«Un vent va sorgir des del [nom de les quatre lletres] i va arrossegar guatlles des del mar i les va escampar pel campament, a una distància d'un dia en aquesta direcció i d'un dia en l'altra direcció, al voltant de tot el campament, i un metre per sobre de terra. El poble es va aixecar per recollir les guatlles, tot el dia, tota la nit, i tot l'endemà. Qui menys va collir-ne, en va collir deu sacs. Els van repartir pel campament en piles. La carn encara estava entre les dents; no se l'havien acabat encara, i la fúria del [nom de les quatre lletres] es va inflamar davant del poble, i [nom de les quatre lletres] va colpir al poble amb una mortaldat molt gran» (Bamidbar, Nombres, 11:31:33).
Aquest episodi apareix a la Torah, just després del moment en què els setanta ancians d'Israel, inclús els pobres Eldad i Medad —que no s'ho esperaven—, obtenen la profecia i Josuè...
Un cop construït i muntat el Mixkàn, s'ha de dedicar. Després cal inaugurar l'altar, i totes les tribus han de presentar les seves ofrenes, que són exactament iguals. I un cop dedicat i inaugurat, «[q]uan Moisès va arribar a la Tenda de Reunió a parlar amb Ell, va escoltar la Veu parlant-li des de sobre de la Tapa que hi havia sobre de l'Arca del Testimoni, des d'entre els dos Querubins, i Ell va parlar-li» (Bamidbar, Nombres, 7:89).
Com el seu nom indica, la Tenda de Reunió és el lloc on es reuneix el Cel amb la Terra. El punt de connexió és l'altar. Per això quan Moisès va entrar aquell primer cop, després de la inauguració de l'altar, un cop feta la connexió entre els Cels i la Terra, Moisès va «escoltar la Veu [vaïx'mà et-HaQol] parlant-li [miDaber elav]», a Ell mateix, perquè com ens diu el mestre Ovadia ben Jacob Sforno, el Nom ho ha fet tot per al...
A la darrera alià de paraixat Bemidbar, quan comencem a caminar pel desert, la Torah ens diu que "la responsabilitat d'Eleàzar, el fill d'Aaron el sacerdot: l'oli de les lluminàries, l'encens d'espècies, l'ofrena continua de pa, i l'oli d'unció; la responsabilitat pel Mixkàn sencer i tot el que hi ha en ell, del Sant i tots els seus accessoris" (Bamidbar, Nombres, 4:16). Aquesta és la darrera línia pel que fa a la instrucció de "plegar" el Mixkàn, el Tabernacle, quan el campament dels Fills d'Israel s'havia de moure.
I quina és, aquesta responsabilitat? Ovadia Sforno ens explica, primer, les dues paraules inicials. "Responsabilitat d'Eleazar" per ordenar qui és qui ha de fer què, per exemple qui haurà de portar quina part de la tenda. I cap al final, "responsabilitat de tot el Mixkan" en el moment en què els Fills d'Israel aixequen el campament per començar a caminar, i també quan s'aturaven i tornaven a plantar el campament, amb la Tenda...
Al principi de la paraixà, la Torah ens diu «vosaltres sereu sants, perquè Jo sóc sant» (Vaïcrà, Levític, 19:1). Al final, en un tancament circular, ens repeteix la mateixa frase, i afegeix «i Jo us he separat a vosaltres dels altres pobles, perquè sigueu Meus» (20:26).
Aquesta «separació dels altres pobles» és, bàsicament, per tal de no fer les pràctiques denigrants que feien les tribus cananees, i també les de Mitsraïm. Exemples d'aquestes pràctiques poden ser abstenir-se de menjar segons quins animals o, com avui, pràctiques endevinatòries.
«Qualsevol home o dona en què existeixi màgia d'Ov o Ïdoni, se'ls sentenciarà a mort; se'ls lapidarà, la seva sang està sobre ells mateixos.» (Línia 27). La tradició ens diu que aquesta «màgia d'Ov o Ïdoni» són pràctiques endevinatòries a través d'oracles de necromància o mèdiums, és a dir de consultes als morts i als esperits, per saber què ens presentarà el futur.
Rabí Sforno ens explica que com que la intenció de totes les normes...
El darrer fragment de paraixat Akharé-Mot arriba després de la llista de relacions sexuals prohibides. Aquesta llista, que es llegeix la tarda de Iom haKippurim, parla de «no descobrir la nuesa», de diferents familiars. És a dir que és una llista de graus familiars entre els quals les relacions sexuals estan prohibides (Vaïcrà, Levític, 18:1-21). La raó per la qual aquestes relacions incestuoses estan prohibides s'explica a l'alià corresponent, però a la nostra alià final (de la línia 22 a la 30), rabí Ovadiah Sforno ens explica per què estan prohibides.
«No us contamineu en qualsevol d'aquestes coses (línia 24), fins i tot en acostar-vos per 'descobrir la nuesa', perquè l'inici de les transgressions d'aquestes nacions [les cananees] en l'aspecte de les unions prohibides, no va ser en l'acte sexual en si, sinó en aproximar-se a la parella prohibida.» Perquè les nacions cananees no van procurar no establir relacions d'intimitat sexual, ni van decretar càstigs per aquelles persones que ho feien,...
