Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
A la paraixà Ki tavo, Moisès va enumerant un cop més tot allò que s’esdevindrà si els Fills d’Israel compleixen amb el pacte, i què passarà si no escolten la veu [qol] del Nom: «i vosaltres no us separareu de cap de les paraules que Jo us ordeno avui, ni a la dreta ni a l’esquerra, per seguir altres déus, per adorar-los» (Devarim, Deuteronomi, 28:14). La Torah no ens diu que complim els manaments, sinó que parla de separar-se de les paraules, de no fer cas, o de caminar en altres direccions. I què vol dir, això? Doncs que no s’han de canviar els manaments del Sant, beneït sigui, en especial aquells relacionats amb la justícia ni amb la legislació social, per altres costums o, com ens diu Isaïes, per «obligacions apreses per repetició» buida (29:13). I aquestes obligacions «apreses», ens diu rabí Sforno, són especialment aquelles que es feien en honor dels antics habitants de la terra de Canà, que les...
Read More

Dos jueus, tres opinions

by Autor ConvidatNo Comments
Article d'opinió de Sion Serra Lopes. «Dos jueus, tres opinions», diu el refrany. O, amb altres paraules, hi ha més judaismes que jueus. Aquest saber proverbial resumeix la idea que les formes de fer vida jueva són moltes i obeeixen, primer de tot, a una interpretació de la Llei i a una idea sobre qui o què és Adonai. Podem dir que tant la diversitat social, també la jueva, neix de la fe i de l'educació; però quina fe, si vivim en una societat laica? Enguany, he après una cosa nova per Purim. Per Purim, festa de la Diàspora per excel·lència, la Nova Escola Catalana va organitzar una lectura de la Meguilat Esther. Després va participar amb altres comunitats arreu del món en una lectura conjunta segons el costum sefardita. Vam ser més de cent persones més unides per la tecnologia i pel calendari que no pas per la nacionalitat o les creences particulars, segurament molt diverses. Hauria estat una lectura com les...
Read More
Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Un cop ha passat tot un any des que els Bnei Israel surten de Mitsraïm, toca recordar aquesta sortida. I per això es donen les instruccions precises de celebrar Pessakh al seu moment assenyalat, segons totes les seves lleis i segons totes les seves normes (Bamidbar-Números 9:2-3). Raixí ens diu que «segons totes les seves lleis» es refereix a les lleis "de" l'animal mateix, és a dir que ha de ser un xai sense defecte, mascle i d'un any, i «segons totes les seves normes» es refereix a les lleis "sobre" l'animal, però que surten en algun altre lloc. I Ramban ens diu que aquesta segona frase és un error de transcripció, i que cal reinterpretar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 82). Les lleis que s'apliquen "a" l'animal del sacrifici es descriuen a Xemot-Èxode 12:5, i les lleis "sobre" l'animal són que rostir al foc, amb el cap i les potes i les entranyes apareixen al verset 9. D'altra banda, les lleis "fora" de l'animal són l'obligació de menjar matzà [la primera...
Read More
Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

by Nova Escola CatalanaNo Comments
En acabar l'episodi de la mort dels fills d'Aaron, la Torah ens informa dels animals que són kaixer, és a dir aptes pel consum. Digueu als Fills d'Israel: aquests són els animals que podreu menjar dels que hi ha sobre la terra. Tot el que té peülla partida i rumia podreu menjar (Vayikrà 11:2-3). A partir d'aquests dos versets sorgeixen unes quantes lleis i manaments, positius i negatius. Els més bàsics, és que de tot animal que tingui aquests dos signes, podeu menjar-ne, però no podem menjar-ne si només té un signe. Ens diu Moisès Nakhmànides que hauria estat molt adient fer aquesta llei general i prou. Però al verset següent, el Mestre del món posa diferents exemples: Però no menjareu els que només rumien o només tenen peülla partida. Per exemple, el camell que rumia però no té peülla partida serà immund per vosaltres; el conill de roca que rumia però no té peülla partida serà immund; la llebre, que rumia i no té peülla partida és immunda per vosaltres; el porc, que té peülla partida...
Read More
Vine al Bet Midraix de la Nova Escola Catalana

Vine al Bet Midraix de la Nova Escola Catalana

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A la Nova Escola Catalana ja hem començat el nou curs. Aquest 5780, al nostre Bet Midraix repartirem les classes entre els primers i tercers divendres de cada mes, de 18 a 19:30. Els primers divendres, es faran classes mensuals d'halakhà, en especial de les festes que caiguin dins el proper mes. Estudiarem les lleis de la festa, les mitzvot [preceptes] i els minhaguim [tradicions] i costums associats. Però no només de la teoria, sinó del què es fa, per què es fa i quin sentit té. Els tercers divendres, estudiarem el «Mesilat Ieixarim», l'obra de mussar de Rabí Moixé Khaim Luzzatto. Aquestes classes es faran a l'estil tradicional, en khevruta o parella d'estudi. Es llegirà i debatrà un capítol cada mes, i el tercer divendres tots posarem en comú i ordenarem les conclusions. I després de l'estudi, donem la benvinguda al Xabat i i fem kidduix, seguint el nussakh propi de Catalunya. Si voleu unir-vos al Bet Midraix de la NEC, envieu un...
Read More

