Queden dos dies per la festa de Péssakh, i com cada any sembla que no hi arribarem a temps, que ens mancarà temps per tal de tenir-ho tot preparat.
Netejar la casa, treure’n tot el khametz, cercar temps per a kaixeritzar la cuina i tots els estris necessaris, cuinar els àpats de festa, organitzar la lectura de la hagadà… res no és del tot evident, sobretot en els nostres dies on les hores, dies i setmanes se succeeixen a ritme frenètic.
I tota aquesta bogeria, quin sentit té? Ben simple. Transmetre un any més a les nostres filles i fills la idea principal de la festa, ben senzilla, la sortida d’Egipte.
No esperem a la nit del Seder a relatar aquesta sortida d’Egipte, sinó que l’anem explicant paulatinament amb cadascun dels preparatius de la festa. Fer els nostres fills i filles particeps dels preparatius de Péssakh és la millor manera de transmetre la tradició en cada festa, la millor manera d’explicar i fer entendre que, aquest any, com cada any, sortirem d’Egipte.