Xemot 5: Aprendre a parlar per un mateix

Xemot 5: Aprendre a parlar per un mateix

by Hillel-Arnau FuentesNo Comments
Moisès és un dels paradigmes de líder que trobem a la Torah, junt amb David, o Josuè. Però per esdevenir el líder del Poble d'Israel, i encara més, per portar a un conjunt d'esclaus a esdevenir el Poble d'Israel, Moisès ha d'aprendre molt. Si recordem la seva primera conversa amb el Sant, beneït sigui, hi trobarem una de les primeres lliçons en lideratge. Durant la revelació de l'arbust, quan el Sant, beneït sigui, indica els signes i senyals que haurà de fer davant els fills d'Israel per tal que el creguin, convertint el bastó en una serp, la seva pròpia ma leprosa i traient aigua del Riu i que es converteixi en sang (Xemot, 4:1-9). "Moisès respongué [al nom de les quatre lletres]: 'Si us plau, Senyor meu, no soc un home de paraules, ni des d'ahir, ni des d'abans-d'ahir, ni des que Tu vas parlar per primer cop amb el Teu servidor, perquè sóc dur de boca i dur de paraula.'' Llavors [el nom de les quatre lletres]...
Read More
Una nació de capdavanters

Una nació de capdavanters

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal Jetró <Jetró // Xemot <Noms> {Èxode} 18:1-20:22) – Dissetena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana enclou dos episodis que tenen tota l’aparença d’un estudi de contrastos. En el capítol 18 de l’Èxode, Jetró, el sogre de Moisès i sacerdot madianita, dóna al seu gendre una primerenca lliçó de lideratge. En el segon episodi, el protagonisme preeminent recau en D´u mateix qui, en la muntanya del Sinaí, estableix una aliança amb els israelites en una manifestació de la seva divinitat sense precedents, ni sense cap repetició posterior. Excepcionalment, D’u apareix a tot un poble per tal de concertar-hi un pacte i fer-los a mans el breu codi ètic més reconegut de tots els temps, els Deu Manaments. Què poden tenir en comú els consells pràctics d’un sacerdot madianita amb les paraules intemporals de la Revelació? A dretcient hi ha un contrast i és important. No hi ha pas unes formes de governança específicament jueves....
Read More
Alçar els ulls enlaire

Alçar els ulls enlaire

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal Beshalakh // Xemot {Èxode} 13:17-17:16) – Setzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.  Els israelites just havien creuat el mar Roig. El somni, aparentment impossible, s’havia assentat. L’exèrcit més poderós de l’antiguitat -els egipcis amb el carros sofisticats i tirats per cavalls- havia estat desfet i ofegat. La casa de Jacob, els fills d’Israel, havia atès la llibertat. Emperò, la seva deslliurança estava sotmesa al destret. Tot just embadalits per la seva manumissió, han de fer front a l’atac dels amalequites sense l’ajut de cap miracle aparent de la divinitat. Van anar al combat i van guanyar. Aquest primer combat fou una pedra de toc que va canviar la història, no només dels israelites, ans la de Moisès i el seu cabdillatge.  El creuament del mar Roig fou un punt d’inflexió determinant per als israelites. Front al mar i enfrontats a la persecució dels egipcis, Moisès havia dit a la gent: «Aguanteu ferms i veureu l’alliberament que...
Read More
L’horitzó llunyà

L’horitzó llunyà

by novaescolacatalana_3udgf4No Comments
(Comentari a la paraixà setmanal Bo <Ves> // Xemot <Noms> {Èxode} 10:1-13:16) – Quinzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Per tal de fer entendre la lliçó excepcional sobre el lideratge que ens porta la paraixà d’aquesta setmana, sovint demano a la meva audiència que estigui amatent a fer un assaig mental: Poseu-vos en el lloc del cabdill d’un poble esclavitzat, oprimit i exiliat al llarg de més de dos segles. Com a resultat d’un seguit de miracles, aquest poble està a punt de ser alliberat. Com a cabdill, reuneixes el poble i estàs a punt d’encetar la teva arenga. Amb l’ai al cor, la gent aplegada anhela escoltar les teves paraules. És un moment històric que mai no oblidaran els qui s’hi troben. De què els parlaràs? La majoria de la gent respondrà: de la llibertat. Aquest fou el deliber d’Abraham Lincoln a Gettysburg quan feu una invocació als orígens «d’una nova nació, concebuda en llibertat,» que frisava amb impaciència «un...
Read More
Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. D’antuvi, la comesa de Moisès semblava que anava per bon camí. S’havia esvaït el seu temor primerenc per la incredulitat que les seves accions poguessin provocar entre la seva gent, per bé que D’u l’havia abastat amb poders miraculosos i que el seu germà Aaron parlava en el seu nom (Moisès era quec). Moisès «va fer els prodigis davant el poble i van creure. I, quan van escoltar que el Senyor s’havia recordat dels fills d’Israel i havia vist la seva opressió, es van prosternar i El van adorar» (Ex. 4:30-31). Emperò, els esdeveniments es comencen a trasbalsar i acaben a mal borràs. La primera compareixença de Moisès davant del Faraó és un malastre. El Faraó es nega reconèixer D’u; rebutja la petició de Moisès de deixar que el poble s’adreci cap al desert i; a l’encop, engreveix les condicions de vida...
Read More
Buscar la profecía

