Josep – Nova Escola Catalana

El líder inesperat

25 de desembre de 202024 de desembre de 2020 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal: Vayigash <I es va acostar> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 44:18-47:27) – Onzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Vaig tenir l’avinentesa d’escoltar la resposta del gran historiador de l’Islam, Bernard Lewis, quan fou requerit per a predir el curs dels esdeveniments en l’Orient Proper. Amb sornegueria, digué: «Jo sóc historiador, així que només puc fer prediccions sobre el passat. Altrament, sóc un historiador retirat, de manera que, fins i tot, el meu passat ja és passat». Les prediccions sobre els éssers humans són com voler tocar el cel amb la mà perquè els individus som lliures i no hi ha manera de saber per endavant com reaccionarem davant dels grans reptes de la vida. Quan llegim el terç darrer del Gènesi, ens queda ben clar que el líder generacional que n’eixirà serà Josep perquè n’és l’arquetip. Els seus somnis i els canvis sobtats de la seva sort, el fan esdevenir el personatge central d’aquesta part del...

La raó de les proves i l’esforç

24 de desembre de 202023 de desembre de 2020 by Nova Escola Catalana1 Comment

Els 11 germans tornen a la terra de Canaan amb notícies increïbles: Josep segueix viu. I més encara, és el virrei d'Egipte. I no només això, sinó que el mateix Faraó diu que tota la família de Josep hauria d'anar a Egipte i no patir la plaga de fam que assota la terra. Per tant, Josep va enviar a casa als seus germans amb robes noves, regals i carros, per poder fer millor el viatge cap a Egipte. En arribar-hi, els germans en bloc van donar la notícia a Jacob: «Josep viu! I també que és el governant sobre tot Egipte; però el seu cor va dubtar, perquè no els podia creure. Tot i això, quan ells li van relatar totes les paraules que Josep els havia dit, i va veure els carros que Josep havia enviat per transportar-lo, llavors l'esperit del seu [d'ells] pare va reviure» (Bereixit-Gènesi 45:26-28). El comentarista Sforno ens diu que més aviat que dubtar, el cor de...

Tres maneres d’atansar-se als somnis

18 de desembre de 202018 de desembre de 2020 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal: Miketz <Al final> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 41:1-44:17) – Desena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. De cop sobte, Josep fa un salt de la presó a primer ministre. Es tracta d’una de les transformacions més grans que recull la literatura. Quina fou l’astrugància que va portar a un estrany, llec de la cultura egípcia, a un «hebreu», a un home que jeia en una presó, abatut per una acusació falsa d’intent de violació, a esdevenir el governant de l’imperi més gran del món de l’antiguitat? Josep tenia tres dons, ben escampats per separat entre la gent, emperò ben rars de trobar de manera simultània. El primer és que somniava somnis. D’antuvi, no sabem si els seus dos somnis de jovencell -aquell en el qual els seus germans, com a garbes de blat, es prosternaven davant seu, i l’altre en el qual el sol, la lluna i onze estrelles s’arrauleixen, també, al seu davant- són...

La berakhà de la Xehinà

8 d'octubre de 20208 d'octubre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A la darrera paraixà de la Torah, Moisès entrega una berakhà a cada una de les tribus. «I de Josep va dir: Que el [nom de les quatre lletres] beneeixi el seu país amb els dons de la rosada del cel i de les aigües de sota la terra. [...] Que vingui sobre el cap de Josep i sobre la corona del separat dels seus germans.» (Devarim-Deuteronomi 33:13-16). Ens diu Moisès ben Nakhmàn que a la frase «Que estigui sobre el cap de Josep - תָּב֨וֹאתָה֙ לְרֹ֣אשׁ יוֹסֵ֔ף», la paraula תָּב֨וֹאתָה֙ [tavotah - ella vindrà/que ella vingui], en la forma femenina, significa que aquesta brakhà [traduït com a benedicció] «vindrà sobre el cap de Josep, sobre la corona del cap d'aquell que és príncep entre els germans». O per altra banda, el significat podria ser: «Que la Voluntat d'aquell que habitava a l'arbust vingui sobre el cap de Josep», amb la forma femenina tavotah referint-se a la forma masculina ratzón. És a dir,...

