Torah – Pàgina 18 – Nova Escola Catalana

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: secrets a la vista

7 de setembre de 201830 de desembre de 2025 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Després d'un nou compendi d'advertiments i avisos sobre què s'esdevindrà en cas que els israelites abandonin el pacte i decideixin adorar als ídols dels seus nous veïns, Moisès diu una frase que sembla fora de context: Les coses secretes pertanyen al [nom de les quatre lletres] el nostre Déu, però les coses que són revelades són per nosaltres i per als nostres fills per sempre, per tal que complim tots els mandats d'aquesta Torà.(Devarim-Deuteronomi 29:28) De quines coses secretes ens parla!? Com hem dit que la frase quedava fora de context, contextualitzem. La paraixà comença llistant a tots aquells que estaven presents el dia en què es conforma el pacte: els caps de les tribus, els ancians, els jutges i tots els homes. També els fills, les dones i els estrangers que vivien amb els fills d'Israel, «des del llenyataire fins a l'aiguader» (Devarim-Deuteronomi 29:9-11). I no només ells, sinó tots els que hauríem de venir (verset 14). I Moisès els diu que recordin allò...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el significat de les paraules

31 d'agost de 201824 de desembre de 2025 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Moisès segueix explicant als israelites què els succeirà si s'aparten del [nom de les quatre lletres], beneït sigui. I ens trobem amb un verset que, de nou, canvia de sentit segons com es llegeixi una sola paraula. «Tots els teus arbres i els fruits de la teva terra seran arrasats per hatz'latzal» (Devarim-Deuteronomi 28:42). Segons algunes traduccions, i així ho expressa Raixí, «hatz'latzal» defineix una mena de llagosta, l'insecte de la plaga d'Egipte. Però si fos així, Moisès hauria d'haver connectat amb els versets anteriors en què parlava de la llagosta (el 38) o el cuc (el 39), ja que estaríem en el mateix context. Segons l'opinió de Nakhmànides, hatz'latzal es refereix a un exèrcit invasor. Per què? La Torà diu «Tindràs fills i filles, però no seran teus» (verset 41) per treballar per tu i «cuidar-te quan siguis vell» (Rut 4:15), «perquè aniran al captiveri» (verset 41) amb l'enemic. I Moisès també diu de «Tots els teus arbres i els fruits de la teva terra» que no faran fruits per tu --tal...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: honrar les relacions personals

24 d'agost de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A la paraixà Ki-Tetsé, Moisès repeteix algunes de les advertències vers els pobles d'Edom, Moab i Amón. Cap ammonita ni cap moabita podrà ser admès a la congregació del [nom de les quatre lletres]; cap dels seus descendents, fins i tot a la desena generació, podrà ser admès mai a la congregació del [nom de les quatre lletres, perquè no van sortir a trobar-vos amb pa i aigua en el vostre viatge després que deixéssiu Egipte, i perquè van contractar a Balaam fill de Pe'or [...] per maleir-vos. Al principi del llibre de Devarim, Moisès relata el fragment que explica que, després de sortir d'Egipte, els fills d'Israel havien de passar per les terres de Moab i Edom, i en demanar-los comprar provisions, els habitants de les terres hi van negar. Però Moisès ben Nakhman ens ho explica. En primer lloc ens enllaça de nou amb el llibre dels Xof'tim --Jutges--, que al capítol 11:16-18 explica la ruta que van fer els israelites,...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: justícia, justícia hem de perseguir

17 d'agost de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Aquest proper xabat es llegeix Xoftim, «jutges». I comencem amb un manament: designaràs jutges i oficials a totes les ciutats que el [nom de les quatre lletres] el teu Déu assigna a les teves tribus, i jutjaran i governaran al poble amb justícia (Devarim-Deuteronomi 16:18). Com dèiem al final del comentari de la setmana passada, hi ha connexions molt fortes entre les paraixiot Reé i Xoftim del llibre de Deuteronomi i el llibre de Xoftim --Jutges. Justament en aquest primer verset s'estableix un dels manaments incomplets quan els israelites van entrar a la Terra. Però què ens diu Moisès ben Nakhman, sobre això de designar jutges i oficials? Ja a Xemot --Èxode--, Ell --haiXem-- contempla possibles casos de litigi i diu «la paraula de les dues parts haurà de sentir-se davant elohim --en aquest cas 'senyors', o 'jutges' designats--(22:8); i ell pagarà el que els jutges determinin (21:22)». Si és així, de forma implícita Ell va ordenar que Israel ha de tenir jutges...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: no fer les coses tal com ens semblin

10 d'agost de 2018 by Nova Escola Catalana1 Comment

Aquest proper xabat llegirem la paraixà Re'eh. En aquesta paraixà hi trobem contínues mencions als perills de la idolatria i les pràctiques dels habitants de la Terra de Cna'an. Les instruccions són clares: cal acabar amb elles. Com? Destruïnt-ne els temples i fent desaparèixer els seus habitants per evitar que aquestes pràctiques persisteixin. Aquestes són les lleis i normes que heu d'observar de forma curosa a la terra que el [nom de les quatre lletres], Déu dels vostres pares, us dóna per possessió per tots els dies que visqueu sobre la terra. Destruireu tots els llocs en els quals les nacions que heu de desposseir han adorat als seus déus, sigui en muntanyes i turons o sota els arbres. Tombeu els seus altars, destruïu els seus pilars, llenceu els seus arbres sagrats al foc i talleu les imatges dels seus déus, esborreu el seu nom d'aquell lloc (Devarim-Deuteronomi 12:1-3). Hi tornem: està clar que la idolatria és perillosa. De fet, és l'única cosa per...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: trobar la pau

