del Faraó és un malastre. El Faraó es nega reconèixer D’u; rebutja la petició de Moisès de deixar que el poble s’adreci cap al desert i; a l’encop, engreveix les condicions de vida...

Les dones capdavanteres

17 de gener de 202117 de gener de 2021 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal Shemot <Noms> // Shemot <Noms> {Èxode} 1:1-6:1) – Tretzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana bé es podria denominar «El naixement d’un líder». Presenciem l’adopció de Moisès per una filla del Faraó i veiem el seu creixement com a príncep d’Egipte. De jove s’adona, per primera vegada, de la seva veritable identitat i de les implicacions que comportava. Ell és, i bé prou que ho sap, membre d’un poble que sofreix el jou de l’esclavatge: «Quan es feia gran, se n’anà a on era la seva gent i els va esguardar en la duresa del seu treball. Va veure com un egipci castigava un hebreu, un dels seus germans» (Ex. 2:10). De cop sobte, tercereja, la mena d’acció que empremta el caràcter d’un líder. En avant, el veurem intervenir tres vegades, dues a Egipte i una en la terra de Madian, totes elles per fer valença a les víctimes de la violència. Més...