Dones i pregària

Dones i pregària

El següent text és una adaptació de l'article «Women and prayer», publicat originalment a Halacha yomit. El Talmud (Berakhot 20b) indica que les dones estan obligades a la mitsvà de resar. La Guemarà explica que, malgrat que sembli que hi ha raons suficients per declarar que les dones estan exemptes, ja que la mitsvà de la pregària és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat, malgrat això, les pregàries impliquen demanar la misericòrdia divina d'HaiXem, cosa que les dones també necessiten, i per tant, elles estan obligades a resar. I també per això, de fet, es considera que la pregària no és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat. En aquest context, «pregària» es refereix a l'Amidà. Els Poskim no es posen d'acord en l'explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit --al matí-- i a Minkhà --a la tarda. D'altres, però, diuen que...
Read More
Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

El següent text és una traducció de l'article «Mount Sinai and the Birth of Freedom», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La revelació al Mont Sinaí, l'episodi central, no només de la paraixà Itró sinó del judaisme en general, és únic en la història religiosa de la humanitat. Altres religions (el cristianisme i l'islam) es diuen religions de revelació, però en tots dos casos la revelació de la qual parlen era per a un individu («el fill de Déu», «el profeta de Déu»). Només en el judaisme era l'autorevelació de Déu no per a un individu (un profeta) o un grup (els ancians), sinó per a tota una nació, joves i vells, homes, dones i nens, els justos i els que encara no són justos. Des del primer moment, el poble d'Israel sabia que havia passat alguna cosa sense precedents al Sinaí. Moisès no tenia cap dubte que era un esdeveniment sense paral·lel: Pregunteu ara sobre els primers dies,...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui integra el pacte

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui integra el pacte

Estem ja apropant-nos al final de la Torà, i Moisès comença el que serà el seu darrer discurs. «Avui faig 120 anys. Ja no puc sortir ni entrar» (Devarim-Deuteronomi 31.1). I després de parlar als fills d'Israel i a Josuè, «I va escriure Moisès aquesta Llei --Torà en l'original-- i la va entregar als sacerdots --als kohanim-- que portaven l'Arca del pacte del [nom de les quatre lletres] i a tots els ancians d'Israel» (Devarim-Deuteronomi 31:9). I què va escriure? «I Moisès va escriure aquesta Llei [... ha-Torà hazot]» des del principi de Bereixit fins davant de tot Israel. I encara que al verset 11 hi hagi escrit «tu hauràs de llegir aquesta llei [...ha-Torà hazot] davant tot Israel», segons els rabins (a Sotà 41a), aquí s'està referint al llibre de Devarim. És a dir, que Moisès va escriure tota la Torà, i després va ordenar als israelites que cada set anys llegissin la llei escrita al llibre del Deuteronomi (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 345). I malgrat...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la filla d’Abraham

«Abraham era vell, avançat en anys, i [el nom de les quatre lletres] havia beneït a Abraham en totes les coses.» (Bereixit 24:1) Just després d'enterrar a la seva dona, Sara, companya de travessies i aventures per tot orient mitjà, la Torà ens diu que Abraham ja començava a envellir, i que el Sant, beneït sigui, l'havia beneït en tot. I encara just després d'això, d'aquesta presumpta abundància, comença l'episodi de la cerca d'una esposa per Isaac. L'escena comença amb un Abraham nerviós que obliga al seu servent a jurar que per res del món Isaac es casi amb una cananea, i el fa anar a la terra del seu pare per tal de trobar una companya adient. Com pot ser que, després d'estar beneït en tot, Abraham estigui nerviós? Per què és tan important que Isaac no es casi amb una cananea? I de fet, què vol dir «tot»? El nostre mestre «Nakhman meGirona» ens aporta un xic de llum. En Ramban ens...
Read More