3 d'agost de 20185 de febrer de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Com ja anirem veient, tot el llibre de Devarim --que en hebreu original seria paraules, però es coneix com a deuteronomi-- és un recordatori dels manaments. La paraixà d'avui comença d'aquesta forma: «I serà, perquè escoltareu aquestes lleis, i les cuideu i compliu, que el [nom de les quatre lletres] el teu Déu guardarà per tu el pacte i la bondat que va prometre als teus pares» (Devarim-Deuteronomi 7:12) Els comentaristes, ens explica Moisès Nakhmànides, han dit que el significat d'ekev és que «al final» hi haurà recompensa. De forma similar, «en seguir-los [els manaments i ordenances de Déu] "ekev rav" (hi ha [al final] gran recompensa)» (Salms 19:12). El verset, per tant, ens està dient: «i al final [la conseqüència última] de la teva atenció/comprensió a les ordenances i al fet que les observis i compleixis és que Déu complirà el pacte i la misericòrdia, i Ell t'estimarà» (verset 13). Això és correcte, perquè en la Llengua Sagrada [l'hebreu] el principi de qualsevol cosa s'anomena «roix» [literalment, cap], com està...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: amb totes les nostres forces

27 de juliol de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Aquesta setmana llegirem paraixà Va'ethanan, on trobem un dels punts centrals de la Torà, i del judaisme: el xemà. Escolta, Israel. [el nom de les quatre lletres] és el nostre Déu, [el nom de les quatre lletres] és u. Estimaràs al [nom de les quatre lletres] el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces. I estaran aquestes paraules que Jo t'ordeno avui sobre el teu cor. I les inculcaràs als teus fills i parlaràs d'elles quan siguis a casa i quan surtis al camí, quan marxis a dormir i quan et llevis. Les lligaràs com un signe a la teva mà i seran senyals entre els teus ulls. Les escriuràs als muntants de la porta de casa teva i les portes de la ciutat. (Devarim-Deuteronomi 6:4-9) El xemà mateix ens diu quan l'hem de recitar. Quan anem a dormir i quan ens llevem. Però per què? Aquest per què és important. Tant, que la mixnà comença...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el mal que fan els rumors

20 de juliol de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Comencem el llibre de Devarim --Deuteronomi--, amb els fills d'Israel a punt de creuar el Jordà i entrar a conquerir la Terra. El llibre és, bàsicament, Moisès explicant de nou tota la Torà. Però la primera paraixà, que llegim aquest xabat, tracta dels fets esdevinguts des de la sortida d'Egipte fins al moment. I en aquest discurs inicial, entre d'altres, es torna a recordar l'episodi dels merraglim, els espies. Moisès enllesteix tota la sortida d'Egipte, la separació del mar i la revelació del Sinaí en 20 versets. I llavors recorda als merraglim i el que van provocar. I s'hi està 25 versets. D'aquí fins al final del capítol 3, al principi de la següent paraixà, Moisès relata el viatge pel desert fins al moment d'arribar a les planures de Moab, a la banda oriental del Jordà. Per tant, el dels merraglim és un episodi important. Tornem a llegir com ho explica aquest cop l'altre Moisès, Nakhmànides. Tots els espies van admetre davant Moisès, el...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la puresa de la sang

13 de juliol de 2018 by Nova Escola Catalana2 Comments

Seguim a les planes de Moab, després que el poble d'Israel hagi lluitat contra els midianites i els hagi vençut, i després que Moisès els hagi recriminat no haver complert per complet el mandat d'acabar amb tot (Bemidbar-Numeros 31:14-18). Moisès entrega les instruccions sobre el dret d'asil i refugi d'aquells que hagin matat algú per error, que podran amagar-se en sis ciutats repartides per tota la terra d'Israel (Bemidbar-Números 35:9-28). I després marca les normes dels judicis per assassinat. S'haurà de confirmar mitjançant testimonis, deixant clar que un judici per assassinat amb només un sol testimoni no és vàlid. I que en cap cas s'acceptarà rescat, és a dir que pagui per no morir, per un assassí (Bemidbar-Números 35:30-32). I, finalment, la instrucció definitiva: No profanareu la terra on estigueu, perquè la sang profana la terra i la terra no pot ser expiada per la sang vessada en ella sinó per la sang de qui la va vessar. Per tant, no impurificareu la...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: fanatisme o pragmatisme

6 de juliol de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Han passat 39 anys i els Israelites estan gairebé llestos per entrar a la terra promesa. El canvi generacional i de lideratge. Aaron, sume sacerdot, mor i ha estat rellevat pel seu fill Eleazar. I Moisès efectuarà la seva retirada en aquesta paraixà, deixant el poble d'Israel en mans de Josuè, fill de Nun (Bemidbar-Números 27:18). Però abans d'això, encara s'esdevenen problemes i desgràcies. Al final de la paraixà anterior, un dels líders tribals té un afer amb una dona midianita al bell mig del campament, a la vista de tothom. Pinkhàs, fill d'Eleàzar, encegat per la profanació, els mata als dos, i així acaba la plaga amb què el Creador havia castigat als israelites per entregar-se a Baal-Peor i prendre dones moabites (Bemidbar-Números 25:1-2 i 25:7-9). En començar la paraixà d'aquesta setmana, Pinkhàs, el [nom de les quatre lletres] premia a Pinkhàs pel seu zel, i li entrega el sacerdoci etern «en reconeixement del seu zel pel seu Déu i de...