Dos jueus, tres opinions

Article d'opinió de Sion Serra Lopes. «Dos jueus, tres opinions», diu el refrany. O, amb altres paraules, hi ha més judaismes que jueus. Aquest saber proverbial resumeix la idea que les formes de fer vida jueva són moltes i obeeixen, primer de tot, a una interpretació de la Llei i a una idea sobre qui o què és Adonai. Podem dir que tant la diversitat social, també la jueva, neix de la fe i de l'educació; però quina fe, si vivim en una societat laica? Enguany, he après una cosa nova per Purim. Per Purim, festa de la Diàspora per excel·lència, la Nova Escola Catalana va organitzar una lectura de la Meguilat Esther. Després va participar amb altres comunitats arreu del món en una lectura conjunta segons el costum sefardita. Vam ser més de cent persones més unides per la tecnologia i pel calendari que no pas per la nacionalitat o les creences particulars, segurament molt diverses. Hauria estat una lectura com les...
Read More
El judaisme català a l’Alguer

El judaisme català a l’Alguer

El cant de “Les Dotze Paraules de Mossè” recitat per algunes famílies alguereses durant els ritus pasquals cristians ens permet de testimoniar la pervivència de “Ekhad mi iodea”, un cant de Péssakh —si bé modificat i adaptat segons la fe cristiana— en aquest petit racó català en terra sarda. “Les Dotze Paraules de Mossè” representen de ver un bé del patrimoni cultural immaterial de l’Alguer. Des de la Nova Escola Catalana, encoratgem totes les iniciatives per a mantenir viu el patrimoni i llegat jueu de “la Balçaruneta” —la petita Barcelona de Sardenya, un patrimoni i llegat fonamentals i fundacionals d’aquest racó català de Sardenya, que uns pocs algueresos tot just ara comencen a reclamar com a propis.   Les dotze paraules de Mossè «Dignament diuré les dotze paraules que Mossè digué. Què vol diure dotze?  Los dotze apòstols. Què vol diure onze?  Les onze mil vèrgines. Què vol diure deu?  Los deu manaments de la llei de Déu. Què vol diure nou? ...
Read More
Les mitsvot com a motor de transformació

Les mitsvot com a motor de transformació

Hi ha moltes mitsvot [manaments]. Una part d'elles són ocasionals, però gran part són repetitives. Com la tefilà, o les diferents benediccions que fem durant el dia. Dins d'aquestes mitsvot repetitives, podem trobar-hi aquelles que són «estacionals», és a dir, les que fem només en un determinat moment de l'any. Els manaments de Pasqua, de Xavuot, de Cap d'any, de Iom kipur, de Sucot, de Hanuca, de Purim... Cada festa té els seus, i cada any els repetim. En repetir una cosa cada dia, hi ha el risc d'esdevenir un autòmat. En repetir una cosa només un cop l'any, hi ha el risc de prendre's el manament com una «obligació», una imposició que cal fer «perquè toca». I sí. Es fa perquè toca. Però potser no pel que podem arribar a pensar. Fa poc que hem deixat Purim enrere i encarem Pasqua. Un dels quatre manaments de Purim és «matanot la'evionim», o «fer regals als pobres». Però per què només per Purim? Perquè és un manament específic de la festa, que sorgeix del rotlle d'Ester, 9:20-22: Mordekhai va registrar aquests successos. I va enviar...
Read More
La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

El següent text és una traducció de l'article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the Eurovision Song Contest», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 6 de febrer del 2019. El dia 1 de setembre de 2016, vaig publicar un assaig al Times of Israel debatent la crisi al voltant dels treballs de la línia fèrria Jerusalem-Tel Aviv en Xabat. Argumentava que si havia d'evitar accidents de cotxe, i per això seria un tema de vida o mort --halàkhicament anomenat sakanat nefaixot, o pikuakh nefeix (salvar una vida)-- calia fer aquella feina en Xabat de forma indubtable. Els treballs entre setmana provocarien tal caos, en tant que caldria tancar carreteres principals per tal de fer possible la construcció de la línia. Això seria insuportable i fins i tot més perillós. I encara argumentava més sobre si aquests treballs els havien de fer no-jueus --el fenomen dels goy-Xabat--, ja que és hora d'abolir aquest concepte, que és una conseqüència de la nostra experiència de galut [exili]....
Read More
Per què sóc controvertit?

Per què sóc controvertit?

El següent text és una traducció de l'article «Why I am controversial», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 9 de gener del 2019. En realitat, el meu objectiu és provocar un gran entusiasme religiós i intel·lectual sobre un moviment de protesta que desafia la condició humana: el judaisme! 10 preguntes per al Rabí Cardozo-Una entrevista amb Rabí Cardozo, per Rav Ari Ze'ev Schwartz Estava hospitalitzat a l'hospital Maimònides de Haifa i, de sobte, me'n vaig adonar que la Torà també estava hospitalitzada. Estava coberta d'embenatges i vaig veure com n'és de difícil viure embenat. I vaig decidir que quan m'alliberés d'aquests embenatges, no deixaria els meus ensenyaments embenats. I també que alliberaria la Torà de les seves benes".-Rav Shagar (1) (segons explicà el seu conegut alumne Rabí Elchanan Nir (2)) Recentment vaig ser convidat a respondre a 10 preguntes personals, que em va fer el Rav Ari Ze'ev Schwartz, co-fundador i degà de la Society of Independent Spirituality, un centre d'ensenyament a Jerusalem que combina espiritualitat jueva i Sionisme (3) Vaig accedir a respondre-les amb honestedat i de la millor...
Read More
El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

