Xemot 6: la importància de no oblidar-se de posar nom a les coses

Xemot 6: la importància de no oblidar-se de posar nom a les coses

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Aquest xabat recomencem el llibre de Xemot, que en la sisena alià conté un dels passatges més estranys i obscurs de tota la Torah. Un cop Moisès s'acomiada del seu sogre Jetró i, acompanyat de Sèfora i el seu fill, marxa cap a la terra de Mitsraïm, tots tres paren a dormir a una fonda. Allà "[el nom de les quatre lletres] el va trobar i va provar de matar-lo. Sèfora va prendre una pedra esmolada [un ganivet] i va tallar la pell del prepuci del seu fill, i la va posar als seus peus; i va dir 'Has causat un vessament de sang al meu nuvi!' Llavors ell el va deixar anar; i ella va dir 'Un vessament de sang del nuvi per causa de la circumcisió.'" (Xemot, Èxode, 4:24-26). Però a la Torah no hi ha cap lletra fora de lloc, i totes hi són per una raó. Com explica aquestes línies, rabí Ovadia Sforno? "[El nom de les...
Read More
Xemot 5: Aprendre a parlar per un mateix

Xemot 5: Aprendre a parlar per un mateix

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Moisès és un dels paradigmes de líder que trobem a la Torah, junt amb David, o Josuè. Però per esdevenir el líder del Poble d'Israel, i encara més, per portar a un conjunt d'esclaus a esdevenir el Poble d'Israel, Moisès ha d'aprendre molt. Si recordem la seva primera conversa amb el Sant, beneït sigui, hi trobarem una de les primeres lliçons en lideratge. Durant la revelació de l'arbust, quan el Sant, beneït sigui, indica els signes i senyals que haurà de fer davant els fills d'Israel per tal que el creguin, convertint el bastó en una serp, la seva pròpia ma leprosa i traient aigua del Riu i que es converteixi en sang (Xemot, 4:1-9). "Moisès respongué [al nom de les quatre lletres]: 'Si us plau, Senyor meu, no soc un home de paraules, ni des d'ahir, ni des d'abans-d'ahir, ni des que Tu vas parlar per primer cop amb el Teu servidor, perquè sóc dur de boca i dur de paraula.'' Llavors [el nom de les quatre lletres]...
Read More
Les dones capdavanteres

Les dones capdavanteres

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal Shemot <Noms> // Shemot <Noms> {Èxode} 1:1-6:1) – Tretzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana bé es podria denominar «El naixement d’un líder». Presenciem l’adopció de Moisès per una filla del Faraó i veiem el seu creixement com a príncep d’Egipte. De jove s’adona, per primera vegada, de la seva veritable identitat i de les implicacions que comportava. Ell és, i bé prou que ho sap, membre d’un poble que sofreix el jou de l’esclavatge: «Quan es feia gran, se n’anà a on era la seva gent i els va esguardar en la duresa del seu treball. Va veure com un egipci castigava un hebreu, un dels seus germans» (Ex. 2:10). De cop sobte, tercereja, la mena d’acció que empremta el caràcter d’un líder. En avant, el veurem intervenir tres vegades, dues a Egipte i una en la terra de Madian, totes elles per fer valença a les víctimes de la violència. Més...
Read More
Buscar la profecía

Buscar la profecía

by Nova Escola CatalanaNo Comments
La quarta alià de paraixat Xemot, que dóna inici al segon llibre de la Torah, ens relata l'episodi de Moisès i l'arbust en flames. Moisès, ja transformat en pastor, està amb els ramats del seu sogre i arriba al Mont Horeb --un altre nom per al Sinaí--, quan «Un àngel [מַלְאַ֨ךְ-malakh, missatger o representant] del [nom de les quatre lletres] se li va aparèixer dins un foc abrasador entremig de l'arbust d'espines. [Moisès] va veure i heus ací, l'arbust d'espines cremava en el foc, però l'arbust d'espines no es consumia» (Xemot-Èxode 3:2). Ovadiah Sforno ens diu que aquesta és una visió profètica vestida en un enigma. El malakh --l'àngel, missatger o representant-- estava enmig de l'arbust i el foc estava cremant al voltant del malakh, simbolitzant que els israelites justos, que són com àngels Divins, estaven atrapats enmig de l'arbust. L'arbust representava el poble d'Egipte [Mitsraïm], que eren com esbarzers i espines. L'arbust cremava amb el foc angoixant de les deu plagues, però ells no es consumien en aquella angoixa, com s'indica a...
Read More
Xemot: claredat en un mar de fantasia

