Els fills d'Israel han construït el Mixcan, i el Sant, beneit sigui, relata a Moisès tot allò que han de fer Aaron i els seus fills en tant als sacrificis. Com i quan s'encén el foc; com es fan les ofrenes vegetals de diferent classe --amb i sense llevat, amb i sense encens...--; com es fan els sacrificis animals i que es fa amb ells en cada cas; quan es poden menjar...
«I la carn de la seva ofrena d'acció de gràcies es menjarà en el mateix dia en què s'ofrena. No deixarà res d'ella per a l'endemà.» (Vaicrà 7:15).
Però no és l'única forma. Depenent de la raó del sacrifici, es podia menjar fins al tercer dia:
«Però si la seva ofrena és per un vot o una donació voluntària, es pot menjar en el dia en què es fa l'ofrena, i si en queda alguna cosa l'endemà, pot menjar-se. El que quedi de la carn del sacrifici al tercer dia, es...
Comencem el llibre de Vaicrà, el Levític, que és on es donen la major part d'instruccions i manaments. I comença amb els sacrificis. Al primer capítol són ofrenes animals, i el segon ens explica les ofrenes vegetals. I totes les ofrenes han d'incloure sal.
I a tota ofrena teva de farina [minkhatekhà] que facis hi posaràs sal, que no falti mai la sal del teu pacte amb el teu Déu [Elohekha] en cap ofrena. A totes les teves ofrenes hi has d'afegir sal (Vaicrà-Levític 2:13).
«Perquè es va establir un pacte amb sal en el període dels sis dies de la creació», perquè a les aigües inferiors [els oceans] se'ls va prometre que serien ofertes a l'altar en forma de sal, i també [com aigua] a la libació d'aigua durant la festa de Sucot». Aquestes són les paraules de Raixí.
Però què en pensa, Moisès ben Nakhman? Doncs primer ens crida l'atenció sobre el text, que diu «el pacte amb el teu Déu»,...
Els israelites acaben de construir el Tabernacle, i Moisès l'ha de muntar, posar totes les peces a lloc i santificar-lo. Quan acaba tot el procés, «el núvol va cobrir la tenda de reunió i la glòria del [nom de les quatre lletres] va omplir el Tabernacle» (Xemot-Èxode 40:34).
Moisès ben Nakhman ens explica que el núvol el cobreix per totes bandes, quedant la tenda amagada. I al seu interior, la glòria del [nom de les quatre lletres] ho omple tot, de la mateixa forma que es diu en referència al Mont Sinaí, «dins del dens núvol a on estava el [nom de les quatre lletres]». I Moisès no podia entrar ni tan sols a l'atri, per causa del núvol que tot ho omplia, i no li estava permès anar dins el núvol. I encara es repeteix al verset següent, «la glòria del [nom de les quatre lletres] omplia el Tabernacle», per tant, com hi podia entrar?
Doncs no tenia permís per entrar-hi,...
La paraixà d'aquesta setmana, Vaiakhel, comença amb la repetició del manament de guardar xabat. I un xic després, comença la construcció efectiva del Mixcàn, el Tabernacle.
I es repeteix l'explicació de la construcció; de les mesures de les cortines; de com són els gafets i les bases dels pals... Qui ho fa? Bezalel i Aholiab, amb l'ajuda de la resta d'homes als qui el Sant, beneit sigui, havia dotat d'intel·ligència i capacitat per realitzar aquella obra (Xemot 36:1).
En Moisès ben Nakhman ens explica que hi ha cinc repeticions del procés de construcció del Tabernacle: quan s'ordena la seva construcció, als capítols 25 a 27 i parts de la paraixà Tetsavé; d'una forma més general als versicles 36:6 a 11; durant el procés de construcció; i quan s'explica com es feia cada part, en la secció que comentem avui.
En teoria, diu Nakhmànides, hauria d'haver sigut suficient que la Torà digués «i Moisès va explicar a la congregació dels fills d'Israel tota la...
Avui 8 de març, Dia Internacional de la Dona, volem mostrar tota la nostra solidaritat i compromís amb el tot col.lectiu femení de la nostra societat.
No és una solidaritat i un compromís puntual d'un dia a l'any, sinó que esdevé un compromís fonamental de la Nova Escola Catalana garantir la igualtat i l'equitat en tot moment, tant en els espais privats com en els espais públics.
Atès que avui dia dia les dones són presents a quasi la totalitat dels àmbits de la vida pública civil, entenem que també han de ser presents a la vida pública jueva tant civil com religiosa.
Des de la Nova Escola Catalana ens comprometem a posar les bases necessàries per tal que aquesta igualtat i equitat quedin garantides en tot espai i moment, donant les eines i els recursos necessaris a tothom que ho desitgi per tal de fer de la NEC un lloc d'estudi en profunditat, en serietat i en qualitat de la Torah, de...
