Emor 6: la festa de després de la festa

Emor 6: la festa de després de la festa

La segona meitat de paraixà Emor ens descriu gran part de les festes del calendari. I al sisè fragment, arriba l'explicació de la festa denominada «de les cabanes», Sucot. «[El nom de les quatre lletres] va parlar a Moisès, dient. : Parla als Fills d'Israel i digues: el quinzè dia del setè mes és el festival de les cabanes, un període de set dies pel [nom de les quatre lletres]. [...] al vuitè dia és una assemblea santa per vosaltres i haureu d'oferir una ofrena de foc al [nom de les quatre lletres], és una assemblea, no fareu cap mena de treball servil [melakhot avodah]» (Vaïcrà, Levític, 23:33-36). Una festa que dura set dies, però el vuitè encara dura? Com és això? Sucot és una festa diferent a les altres. Hi ha elements misteriosos, com el lulav, o l'antiga cerimònia de l'aigua i l'altar, que no tenen un origen ni una funció clares, i de les quals no en parlarem avui....
Read More
Emor: la importància d’allò que diem

Emor: la importància d’allò que diem

Una de les instruccions que dóna HaXem és, com no podria ser d'altra forma, que complim els seus manaments. «Compliu fidelment els meus preceptes. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:31). I no només això. També «No profaneu el Meu sant nom, per tal que sigui santificat entre els fills d'Israel, Jo [el nom de les quatre lletres] que us santifico. Jo que us vaig treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu, Jo [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:32-33). Aquesta secció està just després de la part en què HaXem parla a Moisès i li diu que parli a Aaron i els seus fills i a tots els Fills d'Israel per tal d'instruir-los en com funcionen els sacrificis votius i voluntaris. A tots se'ls diu que han de ser curosos amb les ofrenes, que no han de tenir cap defecte, que es facin al seu temps, per exemple respectant els set dies després de néixer de l'animal (verset 27), i que no se sacrifiqui l'animal el mateix dia...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: celebració o prohibició

Seguim al campament, als peus del Sinaí. Moisès acaba de rebre les instruccions destinades a Aaron i als seus fills, que defineixen com s'han de comportar en cas de dol, amb qui es poden casar (Vaicrà 21:1-15); quins poden realitzar els sacrificis i ofrenes i quins no (Vaicrà 21:16-24); Quins defectes invaliden un animal per a ser presentat per segons quina ofrena i com s'ha de consumir (Vaicrà 22:17-33). I llavors, [el nom de les quatre lletres] diu a Moisès que s'adreci als fills d'Israel, per tal d'indicar els dies de festa que hauran de proclamar com ocasions sagrades (Vaicrà 23:1-2): Durant sis dies fareu els vostres treballs, però el dia setè serà un xabat de descans complet, una ocasió sagrada. No fareu cap mena de treball; serà un xabat del [nom de les quatre lletres] allà on viviu (Vaicrà 23:3). Moisès ben Nakhman comença el seu comentari indicant que aquesta al·locució va destinada a tots els fills d'Israel, incloent-hi als sacerdots, perquè...
Read More