Ha-melekh ha-kadoix: addicions a l’Amidà durant els 10 dies de teixuvà

by Nova Escola CatalanaNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Ha’Melech Ha’Kadosh», publicat originalment a Halacha yomit el dia 2 d'octubre del 2019. La Gemarà (Berakhot 12b) diu: "Rabba bar Hinena va dir en nom de Rav: durant tot l'any, hom recita les benediccions "Ha-el ha-kadoix" i "Melekh Ohev Tsedakà u-mixpat" mentre que durant els 10 dies entre Roix HaiXanà i Iom Kipur, quan es reciten "Ha-melekh ha-kadoix" i "Ha-melekh ha-mixpat". Això vol dir que durant els 10 dies de penediment, la conclusió de les benediccions respectives és "Ha-melekh ha-kadoix" i "Ha-melekh ha-mixpat". Raixí explica que "Ha-melekh ha-kadoix" es refereix al fet que HaiXem demostra el seu regnat jutjant a tota la creació i, per aquesta raó fem aquesta menció durant l'amidà. Si hom està recitant l'Amidà i, en arribar a la meitat, no està segur/a si ha recitat "Ha-melekh ha-kadoix" o "Ha-El ha-kadoix", segons Maran Rabbeinu Ovadia Iossef zt''l, cal assumir que s'ha recitat de la forma en què s'acostuma a recitar durant la resta de l'any i, per tant, cal tornar a repetir l'Amidà des del principi. Si hom acaba la benedicció dient "Ha-El ha-kadoix" i s'adona de l'error en el temps que es triga a dir les...
Read More
Paraixà Re’é: l’objectiu del judaisme és incomodar

Paraixà Re’é: l’objectiu del judaisme és incomodar

by Autor ConvidatNo Comments
"Cal que els mestres d'halakhà (llei jueva) es posin de peu davant de llurs alumnes com ho fa un director davant de l'orquestra, i treure la llei del seu confinament, tot movent-la més enllà d'ella mateixa. Cal que els mestres d'halakhà mostrin i ensenyin a llurs alumnes i deixebles com treure allò inefable de la llei en sec, és a dir, de la llei tota nua, i convertir allò en una trobada amb Déu, la Font de tot misteri, transformant així el món en un lloc de meravellament absolut on un hom viu dins un estat constant d'admiració, esbalaïment i sorpresa". El comentari de la paraixà Re'é, del doctor i rabí Nathan Lopes Cardozo. ...
Read More
Dones i pregària

Dones i pregària

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Women and prayer», publicat originalment a Halacha yomit. El Talmud (Berakhot 20b) indica que les dones estan obligades a la mitsvà de resar. La Guemarà explica que, malgrat que sembli que hi ha raons suficients per declarar que les dones estan exemptes, ja que la mitsvà de la pregària és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat, malgrat això, les pregàries impliquen demanar la misericòrdia divina d'HaiXem, cosa que les dones també necessiten, i per tant, elles estan obligades a resar. I també per això, de fet, es considera que la pregària no és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat. En aquest context, «pregària» es refereix a l'Amidà. Els Poskim no es posen d'acord en l'explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit --al matí-- i a Minkhà --a la tarda. D'altres, però, diuen que...
Read More
Kaixeritzant una cuina de gas

Kaixeritzant una cuina de gas

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Koshering a gas stovetop», publicat originalment a Halacha yomit el dia 28 de març del 2019. Pregunta: quina és la forma adient de kaixeritzar una cuina de fogons de gas? De forma similar, es permet posar pa a sobre dels fogons durant l'any? Resposta: ja hem explicat abans que qualsevol utensili de cuina que es vulgui fer servir per Pessakh, i que s'hagi emprat per cuinar-hi khamets durant l'any, s'ha de kaixeritzar. La forma de fer-ho varia segons el mètode d'absorció. Per exemple, una olla on s'hi hagi fet sopa amb khametz --pasta de sopa--, s'ha d'immergir dins una olla més gran, plena d'aigua bullent al foc, de la mateixa forma que ha absorbit el sabor del khamets, l'alliberarà a l'aigua bullent. Sobre les reixetes de ferro o d'acer que hi ha al voltant dels fogons, el Ramà (capítol 451, secció 4) escriu: «una reixeta requereix Libún». Això vol dir que la forma de kaixeritzar les reixetes és passar-les pel foc fins que es tornin vermelles. El Magen Avraham explica que com...
Read More

Kaixeritzant un forn per Pessakh

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Koshering an oven for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit el dia 27 de març del 2019. Pregunta: Es pot kaixeritzar el forn d'una casa per Péssakh? Resposta: Maran zt''l parla d'aquest tema en diferents de les seves obres (entre d'altres, Yabia Omer, Vol. 5, Yore De'ah, capítol 7) i és un tema halàkhicament complex per diferents raons. Quan es cuinen coses en un forn, el menjar allibera vapor que s'absorbeix per les parets del forn, i a la següent vegada que es fa servir el forn, el sabor d'aquest vapor s'allibera i passa al menjar que es cuina. Per tant, és obvi que hom no pot fer servir el mateix forn per cuinar carn i làctics durant l'any, excepte si es kaixeritza entre el seu ús amb carn i el seu ús amb làctics. De forma similar, tal com hem explicat, la forma de kaixeritzar qualsevol utensili que absorbeix sabors és la mateixa forma en què s'absorbeixen els sabors, ja que la norma diu «de la mateixa forma que absorbeix, allibera»....
Read More