Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
A la paraixà Ki tavo, Moisès va enumerant un cop més tot allò que s’esdevindrà si els Fills d’Israel compleixen amb el pacte, i què passarà si no escolten la veu [qol] del Nom: «i vosaltres no us separareu de cap de les paraules que Jo us ordeno avui, ni a la dreta ni a l’esquerra, per seguir altres déus, per adorar-los» (Devarim, Deuteronomi, 28:14). La Torah no ens diu que complim els manaments, sinó que parla de separar-se de les paraules, de no fer cas, o de caminar en altres direccions. I què vol dir, això? Doncs que no s’han de canviar els manaments del Sant, beneït sigui, en especial aquells relacionats amb la justícia ni amb la legislació social, per altres costums o, com ens diu Isaïes, per «obligacions apreses per repetició» buida (29:13). I aquestes obligacions «apreses», ens diu rabí Sforno, són especialment aquelles que es feien en honor dels antics habitants de la terra de Canà, que les...
Read More
Roix hodeix Tamuz

Roix hodeix Tamuz

by Autor ConvidatNo Comments
El següent article és una transcripció del xiur en línia d’introducció al mes de Tamuz, fet per Ruth Lopez, el 9 de juny del 2021. En el mes de Tamuz, comença la caiguda d'Israel després d'aconseguir el seu punt màxim als peus de la muntanya del Sinaí. És un temps en el qual bufen energies d'ensopegada i caiguda. Això és perillós? Clar, molt perillós per a qui encara no ha comprès el valor fonamental de la caiguda i la seva importància per al pròxim ascens. Si mai en la vostra vida heu aconseguit algun cim o assoliment realment important i essencial, coneixereu la diferència que existeix entre l'acte d'arribar i l'acte de romandre al cim. I és que no és fàcil arribar al cim, però molt més difícil i complex és mantenir el nivell d'excel·lència. El mateix relat bíblic no deixa lloc a dubtes. Israel surt d'Egipte, travessa el desert, arriba fins a la Muntanya Sinaí i rep la Torà. És precisament el...
Read More
La base d’una feina ben feta

La base d’una feina ben feta

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A la quarta alià de la paraixà doble Vaiakhel-Pikudei, la Torah ens relata el procés de construcció del Mixkàn i de tot el seu contingut. En arribar a la construcció de la pica on els kohanim s'haurien de rentar abans d'entrar al Mixkàn, la descripció és ràpida: «Ell [Betzalel] va fer la Pica de coure i la seva base de coure, dels miralls dels qui servien a l'entrada de la Tenda de reunió» (Xemot-Èxode 38:8). Com ens aclareix Sforno, cal entendre que no s'està parlant de servents ni serventes, sinó d'aquelles persones que anaven a escoltar les paraules del Déu vivent a les portes del Mixkàn, com està escrit: «I tota persona que cercava [el nom de les quatre lletres], anava a la Tenda de Reunió» (Xemot-Èxode 33:7). Aquestes persones, pel que sembla en la major part dones, van rebutjar els seus ornaments i van santificar els seus miralls, demostrant d'aquesta forma que ja no els necessitaven (Xemot-Èxode 34:5 - Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 485). Si recordem la paraixà anterior, quan el poble d'Israel demana a Aarón que...
Read More
Llum als ulls i els peus a terra

Llum als ulls i els peus a terra

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal Mishpatim <Lleis // Xemot <Noms> {Èxode} 21:1-24:18) – Divuitena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana trenca la cadena narrativa per on ens menava el llibre de l’Èxode (Xemot). L’esclavitud dels israelites; el pòsit de les seves esperances d’alliberament; les plagues; la caparrudesa del Faraó; la fugida d’Egipte cap al desert; el pas del mar Roig; el recorregut cap a la muntanya del Sinaí i la gran aliança amb D’u, reben, de cop i volta, una sotragada trasbalsadora. Tot d’un plegat, el broll discursiu històric s’estronca i encarem una narrativa que ens parla d’altres qüestions: un codi legal que aplega una varietat molt heterogènia de temàtiques que tracten, entre d’altres, de la responsabilitat per danys causats; de la protecció de la propietat; de les lleis de la justícia; del Sàbat i de les festivitats. I, per què ara i aquí? Per què no continua el relat històric cap al gran drama del pecat del...
Read More
El pou i les tendes d’Isaac

El pou i les tendes d’Isaac

by Nova Escola Catalana2 Comments
Isaac és un personatge a qui em costa comprendre. Fill d'Abraham i pare de Jacob, que esdevindrà Israel, sembla que quedi una mica sense paper. Una mena de «secundari» aparent. Però en realitat no ho és pas, de secundari. Ser el fill d'un personatge de l'alçada d'Abraham no ha de ser gaire fàcil, ja que les comparacions són odioses i a vegades s'acostuma a mesurar al fill per com és el pare, per allò que els testos s'assemblen a les olles. I Isaac fa moltes coses igual que el seu pare. Va a la terra dels filisteus en època de fam; menteix sobre la seva esposa, la fa passar per sa germana i causa una situació de tensió; multiplica els seus ramats i possessions; i cava pous d'aigua. De fet, recupera els pous que va cavar el seu pare. I això segueix comportant problemes i és causa d'enfrontament amb els filisteus (Bereixit-Gènesi 26:1-21). I a mesura que l'enfrontament avança, Isaac retrocedeix i arriba a...
Read More
Miquets: Josep i els seus germans