Mikets: Josep i el mussar

26 de desembre de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Al principi de la paraixà de la setmana passada vam veure que una de les raons que porten a Josep a Egipte és l'arrogància amb la qual informa els germans els seus dos somnis sobre el futur de la família. Cap al final, Josep torna a tenir l'oportunitat d'interpretar dos somnis, del coper i el flequer del Faraó. I dels dos, demana al coper, l'únic que sobreviurà, que el recordi i faci saber al Faraó que ell, Josep, està empresonat per tal que l'alliberi. Com que el coper s'oblida de Josep, aquest ha d'esperar dos anys més a què se li presenti una nova oportunitat. I aquesta vindrà de la mà del coper, que quan el Faraó té uns altres dos somnis inquietants, recorda a Josep i ho comenta amb Faraó: I allà hi havia amb nosaltres un noi hebreu, esclau del cap de majordoms. Li vam explicar [els nostres somnis] a ell i ell va interpretar per nosaltres els nostres somnis. Cadascú...

Vaiéixev: el camí de l’arrogància

19 de desembre de 201916 de desembre de 2019 by Nova Escola Catalana1 Comment

Al principi de la paraixà Vaieixev hi trobem l'episodi dels somnis de Josep, que ell mateix relata al seu pare i als seus germans. «Escolteu, ara, aquest somni que he somniat. I heus ací que nosaltres estàvem lligant gavelles al mig del camp i heus ací que es va aixecar la meva gavella i també es va afermar i heus ací que les vostres gavelles l'envoltaven i es prosternaven davant la meva gavella. Li van dir els seus germans: Per cas hauràs de regnar sobre nosaltres o hauràs de governar-nos? I van seguir odiant-lo encara més pels seus somnis i per les seves paraules» (Bereixit 37:6-8) La relació entre Josep i la resta dels germans, tots ells, és difícil des del principi. I qualsevol cosa que faci Josep, l'agreuja. Però per què? Ens diu el khakham Moisès ben Nakhman: «El propòsit del somni de les gavelles és que es va mostrar a Josep que a través dels feixos i els productes agrícoles, ells...

Mikets: L’angoixa d’ésser tsadiq

7 de desembre de 201823 de desembre de 2019 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «Chanukah and the future of the state of Israel», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 28 de novembre del 2018. ...ויוסף הוא השליט על הארץ הוא המשביר לכל עם הארץ Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom... Bereixit-Gènesi 42:6 En observar les vides dels Avot, els tres avantpassats del Poble d'Israel, és notable notar que cap d'ells no va ser oficialment anomenat tsadiq (home just) pels Savis talmúdics i midràixics. Tan sols el fill de Jacob , Josep, va rebre aquest títol. Això fa estrany puix que no es pot pas negar que Avraham, Isaac i Jacob també van ésser persones excepcionalment piadoses. Pot ésser que la raó d'aquest honor especial sigui perquè, paradoxalment, Josep no semblava pas ésser un tsadiq. En tot cas, el contrari podria haver estat més precís. No hi ha dubte que durant el regnat de Josep a Egipte,...

Mikets: L’Universal i el Particular

6 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «The Universal and the Particular», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La història de Josep és una d'aquestes rares narratives al Tanakh en què un jueu (israelita / hebreu) exerceix un paper destacat en una societat gentil (els altres són, sobretot, els llibres d'Ester i Daniel). Vull aquí explorar una faceta d'aquest escenari. Com parla un jueu a un no jueu sobre Déu? Què és el que és particular, i què és el que és universal, en la vida religiosa? En aquest enfocament, el judaisme és únic. D'una banda, el Déu d'Abraham és, creiem, el Déu de tothom. Tots, ja siguem o no jueus, som fets a imatge i semblança de Déu. D'altra banda, la religió d'Abraham no és la religió de tothom. Va néixer en el pacte específic que Déu va fer amb Abraham i els seus descendents. Diem de Déu en les nostres oracions que Ell «ens tria d'entre tots...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la khutspà

14 de desembre de 201714 de novembre de 2018 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A la paraixà Mikets hi llegim l'episodi en què Josep interpreta el somni de les vaques grasses i primes del Faraó. Després de dos anys d'haver interpretat els somnis del coper i el forner. La interpretació pot semblar òbvia dins el context del món antic, agrícola. I no seria estrany que un esclau arribés a interpretar somnis d'un rei, encara que sigui com a divertiment o com a bufó. Però Josep no va un pas més endavant, sinó que fa un salt enorme. Cal tenir en compte que estem parlant del rei d'Egipte, l'imperi més antic i poderós del món antic, i podríem dir de tota la Història. I com a molt, qualsevol persona a la qual se li digui que en uns moments entrarà a la càmera on hi ha el rei per interpretar-li un somni, caldria assumir que es limitarà a fer això, gairebé sense mirar-lo als ulls, i es retirarà. Doncs Josep, un simple esclau a qui acaben de treure...