Xemot: claredat en un mar de fantasia

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Comencem de nou el llibre dels noms, Xemot. I el nom del més gran dels profetes, Moisès, l'únic que va parlar amb HaXem cara a cara, li posa la filla del Faraó. Li posa el nom de Moisès, «Moixé» pronunciat en hebreu, perquè la filla del Faraó l'havia «tret fora de l'aigua»: «וַתֹּ֕אמֶר כִּ֥י מִן־הַמַּ֖יִם מְשִׁיתִֽהוּ». El Raixbam ens diu que «מְשִׁיתִֽהוּ» [mixit'hu], com si fos «משכתיהו» [mixcatihu], «Jo el vaig estirar endavant», i ho connecta amb el verset 17 del Salm 18: «ימשני ממים רבים» [Iamxeni mimaïm rabim], «I em tragué de les poderoses aigües». Però abans que la descendent directa del, per als egipcis, representant de Ra a la Terra posés nom a qui hauria de treure als hebreus d'Egipte, estirant endavant en moltes ocasions, la filla del Faraó es troba a l'infant al riu. Si hem de ser correctes, es troba una «tevà» flotant al riu, i quan l'obre, «va veure que era un nen, un noi que plorava. Ella va tenir compassió i va dir "Aquest ha de ser un nen hebreu"» (Xemot 2:6). La Torah empra...
Read More
Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «The Light at the Heart of Darkness», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. És una de les heroïnes més inesperades de la Bíblia Hebrea. Sense ella, Moisès no hauria viscut. Tota la història de l'Èxode hauria estat diferent. Però no era una israelita. No tenia res a guanyar, i tot a perdre, pel seu coratge. Així i tot, sembla que no va tenir cap vacil·lació, no va experimentar cap dubte, cap indecisió. Si va ser el Faraó qui va afligir els fills d'Israel, va ser un altre membre de la seva pròpia família qui va salvar el vestigi de l'esperança: la filla del faraó. Recordeu el context. El faraó havia decretat la mort per a tot nen israelita. Joquèbed, esposa d'Amram, tenia un nadó. Durant tres mesos va poder ocultar la seva existència, però no més. Tement per la seva mort segura si el mantenia, el va posar al llit del...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la puresa dels llinatges

by Nova Escola Catalana4 Comments
La paraixà d'aquesta setmana comença amb Ha-Xem explicant a Aaron i Moisès que traurà al poble d'Israel d'Egipte, els hi donarà la terra que van trepitjar Abraham, Itskhac i Ia'acov. Però just després que Moisès s'adreci als israelites per primer cop, la Torà canvia de registre i ens cita tota la genealogia de Rubèn, Simó i de Leví, aquest darrer, de forma extensa. La família de Leví és una de les importants. Una branca serà la responsable del Mixcan, el Tabernacle, i després del Temple. Tant del transport i muntatge del primer, com del manteniment del segon. L'altra branca, els sacerdots --tots descendents d'Aaron--, serà la responsable del culte. Entre aquests sacerdots hi trobem a en Pinkhàs. I Aaron va prendre per muller a Elisabet, filla d'Aminadab, germana de Naasó, i va parir a Nadab, Abihú, Eleàzar i a Itamar. [...] Eleàzar, fill d'Aaron, va prendre per muller a una filla de Putiel, que va parir a Pinkhàs. Aquests van ser els...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu del silenci

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Aquesta setmana comencem la secció de Xemot, noms, que s'ha acabat traduint com «èxode». Trobem la història de Moisès, des del naixement fins que es fa adult i ha de fugir de la cort del Faraó, i també d'Egipte, en matar una mena de capatàs que estava maltractant un hebreu. Un cop arriba a Midiàn, coneix a les filles de Jetro, les salva dels pastors i acaba casant-se amb una d'elles, esdevenint ell mateix, també, pastor. I en un dels seus viatges amb el ramat, Moisès arriba al peu de la muntanya del Sinaí. I allà se li apareix l'àngel del Senyor dins un arbust en flames (Xemot, 3:1-2). Què fa Moisès? Veu que la flama no consumeix l'arbust. I decideix apartar-se: «M'apartaré per poder veure millor aquella gran visió. Com és que l'arbust no es crema del tot?» I el [nom de les quatre lletres], en veure que s'apropava a l'arbust, el va cridar «Moisès, Moisès!» I Moisès va respondre «Aquí...
Read More