Una cassola per a deu germans

Una cassola per a deu germans

Quan la fam arriba a la terra de Canaan i Jacob veu que a Egipte hi ha provisions, els recrimina als fills «Per què us mireu l'un a l'altre?» (Bereixit-Gènesi 41:1). Sforno ho compara amb un passatge del tractat Eruvin (3B): una olla de dos companys no està ni calenta ni freda. És a dir, que mentre la fam arribava, els fills de Jacob s'anaven mirant l'un a l'altre, esperant que algú prengués la iniciativa (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 225). Jacob els envia a Egipte. «I els germans de Josep -deu- van baixar a Egipte a comprar gra. Però a Benjamí, el germà de Josep, Jacob no el va enviar amb els seus germans [...] » (Bereixit-Gènesi 42:3-4). Un cop a Egipte, «Josep va veure als seus germans i els va reconèixer, però va actuar com un estrany vers ells, i els va parlar durament [...] Josep va reconèixer als seus germans, però ells no el van reconèixer a ell» (Bereixit-Gènesi 42:7-8). Fixem-nos que...
Read More
Mikets: Josep i el mussar

Mikets: Josep i el mussar

Al principi de la paraixà de la setmana passada vam veure que una de les raons que porten a Josep a Egipte és l'arrogància amb la qual informa els germans els seus dos somnis sobre el futur de la família. Cap al final, Josep torna a tenir l'oportunitat d'interpretar dos somnis, del coper i el flequer del Faraó. I dels dos, demana al coper, l'únic que sobreviurà, que el recordi i faci saber al Faraó que ell, Josep, està empresonat per tal que l'alliberi. Com que el coper s'oblida de Josep, aquest ha d'esperar dos anys més a què se li presenti una nova oportunitat. I aquesta vindrà de la mà del coper, que quan el Faraó té uns altres dos somnis inquietants, recorda a Josep i ho comenta amb Faraó: I allà hi havia amb nosaltres un noi hebreu, esclau del cap de majordoms. Li vam explicar [els nostres somnis] a ell i ell va interpretar per nosaltres els nostres somnis. Cadascú...
Read More
Mikets: L’angoixa d’ésser tsadiq

Mikets: L’angoixa d’ésser tsadiq

El següent text és una traducció de l'article «Chanukah and the future of the state of Israel», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 28 de novembre del 2018. ...ויוסף הוא השליט על הארץ הוא המשביר לכל עם הארץ Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom... Bereixit-Gènesi 42:6 En observar les vides dels Avot, els tres avantpassats del Poble d'Israel, és notable notar que cap d'ells no va ser oficialment anomenat tsadiq (home just) pels Savis talmúdics i midràixics. Tan sols el fill de Jacob , Josep, va rebre aquest títol. Això fa estrany puix que no es pot pas negar que Avraham, Isaac i Jacob també van ésser persones excepcionalment piadoses. Pot ésser que la raó d'aquest honor especial sigui perquè, paradoxalment, Josep no semblava pas ésser un tsadiq. En tot cas, el contrari podria haver estat més precís. No hi ha dubte que durant el regnat de Josep a Egipte,...
Read More
Mikets: L’Universal i el Particular

Mikets: L’Universal i el Particular

El següent text és una traducció de l'article «The Universal and the Particular», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La història de Josep és una d'aquestes rares narratives al Tanakh en què un jueu (israelita / hebreu) exerceix un paper destacat en una societat gentil (els altres són, sobretot, els llibres d'Ester i Daniel). Vull aquí explorar una faceta d'aquest escenari. Com parla un jueu a un no jueu sobre Déu? Què és el que és particular, i què és el que és universal, en la vida religiosa? En aquest enfocament, el judaisme és únic. D'una banda, el Déu d'Abraham és, creiem, el Déu de tothom. Tots, ja siguem o no jueus, som fets a imatge i semblança de Déu. D'altra banda, la religió d'Abraham no és la religió de tothom. Va néixer en el pacte específic que Déu va fer amb Abraham i els seus descendents. Diem de Déu en les nostres oracions que Ell «ens tria d'entre tots...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la khutspà

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la khutspà

A la paraixà Mikets hi llegim l'episodi en què Josep interpreta el somni de les vaques grasses i primes del Faraó. Després de dos anys d'haver interpretat els somnis del coper i el forner. La interpretació pot semblar òbvia dins el context del món antic, agrícola. I no seria estrany que un esclau arribés a interpretar somnis d'un rei, encara que sigui com a divertiment o com a bufó. Però Josep no va un pas més endavant, sinó que fa un salt enorme. Cal tenir en compte que estem parlant del rei d'Egipte, l'imperi més antic i poderós del món antic, i podríem dir de tota la Història. I com a molt, qualsevol persona a la qual se li digui que en uns moments entrarà a la càmera on hi ha el rei per interpretar-li un somni, caldria assumir que es limitarà a fer això, gairebé sense mirar-lo als ulls, i es retirarà. Doncs Josep, un simple esclau a qui acaben de treure...
Read More