Al principi del capítol 8 del llibre de Xemot, [el nom de les quatre lletres] indica a Moisès que digui a Aaron que estengui el seu braç sobre els rius, canals i estanys, i que porti les granotes a la terra de Mitsraïm.

Curiosament, els mags de Faraó, com en altres ocasions, aconsegueixen replicar l’acció i fan que apareguin més granotes encara (Xemot, Èxode, 8:1-3).

Si la intenció de la plaga de les granotes era fastiguejar als egipcis, i si els mags de Faraó acabin fent aparèixer més granotes, caldria preguntar-se per què els mags acaben fent el que fan.

Sigui com sigui, amb la sobtada superpoblació d’amfibis, Faraó crida a Moisès i Aaron per demanar-los que intercedeixin amb [el nom de les quatre lletres] per tal que aparti les granotes del seu poble, i així deixarà que els Fills d’Israel marxin a fer sacrificis a Déu. Un cop Moisès intercedeix, les granotes no “es retiren”, sinó que moren allà on son, creant piles i piles, i causant una forta olor. Però quan Faraó veu que la població amfíbia, almenys la viva, de Mitsraïm deixa de ser un problema, endureix el seu cor i no escolta més a Moisès i Aaron (Xemot, Èxode, 8:4-11).

El Mestre Ovadiah Sforno ens explica aquest enduriment del cor de Faraó. Es tracta d’un reforç del seu coratge natural, com a rei de Mitsraïm, a tenir por d’una possible tornada de les granotes –o dels cocodrils, que és com Sforno ho interpreta. D’altra banda, Faraó tampoc està disposat a aguantar la fortor causada per les piles d’animals morts. Amb aquestes dues raons, Faraó aconsegueix la força suficient per evitar admetre la seva impotència davant del Déu dels Fills d’Israel (Ovadiah ben Jacob Sforno, comentari a Èxode 8:11).

Podríem dir que Faraó és víctima de la seva pròpia autoimatge i, de rebot, els seus propis mags. Si des d’un primer moment hagués reconegut que no tenia res a fer davant del [nom de les quatre lletres], els mags no haurien acabat creant més granotes de les necessàries.

A vegades els senyals se’ns presenten bastant clars, i només caldria saber veure’ls i deixar-ho córrer. En comptes d’això, seguim buscant tres peus al gat, embolicant-nos i, amb bones intencions, augmentem la magnitud dels problemes. I acabem amb massa gripaus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.