Miquets: Josep i els seus germans

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) No s’acusa als germans de Yossef per voler condemnar-lo a mort, ni tampoc pel fet de voler vendre’l com esclau. Els germans estaven convençuts, un greu error, que Yossef els volia matar, i ells no feien més que defensar-se. Un error molt greu, però no els podem acusar per això. Anys més tard, quan Yossef ja era virrei i els acusava d’espionatge, ells mateixos, mentre estaven dins la presó, reconeixen el seu veritable pecat (Breixit 42:21): “som culpables nosaltres pel nostre germà, quan vérem el seu patiment, quan ens suplicava, i no volguérem escoltar; i per això ens ve ara aquesta angoixa”. Vol dir que havien perdut la sensibilitat al patiment del seu germà. Un germà que se’ls havia fet detestable per la mateixa manca de sensibilitat quan els relatava els seus somnis, sense adonar-se’n de que els feia patir, i els feia pensar que estava maquinant la seva pèrdua. Les...
Read More
Vaietsé: els llogats

Vaietsé: els llogats

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) Un greu problema tenen tots aquells que fan feina com empleats, fent feines que no són per a ells mateixos. El problema és que quan te paguen el sou, se suposa que el paguen no tan sols per la feina feta, sino pel temps ben aprofitat que has estat a l’oficina o a la fàbrica. I per què és un problema? Perquè ens hem avesat a prendre ‘moments de descans’ a balquena, de manera completament desproporcionada. Se suposa que reps el teu sou pel temps que fas feina, no pel temps que dediques a veure futbol, a mirar què fan els amics al facebook, a prendre un altre cafetet... Si cobres per un treball que no has fet, se considera un robatori. Ah! Pots al·legar que, tanmateix, tothom sap que els empleats perden el temps molt més que no l’aprofiten; que els qui avui paguen són els mateixos que perderen el temps...
Read More
Toldot: Com rompre la clovella

Toldot: Com rompre la clovella

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) El Món en què vivim és complicat, per definició. Mai tindrem les coses ben endreçades, a priori. Sempre hi ha d’haver problemes, malentesos, malifets, torts i esclafits. Més mal d’entendre és quan veïem que el Creador mateix se’n fa sevir d’aquests maldrets, justament, per dirigir aquest món cap a la fita que li va imposar a la creació. A la nostra paraixà de Toldot podem veure com Iaacov justament ha de ‘fer trampes’ per tal d’aconseguir la primogenitura i més tard la benedicció. Com així no ho pot fer al sen endret!? La resposta és molt profunda. Si les coses se fessin sempre a priori, hi hauria molta de gent que diria que "això no és per a mi",  que és massa complicat, que el nivell és massa alt. Quan ens enreden amb camins torts, amb malentesos i malifets, podem veure que no hi ha nivell ínfim, que tots hi poden...
Read More
Khaié Sarà: Cercant una dona pel fill de l’amo

Khaié Sarà: Cercant una dona pel fill de l’amo

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari de la paraixà setmanal de Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) Avraham tenia un vell servent, que nomia Eliézer i li era molt lleial. Aquest servent era d’origen cananeu, la família maleïda, pel mal que havia fet el seu ancestre Cnà’an, i que havia deixat una terrible empenta en tots els seus descendents, que seguien tots ells els mals camins apresos de l’avi Cnà’an. Però ja fa molts d’anys que Eliézer és a casa d’Avraham, anul·lant les seves pròpies metes i posant les del seu amo per damunt. I ara li han donat una fita difícil: ha de trobar una dona per al fill de l’amo. Una dona que sigui la més adequada. Com se fa una cosa així? Està clar que no és l’aspecte físic el criteri que li farà decidir quina és la millor dona pel fill de l’amo, ja que la que sia agradable a un, no sempre ho serà a l’altre. Eliézer ens dóna la resposta: ha...
Read More

Comentaris a la Torà, per Nakhmànides: Noè i la sacralitat de la vida

by Nova Escola Catalana1 Comment
En la segona paraixà de la Torà es relata el diluvi i el reset de la creació. Ha-Xem actua, l'ordre natural es modifica i el món queda inundat perquè «la terra estava plena de violència» (Bereixit 6:13). A Midraix Bereixit Rabbah 31.6 hi trobem una de les descripcions de la violència. Rabí Levi diu que violència a la qual es refereix l'Escriptura és idolatria, incest i assassinat, a més del significat literal que la resta de rabins li atribueixen: robatori. Rabí Moixe ben Nakhman de Girona, el Ramban --o simplement «el rabí»--, ho interpreta, a més, de forma molt clara i simple: «La raó per això és que la prohibició contra la violència és un manament racional, per tant no hi ha necessitat que un profeta els adverteixi ni alliçoni contra ella. A més, és un mal comès contra el cel i la humanitat.» (R. M. ben Nachman, Commentary on the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109) Un cop...
Read More