Bo 6: el pa de la tranquil-litat

Bo 6: el pa de la tranquil-litat

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Quan arriba Péssakh tothom recorda que cal menjar matsà perquè la massa no va arribar a fermentar. Una de les explicacions que es fan sobre la matsà és que és el pa dels esclaus, pobre, que no té temps a fermentar perquè cal menjar-lo de pressa de pressa. I sobre les interpretacions simbòliques d'aquest pa finet —que originalment no era pas cruixent i amb gust de cartró, sinó ben tou i saborós— se n'ha escrit moltíssim. Però una de les preguntes que, almenys jo, no he vist ni m'he fet mai és: i quan va fermentar, la massa de Péssakh? Doncs a Sucot. Però no a la festa, sinó la localització geogràfica —quina sort! Imagineu haver de menjar pa fet d'una massa de sis mesos d'antiguitat, sense refrigeració. «Ells [els Fills d'Israel] van coure la massa que van emportar-se de Mitsraïm en 'coques' sense fermentar, perquè no van poder fermentar, perquè els van fer fora de Mitsraïm i no van poder entretenir-se,...
Read More
Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Un cop ha passat tot un any des que els Bnei Israel surten de Mitsraïm, toca recordar aquesta sortida. I per això es donen les instruccions precises de celebrar Pessakh al seu moment assenyalat, segons totes les seves lleis i segons totes les seves normes (Bamidbar-Números 9:2-3). Raixí ens diu que «segons totes les seves lleis» es refereix a les lleis "de" l'animal mateix, és a dir que ha de ser un xai sense defecte, mascle i d'un any, i «segons totes les seves normes» es refereix a les lleis "sobre" l'animal, però que surten en algun altre lloc. I Ramban ens diu que aquesta segona frase és un error de transcripció, i que cal reinterpretar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 82). Les lleis que s'apliquen "a" l'animal del sacrifici es descriuen a Xemot-Èxode 12:5, i les lleis "sobre" l'animal són que rostir al foc, amb el cap i les potes i les entranyes apareixen al verset 9. D'altra banda, les lleis "fora" de l'animal són l'obligació de menjar matzà [la primera...
Read More
Mostatxons de Péssakh

Mostatxons de Péssakh

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Una recepta divertida i bona de fer amb els més petits de la casa, la qual és ideal per a un vespertinar pasqual. Amb un parell de matzot, una mica de xocolata, ous i sucre, trigarem el mateix temps en fer-les que en menjar-les. Dificultat: fàcil. Temps d’elaboració: 15 minuts.   Ingredients per a 3 a 4 persones: • 2 alises [matzot], idealment d’aquelles tipus “La Bienfaisante”, és a dir, rodones i gruixudes • 5 cullerades de sucre  • 2 ous sense galladura • de 6 a 8 preses de xicolata • mel, a pler [opcional] • oli per a fregir Elaboració dels mostatxons de Péssakh 1) Amb l’ajut d’un batedor de braç, esfrimolem les dues alises.2) Fonem la xicolata al bany maria o, si vos ho estimeu més, al microones.3) Dins una escudella i amb les mans barregem bé les alises esfrimolades, el sucre, els ous debatuts, la xicolata fosa i la mel fins que obtindrem una pasta més o mancos homogènia.4) Ara agafem boles de pasta i en fem petits...
Read More
La mitsvà de comptar l’òmer

La mitsvà de comptar l’òmer

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació dels articles «The Mitzvah of Counting the Omer» i «One Who is Unsure Whether or Not One Has Counted the Omer», publicats originalment a Halacha yomit. La Torà ens diu «I comptareu per vosaltres, des del dia següent al xabat, des del dia en què es porta l'ofrena agitada de l'òmer, set setmanes completes seran» (Vaicrà-Levític 21:15). Els savis, al tractat Menakhot 65b del Talmud, ens expliquen que «el dia següent al xabat» es refereix al dia següent al primer dia de Pessakh, que és dia festiu --el dia següent al dia de Pessakh, que també es coneix com a xabatón--, pel que a la nit següent del primer dia de Péssakh, després d'Arvit, comencem a comptar l'òmer. És una mitsvà toraítica comptar l'òmer des del dia 16 de Nisan fins al final de les set setmanes, és a dir durant 49 dies. Autor: Teo Crazzolara Comptar l'òmer: una mitsvà toraítica o rabínica? Tot i això, la Torà també ens diu «I comptareu per vosaltres set setmanes, d'ençà que la falç comença a segar les espigues començareu a comptar aquestes...
Read More
Kaixeritzant una cuina de gas

Kaixeritzant una cuina de gas

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Koshering a gas stovetop», publicat originalment a Halacha yomit el dia 28 de març del 2019. Pregunta: quina és la forma adient de kaixeritzar una cuina de fogons de gas? De forma similar, es permet posar pa a sobre dels fogons durant l'any? Resposta: ja hem explicat abans que qualsevol utensili de cuina que es vulgui fer servir per Pessakh, i que s'hagi emprat per cuinar-hi khamets durant l'any, s'ha de kaixeritzar. La forma de fer-ho varia segons el mètode d'absorció. Per exemple, una olla on s'hi hagi fet sopa amb khametz --pasta de sopa--, s'ha d'immergir dins una olla més gran, plena d'aigua bullent al foc, de la mateixa forma que ha absorbit el sabor del khamets, l'alliberarà a l'aigua bullent. Sobre les reixetes de ferro o d'acer que hi ha al voltant dels fogons, el Ramà (capítol 451, secció 4) escriu: «una reixeta requereix Libún». Això vol dir que la forma de kaixeritzar les reixetes és passar-les pel foc fins que es tornin vermelles. El Magen Avraham explica que com...
Read More
Pessakh o la transmissió de la tradició

