Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la regla d’or

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Els fills d'Israel segueixen al peu del Sinaí, sentint una veu que no comprenen, però que han comprovat que és el Sant, beneit sigui, que parla amb Moisès, i Moisès, el nostre mestre, els hi va dient els manaments. Després dels relacionats amb els esclaus --sí, tot i haver sortit de l'esclavatge, els hebreus podien tenir esclaus, però amb condicions ben clares--, els relatius a restitucions per lesió o mort violenta a mans humanes o animals, robatoris i danys materials, préstecs i seducció de joves no casades, apareix això. No enganyaràs ni oprimiràs a l'estranger perquè vas ser estranger a la terra d'Egipte. A cap vídua i a cap orfe maltractaràs. Si els maltractessis i clamessin a Mi, Jo els escoltaria, i s'encendria la Meva ira i us mataria amb l'espasa i serien les vostres dones les vídues i els vostres fills els orfes. (Xemot 22:20-23) L'estranger --el guer--, la vídua i l'orfe són les tres figures més dèbils del món antic, que...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la revelació

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A la paraixà d'aquesta setmana, Itró, hi llegim una de les parts més importants, si no la més important, per nosaltres. La revelació del Sinaí, de la qual la nostra Torà n'és l'enllaç tangible. Els israelites ja estan al desert i acampen al peu de la muntanya. Moisès realitza una sèrie d'ascensions, Ha-Xem li diu que ha de comunicar als fills d'Israel que, després de tot el que han vist a Egipte, els proposa el pacte: «Escolteu ara la meva veu i guardeu el Meu pacte. Sereu per mi propietat preuada entre tots els pobles, perquè Meva és tota la terra. I sereu per Mi un regne de sacerdots i un poble sant. Això diràs als fills d'Israel» (Xemot, 19:5-6). I tot el poble ho acceptà: «Moisès va reunir als ancians d'Israel i va posar davant d'ells totes aquestes paraules que [el nom de les quatre lletres] li havia dit. I va respondre tot el poble a l'uníson: "Farem tot el que...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: queixar-se o actuar

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquesta setmana, els fills d'Israel creuaran el mar de les canyes. Però abans hauran de superar proves, com el dubte o la por. Aquestes dues coses són molt perilloses, ja que ens transformen. Veiem si no el cas dels fills d'Israel, mentre esperaven acampats davant el mar. El faraó, després que ha-Xem li endurís el cor un altre cop, surt en la seva persecució, amb 600 carros de guerra i l'exèrcit. I en apropar-se l'exèrcit del faraó els fills d'Israel van alçar els seus ulls i es van terroritzar en veure la marxa dels egipcis, i els fills d'Israel van clamar de forma desesperada al [nom de les quatre lletres]. I li van reclamar a Moisès «era per manca de tombes a Egipte, que ens portes a morir al desert? Què has fet, traient-nos d'Egipte? Que no et dèiem que ens deixessis seguir servint als egipcis, perquè és millor servir als egipcis que morir al desert?» (Xemot, 14:10-12) I què fa Moisès? Diu...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu del silenci

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquesta setmana comencem la secció de Xemot, noms, que s'ha acabat traduint com «èxode». Trobem la història de Moisès, des del naixement fins que es fa adult i ha de fugir de la cort del Faraó, i també d'Egipte, en matar una mena de capatàs que estava maltractant un hebreu. Un cop arriba a Midiàn, coneix a les filles de Jetro, les salva dels pastors i acaba casant-se amb una d'elles, esdevenint ell mateix, també, pastor. I en un dels seus viatges amb el ramat, Moisès arriba al peu de la muntanya del Sinaí. I allà se li apareix l'àngel del Senyor dins un arbust en flames (Xemot, 3:1-2). Què fa Moisès? Veu que la flama no consumeix l'arbust. I decideix apartar-se: «M'apartaré per poder veure millor aquella gran visió. Com és que l'arbust no es crema del tot?» I el [nom de les quatre lletres], en veure que s'apropava a l'arbust, el va cridar «Moisès, Moisès!» I Moisès va respondre «Aquí...
Read More

L’ordre d’encendre les espelmes de khanucà en xabat

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Les discussions entre Hil·lel i Xammai --qui les hagués pogut viure-- són potser les més famoses d'entre tots els rabins. En el cas de khanucà, no trenquem la norma. Els dos savis tenen visions oposades. Per Xammai, comencem encenent vuit espelmes, i cada dia n'encenem una menys. Els rabins del Talmud, al tractat Xabat (p. 21B), expliquen que per Xammai, entre altres coses, així comptem els dies que falten. El primer dia en queden vuit, el segon dia set, i així fins al darrer. Per Hil·lel, la cosa va al revés. Comencem encenent una sola espelma, i cada dia n'afegim una més. L'explicació que se'ns dona és que Hilel diu que, en qüestions de queduixà --santedat--, sempre cal augmentar i mai minvar. Per això, i perquè l'halakhà --la llei-- segueix la casa de Hil-lel, comencem amb poc i acabem amb la khanuquia --un canelobre amb vuit o nou suports-- resplendent. Què passa quan arriba el divendres de Khanucà? Què s'encén primer, les espelmes...
Read More