«El [nom de les quatre lletres] va parlar a Moisès, dient, ‘parla als Fills d’Israel i digues a ells: Quan arribeu a la Terra a la qual Jo us porto, serà que quan mengeu el pa de la Terra, posareu una part a banda per al Nom. La primera porció de la vostra massa, en separareu una fogassa per ofrena…’» (Bamidbar, Números, 15:17-20).
La paraixà Xelakh ens narra l’episodi dels «espies», els enviats per Moisès a fer un reconeixement previ de la Terra Promesa, abans d’entrar-hi. Per causa dels seus informes, es va decretar que els Fills d’Israel haurien de caminar pel desert fins que la generació que havia sortit de Mitsraïm desaparegués. Després del desenllaç de l’episodi, es donen una sèrie de manaments, que expliquen què hauran de fer els Fills d’Israel quan arribin a la Terra Promesa. Una d’aquestes mitsvot és la de la primícia de la khalà, de la massa del pa, que obre aquest text: quan arribeu a la Terra a la qual us porta el Sant, beneït sigui, i feu pa, n’heu de separar la primera part.
Els requisits legals i com afecta això a la pràctica són múltiples, i no ens interessen avui. El que ens interessa és que, després de condemnar als fills a l’exili, se’ls diu què hauran de fer quan l’exili s’acabi, i estiguin a casa seva fent pa.
Sforno explica que «La primera porció de la vostra massa, en separareu una fogassa per ofrena», la mitsvà de la khalà, es va instituir just després de la transgressió dels espies, per tal que els Fills d’Israel fossin dignes de tenir una benedicció a casa, com està escrit «Entregaràs al kohen la primícia de la teva massa per tal que causi que una benedicció reposi a casa teva» (Ezequiel, 44:30 – Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 724).
Perquè el pa es fa quan es té una casa, una llar, estable. Cal recordar que la sortida de Mistraïm es va fer marxant corrent, sense poder fer «pa de veritat», ja que la massa no va tenir temps de fermentar, etc. A més, quan es va tenir l’oportunitat d’entrar a la Terra, tot el poble va tenir por del futur i de la responsabilitat que implica la llibertat (entre altres coses, com ja hem comentat en alguna ocasió, la d’establir els horaris per als àpats), fet que els va prohibir l’entrada i els portà la desaparició al desert, cuinant manà.
Per tant, en acabar el procés de sortida de Mitsraïm i arribar, per fi, a la Terra d’Israel, a casa, en una llar estable, hom té el temps necessari per posar-se a fer pa. Perquè el pa és un invent que només sorgeix amb l’establiment de les ciutats, de la civilització, que et dóna temps per pensar. I amb aquest establiment de processos civilitzats, que permeten pensar amb calma un cop sortim de l’estretor, hi arriba la benedicció, a través dels kohanim. A més, és tan important rebre la benedicció, com permetre que qui ens ha de beneir pugui fer-ho.
Xabat xalom.