Introducció

Després de completar els ensenyaments de les parelles, Mixnà Avot canvia als ensenyaments dels patriarques, els líders del Poble Jueu que eren de la família d’Hil·lel. El Rabban Gamliel de la nostra mixnà és Rabban Gamliel el vell, que era besnét d’Hil·lel. Ell va ser el patriarca durant els anys finals del Segon Temple. Ell també és el primer que va tenir el títol de Rabban, reservat només amb una sola excepció per als patriarques de la família d’Hil·lel.

Una altra cosa interessant és que gairebé tota la resta del tractat Avot no empra la terminologia «va rebre d’ell/ells». Tot i que aquest canvi és significatiu, és difícil saber quina és aquesta significació. Una cosa està clara: Rabban Gamliel, la primera persona a qui s’anomena Rabban, i la primera persona a Avot que no «rep», obre una nova era en la història de la Torah Oral.

Mixnà 16

Rabban Gamliel diu:

«Aconsegueix-te un mestre,

allunya’t del dubte,

no tinguis per costum separar el delme per aproximació».

Explicació

La primera afirmació de Rabban Gamliel és la mateixa que ensenyava Rabí Josuè fill de Peraiah, a la mixnà sis.

«Allunya’t del dubte» significa que si una persona s’ha d’enfrontar a un cas halàkhic dubtós, per exemple no sap si un objecte és pur o impur, no ho ha de decidir per ell mateix, sinó que ha de preguntar a una autoritat superior, un rabí amb més coneixements. Perquè si la persona diu que l’objecte era pur i en realitat no ho era, causarà pèrdues financeres al propietari. I si diu que era pur i en realitat era impur, causarà que algú cometi una transgressió. Vegeu que aquesta afirmació connecta a l’anterior. Per tal d’allunyar-se del dubte una persona ha de tenir un mestre.

Abans que hom pugui menjar els seus productes agrícoles ha d’entregar dos delmes. El primer va al Levita i el segon s’ha de consumir a Jerusalem (durant els anys primer, segon, quart i cinquè del cicle Sabàtic) o entregar-se als pobres (durant els anys tercer i sisè). Rabban Gamliel ensenya que hom no hauria de delmar per estimació (a ull), sinó que ha d’assegurar-se que els delmes són precisos. Això també connecta amb l’afirmació prèvia, que hom ha d’allunyar-se del dubte. Si algú delma a ull, els seus aliments es consideren «productes delmats dubtosos», i estan prohibits.

L’afirmació final també s’entén pels comentaristes com que significa que una persona no ha de prendre decisions halàkhiques per conjectures. Més aviat ha de comprovar curosament les seves fonts per assegurar-se que la seva decisió no és només raonable, sinó correcta.

Mixnà 17

Introducció

Rabban Ximon ben Gamaliel el vell, a qui la mixnà es refereix com «Ximon, el fill (de Rabban Gamliel)» era el cap del Sanedrí en el moment de la destrucció del Temple. Potser la raó per la qual aquí se l’anomena «el fill» i no amb el títol de «Rabban» és perquè va fer aquestes afirmacions quan era més jove. Hi ha molt pocs ensenyaments d’aquest Savi a la Mixnà. (Aquest no és el mateix savi que apareix a la mixnà següent).

Vegeu que aquest és el primer cas a Avot en què les paraules del fill van just després de les del seu pare. La majoria dels Rabins no heretaven la posició dels pares. Les excepcions notables eren els patriarques, que traspassaven els seus títols als fills.

Mixnà 17

Ximon, el seu fill, diu: «Tota la meva vida he crescut entre savis,

i no he trobat per al cos res millor que el silenci.

No és l’explicació de la Torah l’essencial, sinó els fets.

Tot el qui multiplica paraules porta pecat».

Explicació

Ximon realitza tres afirmacions, i totes tenen un element en comú. Hom hauria de parlar poc i fer molt, el que bàsicament és la mateixa lliçó que ensenyava Xammay a la mixnà 15. [Potser la lloa del silenci de Ximon explica per què hi ha tan poques paraules seves que s’hagin preservat. Potser ell tampoc parlava gaire].

Hi ha formes diferents d’entendre aquesta lloança del silenci de Ximon. Una d’elles és que quan els altres abusen verbalment de tu, la millor defensa és romandre silent. Sabem que aquest consell és controvertit, i algunes vegades és ben cert que el millor no és quedar-se en silenci. Però és cert que hi ha vegades que és millor «mantenir la calma» i no respondre a l’altra persona amb més abusos verbals. Tothom sap que en un concurs de crits no guanya ningú. Sovint, la millor estratègia per desactivar situacions difícils és acumular força interior i quedar-se en silenci.

Una altra forma d’entendre la primera frase de Ximon és que a una persona silenciosa se la pot considerar intel·ligent, fins i tot quan no ho és. Mentre que com més parla una persona intel·ligent, se la pot arribar a considerar més estúpida.

Hi ha molts debats entre els Rabins sobre què és millor, estudi o acció. Ximon es posa, de forma clara, de part de l’acció, ja que una persona que estudia però no compleix els manaments que està estudiant, és el mateix que no hagi estudiat. D’acord a Ximon, la funció de l’estudi és l’acció. [Vegeu que no descompta ni menysté el valor de l’estudi, sinó més aviat el valor de l’estudi sense acció, sense aplicar-lo].

Sobre la darrera afirmació de Ximon, Rabbeinu Yonah, un comentarista medieval gironí, fa una nota interessant. La gent té dues orelles i només una llengua. Això ensenya que hom hauria d’escoltar el doble del que parla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.