Seguint amb les lleis de la puresa i la impuresa rituals, al final de paraixat Metsorà, se’ns recorda que estem parlant de «la llei per l’home que té una emissió, i d’aquell del qual hi ha una descàrrega seminal [zera’ també es tradueix com «llavor»], a través de la qual esdevé impur» (Vaïcrà, Levític, 15:32). De nou, cal recordar que quan parlem de puresa i d’impuresa, en el context de la Torah, ho fem en sentit ritual.
Si llegim aquesta línia 32 en sentit «pxat», és a dir el sentit literal o superficial, podríem dir que ens trobem en el cas de «pol·lucions nocturnes». I que passa quan un home té una emissió nocturna (o) involuntària? Que esdevé «tamé», impur.
«Perquè la raó per la «tumà» resultant d’una emissió nocturna és que l’intenció d’aquell que l’ha tingut era "esdevenir tamé", a través de la ‘instigació de la serpent’ [nahaix] (basat en Bava Batra 17a) i no per a la perpetuació de l’espècie;...
Estem en les paraxiot dedicades a les «afeccions dermatològiques», referides a la Torah com «tzara'at», i que gairebé sempre veiem traduït com «lepra». No és la malaltia que coneixem com lepra, sinó una afecció de la pell que es manifesta de formes diferents, ja sigui a la pell de les persones, o d'altres coses com cases, peces de roba o altres pertinences. Els savis expliquen que aquesta malaltia la pot causar «les males llengües» (Arachin 16a), com per exemple en el cas de Miriam, que en malparlar del seu germà Moisès, va patir aquesta aflicció (Bamidbar, Números, 12:1-10).
Però hem dit que aquesta «tzara'at» també afecta la roba. És possible que la roba i les cases i les pertinences puguin criticar i fer safareig? Avui no en parlarem, d'això. Però sí que parlarem dels dos passos necessaris per eliminar aquesta afecció, i recuperar l'estat de puresa. I mai podem recordar prou que quan la Torah parla de «puresa», cal afegir sempre...
A la darrera alià de paraixà Lekh-Lekhà, el Sant, beneït sigui, ratifica el pacte amb Abraham: «Jo ratificaré la meva aliança amb tu i amb la teva descendència, per totes les generacions, com una aliança eterna, per a ser el Déu per tu i per la teva descendència; i Jo et donaré la terra dels teus viatges —tota la terra de Canà— com una possessió eterna; i Jo seré un Déu per ells» (Bereixit, Gènesi, 17:7-8).
«Per a ser el Déu per tu i per la teva descendència», el Sant associa el Seu nom amb Abraham i la seva descendència, sense cap intermediari. I per què «una aliança eterna»? Perquè com ens diu rabí Ovadiah Sforno que està escrit a Cohèlet (Eclesiastès) 3:14, «tot el que Déu fa, perdura eternament».
Però com és una aliança, requereix acció per totes les parts. Per això, el Sant, beneït sigui, diu a Abraham «i pel que fa a tu, guardaràs [compliràs] la Meva aliança —tu...
Estem ja al final de la Torah, i al final de la vida de Moisès, el nostre mestre. El Sant, beneït sigui, fa la darrera admonició: «aquesta nació s'aixecarà i es perdrà darrere les deïtats de les altres nacions de la terra, a la que van. I ells M'oblidaran i trencaran l'aliança que He fet amb ells» (Devarim, Deuteronomi 31:16).
I què passarà, llavors? Doncs que «la Meva fúria cremarà contra ells aquell dia, i Jo els abandonaré i amagaré la Meva cara d'ells, i ells es consumiran, i molts mals i problemes els cauran a sobre, i diran en aquell dia, 'No és perquè Déu no està més entre nosaltres, que tots aquests mals ens han sobrevingut?' I Jo amagaré la meva cara aquell dia, per causa de tot el mal que cometran, quan van tornar-se cap a altres deïtats» (17-18).
El Sant, beneït sigui, diu a Moisès, dues vegades, que «amagarà la Seva cara». Naturalment, no parlem d'una cara literal,...
A la paraixà Ki tavo, Moisès va enumerant un cop més tot allò que s’esdevindrà si els Fills d’Israel compleixen amb el pacte, i què passarà si no escolten la veu [qol] del Nom:
«i vosaltres no us separareu de cap de les paraules que Jo us ordeno avui, ni a la dreta ni a l’esquerra, per seguir altres déus, per adorar-los» (Devarim, Deuteronomi, 28:14).
La Torah no ens diu que complim els manaments, sinó que parla de separar-se de les paraules, de no fer cas, o de caminar en altres direccions. I què vol dir, això? Doncs que no s’han de canviar els manaments del Sant, beneït sigui, en especial aquells relacionats amb la justícia ni amb la legislació social, per altres costums o, com ens diu Isaïes, per «obligacions apreses per repetició» buida (29:13). I aquestes obligacions «apreses», ens diu rabí Sforno, són especialment aquelles que es feien en honor dels antics habitants de la terra de Canà, que les...
