Miquets: Josep i els seus germans

(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)

No s’acusa als germans de Yossef per voler condemnar-lo a mort, ni tampoc pel fet de voler vendre’l com esclau. Els germans estaven convençuts, un greu error, que Yossef els volia matar, i ells no feien més que defensar-se. Un error molt greu, però no els podem acusar per això.

Anys més tard, quan Yossef ja era virrei i els acusava d’espionatge, ells mateixos, mentre estaven dins la presó, reconeixen el seu veritable pecat (Breixit 42:21): “som culpables nosaltres pel nostre germà, quan vérem el seu patiment, quan ens suplicava, i no volguérem escoltar; i per això ens ve ara aquesta angoixa”.

Vol dir que havien perdut la sensibilitat al patiment del seu germà. Un germà que se’ls havia fet detestable per la mateixa manca de sensibilitat quan els relatava els seus somnis, sense adonar-se’n de que els feia patir, i els feia pensar que estava maquinant la seva pèrdua.

Les conseqüents maquinacions per lliurar-se’n d’ell no són tan greus, ni de lluny, com aquesta manca de sensibilitat, quan ja el tenien empresonat i no volgueren escoltar les seves súpliques.

Tant un com els altres van aprendre la lliçó, i ens van ensenyar que, per molt enemic que sigui l’altre, per molt que es mereixi un càstig exemplar, no hem de perdre mai la sensibilitat cap els seus sentiments. Més que més quan se tracta dels nostres germans, dels nostres parents i relatius, companys de treball o d’estudis. Hem d’aguditzar la nostra vista i la nostra oïda, molt especialment en aquest tema. No ens podem permetre, jamai i per cap excusa del món, que un dels nostres companys pateixi el més mínim a causa d’una manca de sensibilitat per part nostra.

Xabat Xalom!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada