Aquest proper xabat tornem a iniciar el cicle de lectura de la Torà. Aquest any no només la llegirem amb els comentaris del mestre Nakhmànides, sinó que incorporarem altres mefarxim.
I en aquest nou cicle, començarem amb el verset 4: «I va veure [elohim] que la llum era bona i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor».
Ens diu que el significat d'aquest verset és que el Creador va veure que la llum era bona per mesurar amb ella els dies, perquè quan les coses estan sumides en la foscor de forma permanent, no es pot mesurar el temps, ni tampoc es pot quan la llum és permanent. Per tant, Ell va establir una divisió per limitar-la. D'aquesta forma sabem que la llum és el temps del dia, i l'absència de llum és el temps de la nit.
I segueix el verset amb «i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor». No diu que [elohim] va «separar»...
Aquest xabat acabem la Torà. Moisès beneeix a les tribus. Seguidament es relaten els seus darrers moments, i acaba amb un petit elogi.
Mai ha sorgit cap profeta a Israel com Moisès, a qui el [el nom de les quatre lletres] coneixia cara a cara (Devarim-Deuteronomi, 34:10).
L'expressió «panim al-panim», «panav al-panav», i d'altres semblants, les hem trobat en alguna ocasió. Què ens vol dir ara, la Torà? Com ens ho explica, Moisès ben Nakhman?
Segons Raixi, diu Nakhmànides, això vol dir que el cor de Moisès estava familiaritzat amb Ell i hi parlava quan ho desitjava, com està escrit, «i ara pujaré al [nom de les quatre lletres] (Xemot-Èxode 32:30); quedeu-vos aquí, que pugui escoltar allò que el [nom de les quatre lletres] ordena sobre vosaltres (Bemidbar-Números 9:8)». Però, com gairebé sempre, el Ramban diu que no és correcte (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 405).
Per Nakhmànides, la construcció «a qui...
Arribem al final de la Torà. Moisès sap que la seva hora s'acosta i entona un cant. Els darrers advertiments al poble d'Israel: Escolteu, oh cels! Ha-azinu ha-xamaïm!
En ell, Moisès fa la seva darrera profecia. En un breu cant, exalta el poder del [nom de les quatre lletres], i després explica les desgràcies que arribaran.
Però quan Ieixurún, en engreixar-se, es va encabritar. En l'abundància, va abandonar a Déu el seu Creador i es va oblidar de la roca de la seva salvació. El van provocar adorant a déus estranys, el van irritar amb abominacions detestables.
Just aquesta setmana hem celebrat Iom Kipur, el dia de l'expiació. Potser moment més proper a Déu. Quan les coses van mal dades, o quan ens sentim malament, és quan els humans tendim a acostar-nos-hi. A reclamar. A preguntar "per què jo!?". Però quan les coses ens van bé, ja se sap...
El poble d'Israel, el poble "escollit", és un gran exemple d'això en tota la Torà,...
Estem ja apropant-nos al final de la Torà, i Moisès comença el que serà el seu darrer discurs. «Avui faig 120 anys. Ja no puc sortir ni entrar» (Devarim-Deuteronomi 31.1).
I després de parlar als fills d'Israel i a Josuè, «I va escriure Moisès aquesta Llei --Torà en l'original-- i la va entregar als sacerdots --als kohanim-- que portaven l'Arca del pacte del [nom de les quatre lletres] i a tots els ancians d'Israel» (Devarim-Deuteronomi 31:9).
I què va escriure? «I Moisès va escriure aquesta Llei [... ha-Torà hazot]» des del principi de Bereixit fins davant de tot Israel. I encara que al verset 11 hi hagi escrit «tu hauràs de llegir aquesta llei [...ha-Torà hazot] davant tot Israel», segons els rabins (a Sotà 41a), aquí s'està referint al llibre de Devarim. És a dir, que Moisès va escriure tota la Torà, i després va ordenar als israelites que cada set anys llegissin la llei escrita al llibre del Deuteronomi (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 345).
I malgrat...
A més de la recuperació del llegat històric cultural i litúrgic de les comunitats jueves catalanes i fer que torni a brillar la llum de la Torà que, fa més de sis-cents anys emanava des de terres catalanes, a la Nova Escola Catalana també estudiem Torà i tot el que l'envolta de forma diària.
Avui volem parlar-vos de la pràctica més estesa de dol, que és la recitació del kadix. De kadixim n'hi ha de diferents menes. Alguns, com el khatsi kadix, es fan servir per marcar els punts intermedis de la tefilà; alguns només es reciten després de fragments del Talmud, com el kadix de rabanan. També hi ha el kadix complet (o titkabal), que es recita en acabar cada amidà.
Però el kadix de dol és, com dèiem, la pràctica més estesa en el procés de dol de les persones jueves. Les lleis per recitar-lo són relativament fàcils. Es necessiten un mínim de 10 persones jueves --10 homes segons la visió ortodoxa--, i els dolents l'han de dir com a mínim un cop al...
Després d'un nou compendi d'advertiments i avisos sobre què s'esdevindrà en cas que els israelites abandonin el pacte i decideixin adorar als ídols dels seus nous veïns, Moisès diu una frase que sembla fora de context:
Les coses secretes pertanyen al [nom de les quatre lletres] el nostre Déu, però les coses que són revelades són per nosaltres i per als nostres fills per sempre, per tal que complim tots els mandats d'aquesta Torà.(Devarim-Deuteronomi 29:28)
De quines coses secretes ens parla!? Com hem dit que la frase quedava fora de context, contextualitzem. La paraixà comença llistant a tots aquells que estaven presents el dia en què es conforma el pacte: els caps de les tribus, els ancians, els jutges i tots els homes. També els fills, les dones i els estrangers que vivien amb els fills d'Israel, «des del llenyataire fins a l'aiguader» (Devarim-Deuteronomi 29:9-11). I no només ells, sinó tots els que hauríem de venir (verset 14).
I Moisès els diu que recordin allò...
Moisès segueix explicant als israelites què els succeirà si s'aparten del [nom de les quatre lletres], beneït sigui. I ens trobem amb un verset que, de nou, canvia de sentit segons com es llegeixi una sola paraula.
«Tots els teus arbres i els fruits de la teva terra seran arrasats per hatz'latzal» (Devarim-Deuteronomi 28:42).
Segons algunes traduccions, i així ho expressa Raixí, «hatz'latzal» defineix una mena de llagosta, l'insecte de la plaga d'Egipte. Però en aquest cas, suggereix Ramban, Moisès hauria connectat amb els versets anteriors en què parlava de la llagosta (el 38) o el cuc (el 39), ja que estaríem en el mateix context. Segons l'opinió de Nakhmànides, hatz'latzal es refereix a un exèrcit invasor.
Per què? La Torà diu «Tindràs fills i filles, però no seran teus» (verset 41) per treballar per tu i «cuidar-te quan siguis vell» (Rut 4:15), «perquè aniran al captiveri» (verset 41) amb l'enemic. I Moisès també diu de «Tots els teus arbres i els fruits de la teva terra» que no faran fruits per tu --tal...
A la paraixà Ki-Tetsé, Moisès repeteix algunes de les advertències vers els pobles d'Edom, Moab i Amón.
Cap ammonita ni cap moabita podrà ser admès a la congregació del [nom de les quatre lletres]; cap dels seus descendents, fins i tot a la desena generació, podrà ser admès mai a la congregació del [nom de les quatre lletres, perquè no van sortir a trobar-vos amb pa i aigua en el vostre viatge després que deixéssiu Egipte, i perquè van contractar a Balaam fill de Pe'or [...] per maleir-vos.
Al principi del llibre de Devarim, Moisès relata el fragment que explica que, després de sortir d'Egipte, els fills d'Israel havien de passar per les terres de Moab i Edom, i en demanar-los comprar provisions, els habitants de les terres hi van negar.
Però Moisès ben Nakhman ens ho explica. En primer lloc ens enllaça de nou amb el llibre dels Xof'tim --Jutges--, que al capítol 11:16-18 explica la ruta que van fer els israelites,...
Aquest proper xabat es llegeix Xoftim, «jutges». I comencem amb un manament: designaràs jutges i oficials a totes les ciutats que el [nom de les quatre lletres] el teu Déu assigna a les teves tribus, i jutjaran i governaran al poble amb justícia (Devarim-Deuteronomi 16:18).
Com dèiem al final del comentari de la setmana passada, hi ha connexions molt fortes entre les paraixiot Reé i Xoftim del llibre de Deuteronomi i el llibre de Xoftim --Jutges. Justament en aquest primer verset s'estableix un dels manaments incomplets quan els israelites van entrar a la Terra.
Però què ens diu Moisès ben Nakhman, sobre això de designar jutges i oficials?
Ja a Xemot --Èxode--, Ell --haiXem-- contempla possibles casos de litigi i diu «la paraula de les dues parts haurà de sentir-se davant elohim --en aquest cas 'senyors', o 'jutges' designats--(22:8); i ell pagarà el que els jutges determinin (21:22)». Si és així, de forma implícita Ell va ordenar que Israel ha de tenir jutges...
Aquest proper xabat llegirem la paraixà Re'eh. En aquesta paraixà hi trobem contínues mencions als perills de la idolatria i les pràctiques dels habitants de la Terra de Cna'an. Les instruccions són clares: cal acabar amb elles. Com? Destruïnt-ne els temples i fent desaparèixer els seus habitants per evitar que aquestes pràctiques persisteixin.
Aquestes són les lleis i normes que heu d'observar de forma curosa a la terra que el [nom de les quatre lletres], Déu dels vostres pares, us dóna per possessió per tots els dies que visqueu sobre la terra.
Destruireu tots els llocs en els quals les nacions que heu de desposseir han adorat als seus déus, sigui en muntanyes i turons o sota els arbres.
Tombeu els seus altars, destruïu els seus pilars, llenceu els seus arbres sagrats al foc i talleu les imatges dels seus déus, esborreu el seu nom d'aquell lloc (Devarim-Deuteronomi 12:1-3).
Hi tornem: està clar que la idolatria és perillosa. De fet, és l'única cosa per...
