Mixnà 4

Introducció

Després de l’ensenyança d’Antigonós de Sokhó, la mixnà comença amb un període de la història Jueva que es coneix com «de les parelles». Hi ha cinc «parelles» de Savis que es comenten al nostre capítol, començant en aquesta mixnà i continuant fins a la mixnà quinze. La parella final són Hil·lel i Xammai.

Hem de subratllar la importància del concepte de Savi i de l’aprenentatge d’un Savi en aquesta mixnà i a tot el capítol. Les «parelles» van viure en el període entre la revolta Macabea (167 AEC) fins a unes dues generacions abans de la destrucció del Temple, que va ser al 70 EC. Aquesta va ser una època en què molts Jueus van ser influenciats per la cultura Hel·lenística. També va ser un període en què es van formar moltes sectes, incloent-hi els Saduceus i probablement els Essenis (i també la secta del Mar Mort, que eren probablement Essenis). Probablement, també va ser el període en què van aparèixer els Fariseus, els predecessors dels Rabins de la Mixnà i el Talmud. Contra aquest rerefons històric és fàcil entendre per què aquests Savis estaven tan preocupats amb l’autoritat i la influència que podrien tenir en el públic general.

Mixnà 4

Yossé ben Yoézer de Tseredà i Yossé ben Yohanan de Jerusalem (la) van rebre d’ells [de Ximon HaTsadik i Antigonós].

Yossé ben Yoézer diu: «Que casa teva sigui una casa de trobada per als savis, i empolsa’t amb la pols dels seus peus, i beu amb set les seves paraules».

Explicació

Yossé ben Yoézer anima als Jueus a fer de casa seva un lloc per a la reunió dels Savis. Hom hauria de seure sobre la pols dels seus peus, que reflecteix el costum del moment, en què el Savi seuria a una cadira i el deixeble seuria als seus peus. En aquell període a la història, encara no existien centres d’estudi fixes com els que hi hauria després, en especial a Babilònia. L’estudi i aprenentatge de la Torah Oral es feia (recitada, no llegida) en petits «cercles de deixebles», creats usualment al voltant d’un líder amb carisma que seria el mestre. Quan el líder moria, el centre del cercle solia moure’s a on fos que el nou líder visqués. Yossé ben Yoézer està animant a tothom a què obrin casa seva als Savis, per convertir les cases en llocs d’estudi, per tal que aquests cercles de deixebles puguin existir.

Quan Yossé ben Yohanan diu «beu amb set les seves paraules» està comparant la Torah amb aigua, una comparació corrent en la literatura rabínica. De la mateixa forma que l’aigua pot desgastar una roca amb el temps, l’estudi de Torah, amb el temps, pot penetrar en les ments endurides dels éssers humans, fins i tot en aquells que mai havien estudiat abans.

Mixnà 5

Introducció

Aquesta mixnà continua l’ensenyança de Yossé ben Yohanan, el segon Savi de la primera «parella». Midraix Xmuel fa una anotació interessant en l’ordre del capítol. Ximon HaTsadik (segona mixnà) va dir que el món depèn de tres coses: 1) Torah; 2) Culte/Litúrgia (avodàh, que és la mateixa paraula que servitud); 3) actes de pietat. Antigonós (mixnà tres) parla de servitud, Yosé ben Yoezer (mixnà quatre) parla de Torah i ara Yosé ben Yohanan parlarà d’actes de pietat, per exemple ajudar als pobres.

Mixnà 5

Yossé ben Yohanan de Jerusalem diu:

1) «Que casa teva sigui oberta de bat a bat, i que els pobres siguin fills de casa teva,

2) i no allarguis la conversa amb la dona».

a) Ho va dir de la seva dona, doncs amb més motiu s’ha de dir de la dona d’un company.

b) És amb relació a això que els savis van dir: “Cada vegada que un home allarga la conversa amb una dona, es fa mal a ell mateix, negligeix les paraules de la Torah, i a la fi heretarà la gehenna.

Explicació

Secció 1: A la mixnà anterior vam aprendre que hom ha d’obrir casa seva als Savis, en aquesta mixnà aprenem que hom ha d’obrir casa seva als pobres.

Secció 2: Aquesta secció té una connotació fortament misògina. Les opinions d’aquesta mixnà sobre les dones no està d’acord (i en la nostra opinió, no hauria d’estar-hi) amb la sensibilitat (i temps) moderns. En la nostra societat, les dones es tracten (o haurien de ser tractades) de forma igual als homes. No cal dir que les dones no es veien iguals als homes fa dos mil anys (ni tan sols cinquanta anys enrere!). Hauríem de tenir en compte que les dones no rebien l’educació que rebien els homes, i que en general, no es consideraven igual d’intel·ligents que els homes. Per tant, no és sorprenent que Yossé ben Yohanan adverteixi als homes a què evitin parlar a les dones. Parlar a les dones es considerava l’antítesi de l’estudi de Torah, perquè es donava per fet que les dones no podien parlar de Torah.

Si haguéssim de traduir l’advertència d’aquesta secció a la nostra situació, seria no malbaratar el temps amb converses buides, ja que aquestes converses insulses treuen temps per estudiar Torah.

Cal tenir en compte que les seccions 2a-b no són de Yossé ben Yohanan en persona, sinó més aviat paraules de Savis posteriors afegides a la seva afirmació. Ambdues expliquen l’afirmació i l’expandeixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.