Korakh: intercedir en moments difícils

Korakh: intercedir en moments difícils

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Korakh: intercedir en moments difícils. Per Hil·lel Fuentes Comentari de Torah de la Nova Escola Catalana Just després del desastre de Korakh i els primogènits, el poble que estava reunit envolta a Moisès i Aaron, que marxen (o fugen) cap a la Tenda de Reunió. Un cop hi arriben "Déu va parlar a Moisés, dient: 'Aparteu-vos d'entre aquesta assemblea i jo els destruiré en un instant!' Van caure sobre els seus rostres." (Bamidbar 17:9-10). Moisés avisa al seu germà que agafi el seu encensari, que hi posi foc provinent de l'altar i que cremi encens, i que vagi corrents cap a la gent i que faci expiació, "perquè la fúria ha marxat de davant de Déu" i una plaga amenaça a tota la comunitat (vers 11). Aaron corre amb l'encensari i s'adona que la plaga ja ha començat a afectar a tothom. Però comença a cremar encens, "es va interposar entre els morts i els vius, i la plaga es va aturar" (vers 13)....
Read More
Contra els seus déus

Contra els seus déus

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «Against their gods», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La novena plaga, la tenebra, està envoltada ella mateixa d'una foscor pròpia. Què fa aquesta plaga aquí? Sembla fora de seqüència. Fins ara hi ha hagut vuit plagues, i cada cop han anat esdevenint constantment, inexorablement, més greus. Les dues primeres, que el Nil es tornés vermell de sang i la infestació de granotes, semblaven més aviat averanys que qualsevol altra cosa. La tercera i la quarta, mosquits i tàvecs, van causar preocupació, no crisi. La cinquena, la pesta que va matar el bestiar, va afectar animals, no éssers humans. La sisena, úlceres, va tornar a ser una molèstia, però una de seriosa, ja no és causada per quelcom extern sinó una aflicció corporal. (Recordeu que Job va perdre tot el que tenia, però no va començar a maleir el seu fat fins que el seu cos estava cobert de ferides: Job 2.) La...
Read More
Vaixlakh: la venjança com a dessecració del Nom

Vaixlakh: la venjança com a dessecració del Nom

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A la paraixà Vaixlakh, Israel i la seva família arriben des de Sucot, on s'havia retrobat amb Esaú, a Siquem, a la terra de Canà. Dinà, l'única filla de Jacob i Lea, surt a conèixer les dones d'aquella terra --recordem que Dinà és l'única filla entre 12 germans, massa testosterona?--, i Siquem, el fill del rei, la troba i la viola (Bereixit-Gènesi 33:18-34:2). I això desencadena una reacció violenta de Simó i Leví, els dos germans de Dinà, que provoca que, al final, tota la família hagi de fugir d'allà. Per què? Tornem a repassar el text. Si al verset 34:2 Siquem força a Dinà, just al verset següent, la Torà ens diu que «l'ànima de Siquem es va apegar a la de Dinà, filla de Jacob, i va estimar a la jove i li va parlar amorosament». Després, demana a son pare, Hamor el rei, que faci els tràmits necessaris per casar-se amb ella (verset 4). Jacob s'assabenta de què...
Read More

Comentaris a la Torà: coneixement, justícia i rectitud

by Nova Escola CatalanaNo Comments
La paraixà Vaierà conté tres episodis clau de la Torà: s'informa Abraham i Sarah que tindran un fill; la destrucció de Sodoma i Gomorra; i l'Aquedà d'Isaac. Però no parlarem de cap d'ells, sinó d'un altre aspecte clau no només de la Torà, sinó que ens afecta a nosaltres, avui. Als capítols 15 i 17 que hem llegit a la paraixà anterior, s'estableixen els primers pactes entre el [nom de les quatre lletres] i Abram, en un dels quals passa a dir-se Abraham --i Sarai passa a dir-se Sarah. Se'ls hi promet descendència, i que aquesta heretarà la terra que trepitja i per la que viatgen Abraham, Sarah i tota la seva cohort... però la Torà no ens diu «per què». És als versets 17 a 19 del capítol 18 on ho esbrinarem. I [el nom de les quatre lletres] va dir: Amagaré jo a Abraham el que estic a punt de fer, sabent que Abraham es convertirà en un poble gran i...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: justícia, justícia hem de perseguir

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquest proper xabat es llegeix Xoftim, «jutges». I comencem amb un manament: designaràs jutges i oficials a totes les ciutats que el [nom de les quatre lletres] el teu Déu assigna a les teves tribus, i jutjaran i governaran al poble amb justícia (Devarim-Deuteronomi 16:18). Com dèiem al final del comentari de la setmana passada, hi ha connexions molt fortes entre les paraixiot Reé i Xoftim del llibre de Deuteronomi i el llibre de Xoftim --Jutges. Justament en aquest primer verset s'estableix un dels manaments incomplets quan els israelites van entrar a la Terra. Però què ens diu Moisès ben Nakhman, sobre això de designar jutges i oficials? Ja a Xemot --Èxode--, Ell --haiXem-- contempla possibles casos de litigi i diu «la paraula de les dues parts haurà de sentir-se davant elohim --en aquest cas 'senyors', o 'jutges' designats--(22:8); i ell pagarà el que els jutges determinin (21:22)». Si és així, de forma implícita Ell va ordenar que Israel ha de tenir jutges...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la reparació dels errors

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquesta setmana, la Torà ens relata la història de Iehudà, quart fill de Ia'acov i Lea. Passen els anys, i Iehudà, que suposem que no estava gaire content després que la resta dels seus germans acabés nenent al petit Iosef a uns midianites, decideix trencar la relació i fer amics entre els cananeus. I no només amics, sinó que pren una cananea per muller, tal com va fer el seu tiet Essav, per disgust dels seus pares Itskhac i Rivkà i, també suposem, per disgust del seu propi pare, Ia'acov (Bereixit 38:1-2). Dels tres fills que té, en casa el primogènit, Er, amb una altra noia Cananea, Tamar. Però Er era malvat als ulls de [nom de les quatre lletres] --no sabem en què--, i per això mor per mà de Ha-Xem. Iehudà li diu al seu segon fill, Onàn, que executi la tradició de casar-se amb la seva cunyada vídua i sense fills, per tal de donar descendència i honrar al germà...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: Lot i l’autèntica sodomia

by Nova Escola Catalana1 Comment
La tercera paraixà de Bereixit, Vaiera, comença amb Abraham --ara amb el nom canviat, ja que el pacte s'ha establert-- assegut davant sa tenda. Segons la interpretació que se segueix, li esdevé una visió que narra l'escena dels tres homes que s'acosten, ell surt corrents a cercar-los i els convida a refrescar-se i menjar, abans de continuar el viatge (Bereixit 18:1-5). Tal com vam veure a la paraixà anterior, l'hospitalitat com a forma d'expansió i ensenyança del monoteisme era l'especialitat d'Abraham nostre pare. Però cal tenir clar que aquesta no era una hospitalitat interessada, de la de "si no em compres res ja pots marxar". Abraham tenia la tenda al mig del desert. Oferia el seu menjar i la seva aigua a tothom, perquè el desert és un lloc feréstec i perillós. I, de pas, aprofitava l'avinentesa per explicar el missatge a qui el volgués escoltar. És d'esperar que Abraham projectés aquesta actitud cap al futur. És per aquesta raó que Ha-Xem...
Read More