MIXNÀ: Les dones, els esclaus i els menors, que tenen obligacions paral·leles en diversos manaments, estan exempts de recitar el Xemà i dels tefilín --filactèries--, però estan obligats a fer les mitsvot de resar, mezuzà i la benedicció després del menjar. La guemarà explica aquestes exempcions i obligacions (Talmud Bavli, Berakhot 20a-20b).
Al tractat de Berakhot, final de la pàgina 20a i gairebé tota la 20b, es descriuen gran part de les raons per les quals les dones estan exemptes de certes mitsvot --manaments de la llei jueva. En concret, dones esclaus i nens estan exempts dels manaments positius que s'han de fer en uns moments concrets, o que tenen relació directa amb els temps del dia i de la nit (Talmud Bavli, Berakhot 20b).
Per exemple, el Xemà es recita un mínim de dos cops: a l'aixecar-nos [al matí] i en ajeure'ns [al llit a la nit]. Els tefilín o filactèries, les tires de cuir negre que serveixen per lligar unes...
Call, matí de diumenge, cel de plom. A la cantonada de la Plaça Sant Jaume, el grup envolta la Lucia, la nostra guia i, com el seu nom indica, qui avui posarà llum sobre un passat ple de foscor. El cercle està fet d'una barreja d'amics i cares desconegudes però properes. Un sent que ens uneix el passat d'aquesta ciutat que em té enamorada. Que cada dia troba com sorprendrem, com aquell amor que sap renovar-se des del detall d'una flor, d'un llibre o d'un passeig.
Avui descobriré la Barcelona jueva, la que va ser sinagoga allà on ara hi ha la Trinitat, la que va ser passada per la pila baptismal pels qui pretenien, a cop d'aigua beneïda, esborrar la seva essència, la que va ser perseguida per la Inquisició i la que va saber salvar la paraula sagrada entre les pedres. Però, sobretot, la que va saber viure i morir en la Llei de Moisès.
La Lucia traça un...
Amb prou feines han passat quaranta dies des que [el nom de les quatre lletres] s'ha manifestat davant i ha parlat a tot el poble d'Israel. Moisès està al cim del Sinaí, aprenent la llei que haurà de transmetre.
Mentrestant els israelites diuen a Aaron, sume sacerdot ungit, «fes-nos déus [elohim] que ens protegeixin, perquè no sabem què ha passat amb aquell Moisès que ens va fer sortir de la terra d'Egipte»(Xemot 32:1).
I Aaron els demana or, i fabrica un ídol. Un vedell d'or. I després un altar. I els israelites fan sacrificis i festegen la sortida d'Egipte (Xemot 32:2-6). Només 40 dies d'haver comprovat l'existència del kadoix, barukh-hu, els israelites ja transgredeixen els tres primers manaments:
No tindràs altres déus fora de Mi. No et faràs escultures ni imatges del que hi ha a dalt els cels, baix a la terra ni a les aigües a sota de la terra. No et prostraràs davant d'elles ni les serviràs (Xemot 20:2-5)
Una transgressió...
Rav Iehudà, fill de Rav Xmuel bar Tehilat, va dir en nom de Rav: De la mateixa forma en què quan comença Av minvem l'alegria, també quan comença el mes d'Adar, hom augmenta l'alegria (Talmud de Babilònia, Taanit 29a)
Adar és el mes en què celebrem Purim i rememorem la història que explica la meguilà [rotlle] d'Ester. Ester i Mordekhai --el seu tiet-- vivien a Susa, a Babilònia. El text narra un complot d'Hamàn, virrei d'Akhaixveroix, per assassinar tots els jueus de l'imperi persa, i com Ester aconsegueix desactivar-lo, salvar als jueus i acabar amb Hamàn i els seus fills executats per traïció.
Les mitsvot , o manaments, de Purim són quatre. Podríem dir que la principal és llegir, o escoltar, la meguilà d'Ester, tant a l'inici del dia 14 d'Adar quan es pon el sol, com durant el dia de Purim. Aquells que no llegeixen però sí que escolten, només compleixen si escolten totes i cada una de les paraules sense...
Un cop els fills d'Israel tenen les instruccions per construir el Tabernacle i els seus utensilis, han de saber com fer-los servir. I la primera instrucció de la paraixà d'aquesta setmana, Tetsavé, és --justa la fusta-- instruir sobre l'oli necessari per encendre la menorà de forma regular.
I tu hauràs d'ordenar als fills d'Israel per tal que et portin oli d'olives batudes, pur, per a encendre làmpades de forma perpètua [ner tamid, en hebreu]. (Xemot 27:20)
Els rabins debaten sobre el significat de «tamid». El Ramban, el nostre rabí de Girona, ens ho explica. Per Rashi, «ner tamid» vol dir que la menorà s'encenia al vespre i romania encesa durant la nit. Al matí es consumia l'oli i les làmpades s'apagaven.
Però com no podria ser d'altra manera, en Nakhmànides creu que aquesta interpretació no és la correcta. De la mateixa forma que el pa de la presència estava sempre a la vista, «cara a cara» i «davant la divinitat», la menorà també...