Buscar la profecía

by Nova Escola CatalanaNo Comments
La quarta alià de paraixat Xemot, que dóna inici al segon llibre de la Torah, ens relata l'episodi de Moisès i l'arbust en flames. Moisès, ja transformat en pastor, està amb els ramats del seu sogre i arriba al Mont Horeb --un altre nom per al Sinaí--, quan «Un àngel [מַלְאַ֨ךְ-malakh, missatger o representant] del [nom de les quatre lletres] se li va aparèixer dins un foc abrasador entremig de l'arbust d'espines. [Moisès] va veure i heus ací, l'arbust d'espines cremava en el foc, però l'arbust d'espines no es consumia» (Xemot-Èxode 3:2). Ovadiah Sforno ens diu que aquesta és una visió profètica vestida en un enigma. El malakh --l'àngel, missatger o representant-- estava enmig de l'arbust i el foc estava cremant al voltant del malakh, simbolitzant que els israelites justos, que són com àngels Divins, estaven atrapats enmig de l'arbust. L'arbust representava el poble d'Egipte [Mitsraïm], que eren com esbarzers i espines. L'arbust cremava amb el foc angoixant de les deu plagues, però ells no es consumien en aquella angoixa, com s'indica a...
Read More
Tres maneres d’atansar-se als somnis

Tres maneres d’atansar-se als somnis

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal: Miketz <Al final> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 41:1-44:17) – Desena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. De cop sobte, Josep fa un salt de la presó a primer ministre. Es tracta d’una de les transformacions més grans que recull la literatura. Quina fou l’astrugància que va portar a un estrany, llec de la cultura egípcia, a un «hebreu», a un home que jeia en una presó, abatut per una acusació falsa d’intent de violació, a esdevenir el governant de l’imperi més gran del món de l’antiguitat? Josep tenia tres dons, ben escampats per separat entre la gent, emperò ben rars de trobar de manera simultània. El primer és que somniava somnis. D’antuvi, no sabem si els seus dos somnis de jovencell -aquell en el qual els seus germans, com a garbes de blat, es prosternaven davant seu, i l’altre en el qual el sol, la lluna i onze estrelles s’arrauleixen, també, al seu davant- són...
Read More
Una cassola per a deu germans

Una cassola per a deu germans

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Quan la fam arriba a la terra de Canaan i Jacob veu que a Egipte hi ha provisions, els recrimina als fills «Per què us mireu l'un a l'altre?» (Bereixit-Gènesi 41:1). Sforno ho compara amb un passatge del tractat Eruvin (3B): una olla de dos companys no està ni calenta ni freda. És a dir, que mentre la fam arribava, els fills de Jacob s'anaven mirant l'un a l'altre, esperant que algú prengués la iniciativa (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 225). Jacob els envia a Egipte. «I els germans de Josep -deu- van baixar a Egipte a comprar gra. Però a Benjamí, el germà de Josep, Jacob no el va enviar amb els seus germans [...] » (Bereixit-Gènesi 42:3-4). Un cop a Egipte, «Josep va veure als seus germans i els va reconèixer, però va actuar com un estrany vers ells, i els va parlar durament [...] Josep va reconèixer als seus germans, però ells no el van reconèixer a ell» (Bereixit-Gènesi 42:7-8). Fixem-nos que...
Read More
El poder de l’elogi

El poder de l’elogi

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal: Vayeshev <I ell va establir-se> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 37:1-40:23) – Novena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Rubèn és la semblança del qui, tot i tenir les qualitats d’esdevenir un líder, mai no en reïx. Era el primogènit de Jacob. En el llit de mort, Jacob li diu: «Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, excés de dignitat i excés de poder» (Gn. 49.3). És un encomi escruixidor que suggereix una presència física vigorosa i una aptitud de comandament. Nogensmenys, Rubèn, de jove, semblava atresorar més sensibilitat moral que tots els altres fills de Jacob. Lia era la seva mare i ell se’n va fer molt del desengany matern per no ser l’esposa favorita de Jacob. Aquesta és la primera descripció que en tenim de quan era infant: Al temps de la sega del blat, Rubèn va sortir al camp i va trobar mandràgores i les dugué a...
Read More
Sigues tu mateix

Sigues tu mateix

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal: Vaixlakh // Bereshit {Gènesis} 32:4-36:53) – Vuitena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 19 de kislev 5781 5 de desembre 2020 Sovint he raonat que l’episodi que enforma el nom del nostre poble jueu -quan Jacob lluita, amb un adversari desconegut i rep el nom d’Israel- és essencial per entendre què és ser jueu. Ara, a l’encop, dic que el relat és igualment essencial per entendre què és ser capdavanter. Hi ha teories diverses per tal de posar nom a «l’home» que, de nit, va lluitar amb el patriarca. La Torà l’anomena «home». El profeta Osees l’anomena «àngel». Els Savis diuen que fou Sammael[1], l’àngel de la guarda d’Esaú i una força del mal [2]. Jacob tenia la certesa que era D’u. «Jacob va anomenar el lloc Fanuel» perquè «És perquè vaig veure D’u fit a fit i, tot i així, la meva vida es va salvar» (Gn. 32:31). Al meu entendre, el passatge anterior només el podrem entendre plenament...
Read More