El següent text és una traducció de l’article «The Non-Existent God and the Need to Serve Him», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo,publicat originalment a The Times of Israel el dia 2 de gener del 2019. La gran paradoxa Les persones veritablement grans no necessiten pas síntesi. Absorbeixen qualsevol experiència que se'ls ofereixi. Les seves personalitats intensament creatives actuen com un forn ardent, i esvaeixen tota contradicció. El que en sorgeix és un conjunt harmoniós o un paral·lelisme creatiu amb parts que es fructifiquen i es complementen mútuament. Els realment grans no necessiten pas retallar les vores, per dir-ho així, per fer que les experiències genuïnes encaixin les unes amb les altres. Les conserven intactes. I si les seves experiències semblen contradictòries, construeixen un pont emocional que les travessa i permet veure-hi tant el paisatge com l'aigua. Els mortals menors recorren a mitjans lògics d'harmonització. - David Weiss Halivni (1) «Déu és un cercle, el centre és a tot arreu i la circumferència,...
Read More
És l’hora d’alliberar el judaisme

És l’hora d’alliberar el judaisme

El següent text és una traducció de l’article «It is Time to Liberate Judaism», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo,publicat originalment a The Times of Israel el dia 12 de desembre del 2018. És hora de pensar en gran sobre el judaisme. Ens esperen grans oportunitats i hi ha massa coses en joc com per a deixar-les passar. El judaisme ha estat empresonat massa temps en caixes compartimentades i estranyes. És l’hora d’alliberar-lo. La majoria dels jueus religiosos no són conscients que el judaisme gairebé ha esdevingut passé. Es pensen que és pròsper. Al capdavall, tenim més aprenentatge, més escoles jueves, yeshivot, seminaris de dones, programes d’extensió comunitària, i més llibres sobre aquest tema que mai hem tingut. Malgrat això, el judaisme pateix una malaltia seriosa. En realitat, no és només el judaisme que sofreix d’aquest mal, sinó el món sencer. Ens falten idees valentes. Ens hem enamorat d’una inacabable provisió d’informació, universal però passiva, que no es processa sinó que només es recicla -i ens n’hem vist sobrepassats. Podem accedir a trilions i trilions de peces que ens exposen...
Read More
La conversió no és una qüestió d’halakhà

La conversió no és una qüestió d’halakhà

El següent text és una traducció de l'article «Conversion Is Not about Halacha», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 3 d'octubre del 2018. El següent assaig, com altres que el seguiran en les pròximes setmanes (tots sobre el tema de la conversió i inclosos al llibre Jewish Law as Rebellion, A Plea for Religious Authenticity and Halachic Courage (Urim Publications, 2018), es van escriure amb la intenció deliberada d'emfatitzar les paradoxes implícites en aquest tema tan sensible. L'objectiu de l'autor és oferir diferents perspectives sobre el tema, i els assaigs s'haurien de llegir amb aquest esperit. És possible la conversió, al capdavall? Això pot sonar a pregunta retòrica, ja que la resposta és afirmativa. Tanmateix, aquesta qüestió va al moll de l'os de la institució de la conversió i les deliberacions sobre aquest tema -sempre que no l'hàgim d'experimentar-, són més o menys sense sentit. La raó és evident: en tota lògica, la...
Read More
Tot un daruix per un sol tramús

Tot un daruix per un sol tramús

Tot un Daruix per un sol tramús Definició  Es diu quan qualcú exagera en allò que explica o bé dóna a una cosa més importància que no té. Etimologia Daruix — de derivació hebraica דרש. Del seny literal de ‘sermó’ passà al de ‘paraules excessives’ o ‘renyada forta’ resultant. Usos "Mon pare admet que, de vegades, a casa, m’enfloca tot un daruix per un sol tramús. “Pots pensar que exagèr i, de vegades, és ben ver que faig tot un daruix per un sol tramús, però ho faig perquè t’estim i no vull que en facis una com un cabàs"  ...
Read More

Hi ha qui néixen amb masal i ventura…

El masal, menyspreat, desitjat i ―ai las!― desigual. Aquesta dita fa referència a les persones masalades, que han nascut amb bon astre, que fins el gall els pon. Prou que ho sabem tots que mentre n’hi ha que sembla que hagin nascut amb el llombrígol per amunt, altres porten les malcòt a damunt. Hi ha qui sempre els ve bé el dau i hi ha qui tenen mal damunt mal i pedra per capçal! En fi, uns són sempre sortats i altres sempre esmasalats! Masal m: El destí i la sort reservats a cadascú; especialment, cas fortuït favorable, feliç. Etimologia: De l'hebraic Mazal, mateix significat. Ventura f: Cas o casos fortuïts favorables, feliços. Mal cald m: Nom de diverses malalties que tenen per símptoma principal l'elevació de la temperatura del cos. Trencadura f: Òrgan o part d'un òrgan que surt per una obertura natural o accidental de la paret de la cavitat en què està contingut. Ús: Existeixen de debò vides destinades a l’èxit o al fracàs o, com diu el refrany, persones qui néixen amb masal i ventura i altres amb mal...
Read More