Pessakh o la transmissió de la tradició

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Queden dos dies per la festa de Péssakh, i com cada any sembla que no hi arribarem a temps, que ens mancarà temps per tal de tenir-ho tot preparat. Netejar la casa, treure'n tot el khametz, cercar temps per a kaixeritzar la cuina i tots els estris necessaris, cuinar els àpats de festa, organitzar la lectura de la hagadà... res no és del tot evident, sobretot en els nostres dies on les hores, dies i setmanes se succeeixen a ritme frenètic. I tota aquesta bogeria, quin sentit té? Ben simple. Transmetre un any més a les nostres filles i fills la idea principal de la festa, ben senzilla, la sortida d'Egipte. No esperem a la nit del Seder a relatar aquesta sortida d'Egipte, sinó que l'anem explicant paulatinament amb cadascun dels preparatius de la festa. Fer els nostres fills i filles particeps dels preparatius de Péssakh és la millor manera de transmetre la tradició en cada festa, la millor manera d'explicar...
Read More

Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh (continuació)

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «The Laws of Koshering Vessels for Pesach - claning the refrigerator», publicat originalment a Halacha yomit el dia 26 de març del 2019. Ja hem explicat que, per Pessakh, cal emprar utensilis de cuina que no hagin absorbit khamets, siguin nous o que s'hagin kaixeritzat per Pessakh. La forma usual de fer-ho és de la mateixa manera en què es fa servir. Kaixeritzant plats En tant a plats i bols que fem servir per servir-hi menjars calents, però que no emprem com a «K'li Rixón» (traduït seria més o menys «recipient primer», per exemple, un pot on bullim aigua directament sobre el foc), és a dir que quan hi posem el menjar, ho fem a partir d'un altre pot, olla o utensili (que seria on l'hem cuinat, de forma directa sobre el foc), llavors el procés de kaixerització és igual que la forma com emprem aquell plat, bol o similar. Per exemple, tirant-hi aigua bullent des d'un «K'li Rixón» (des d'una tetera elèctrica on hem bullit l'aigua) i, d'aquesta forma, ens estarà permès emprar-lo durant Pessakh. En tant als plats de vidre,...
Read More

Recepta per Péssakh: Escarxofes amb agre de llimona

by Nova Escola CatalanaNo Comments
L'escarxofa és un vegetal present a les il·luminacions de les hagadot catalanes de Péssakh. En Luigi Martell ens fa arribar aquesta recepta de escarxofes amb agre de llimona, una recepta molt adient per aquests dies de festa. Ingredients: 8 escarxofes mitjanes o bé 4 de grosses L'agre de 4 llimones 300 ml d'oli d'oliva extra verge Sal mòlta de fresc, a plaer Anet fresc tallat, i encara més anet per a decorar, si ho desitgem Preparació: 1.  Tallem la base de les escarxofes, en llevem les fulles més dures i tallem les puntes de les escarxofes. 2.  Migpartim les escarxofes i les deixem macerar qualque minut dins aigua bona i llimona per evitar que les escarxofes s'ennegreixin. 3.  Per a la vinagreta, deixatem un polsim o dos de sal amb l'agre de llimona i hi incorporem l'oli d'oliva bo i remenant-ho tot fins a tant que emulsionarà. 4.  Escorrem les escarxofes i comencem a fregir les escarxofes macerades amb les tiges cap amunt dins oli. 5.  Al cap de poc, hi afegim la vinagreta i aigua...
Read More

Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «The Laws of Koshering Vessels for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit el dia 25 de març del 2019. No es poden fer servir utensilis que s'hagin emprat per cuinar khamets o on s'hi ha servit khamets calent, ja que han absorbit el sabor del khamets. Per tant, de la mateixa forma que separem entre utensilis de carn i de llet durant tot l'any, cal separar entre els utensilis que fem servir durant l'any i els nostres plats i elements de cuina de Pessakh. Com que les lleis per kaixeritzar utensilis de cuina per Pessakh són difícils, tant en la perspectiva pràctica com en la halàkhica, Maran Rabbeinu Ovadia Yosef zt''l les ha ordenat per nosaltres de forma clara i concisa, en els seus discursos com en les seves obres. Avui en dia, que vivim en una època d'abundància, gràcies a Déu, la majoria de la gent disposa d'un joc especial de cuina per Pessakh, pel que no cal que kaixeritzin els seus plats per la festa, a banda dels marbres i superfícies de...
Read More

Les lleis de Khamets i Kitniot (llegums) de Pasqua 5779 (2019) – correcció de Maran zt”l

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «The Laws of Chametz and Kitniyot (Legumes) on Pesach-5779- Maran zt”l’s Correction», publicat originalment a Halacha yomit el dia 24 de març del 2019. La Torà, a Xemot 13:7, ens explica coses sobre la festa de Pasqua: «menjareu matzot [pans àzims] durant set dies; i no es veurà pa llevat, ni s'haurà de veure llevat a tot el teu territori». El llevat que prohibeix la Torà es produeix per la combinació, durant el temps suficient, de farina de grans amb aigua; això fa que la composició interna de la farina «llevi». Des del moment en què la mescla comença a llevar, es considera «khamets», el qual està prohibit per a consum o benefici [econòmic] durant Pasqua, i també està prohibit per als jueus tenir en possessió khamets durant Pasqua. Kitniot L'arròs i altres llegums [kitniot], incloent-hi els pèsols i les mongetes, estan permeses durant Pasqua, ja que la prohibició de khamets només aplica als grans, i els llegums no estan classificats com «gra»....
Read More