Un cop ha passat tot un any des que els Bnei Israel surten de Mitsraïm, toca recordar aquesta sortida. I per això es donen les instruccions precises de celebrar Pessakh al seu moment assenyalat, segons totes les seves lleis i segons totes les seves normes (Bamidbar-Números 9:2-3).

Raixí ens diu que «segons totes les seves lleis» es refereix a les lleis “de” l’animal mateix, és a dir que ha de ser un xai sense defecte, mascle i d’un any, i «segons totes les seves normes» es refereix a les lleis “sobre” l’animal, però que surten en algun altre lloc. I Ramban ens diu que aquesta segona frase és un error de transcripció, i que cal reinterpretar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 82).

Les lleis que s’apliquen “a” l’animal del sacrifici es descriuen a Xemot-Èxode 12:5, i les lleis “sobre” l’animal són que rostir al foc, amb el cap i les potes i les entranyes apareixen al verset 9. D’altra banda, les lleis “fora” de l’animal són l’obligació de menjar matzà [la primera nit de la festa] i el deure d’eliminar el pa fermentat o khamets, que no surten en aquella secció.

Per tant, unes lleis serien les de l’animal, i unes ordenances serien les relacionades amb la festa del 14 de Nissan al vespre.

Una mica més endavant a la nostra paraixà sorgeix la necessitat de presentar el sacrifici per aquelles persones que no van poder celebrar el primer record de Pessakh, i se’ls instrueix per fer-lo el dia catorze del segon mes, al vespre. Que l’hauran de consumir amb matzà i herbes amargues, i no n’hauran de deixar res fins al matí. Ni trencar-ne cap os. I que l’hauran d’oferir segons les lleis del sacrifici de Pessakh.

Quina és la diferència? Que les persones que hagin d’oferir Pessakh al mes d’Iyar poden tenir khamets a casa, i que la festa només dura un dia. I per tant, els manaments addicionals de Pessakh, netejar i no posseir khamets, no estan inclosos en les «lleis i ordenances» del segon Pessakh. A més, quin sentit té haver de menjar matzà durant set dies, si la festa només en dura un? (R. M. ben Nachman, p. 83; nota 78 – Pesakhim 95a).

Però a més, si els fixem en l’original en hebreu, el verset 3 de la nostra paraixà ens diu que Pessakh, «כְּכָל־חֻקֹּתָ֥יו וּכְכָל־מִשְׁפָּטָ֖יו תַּעֲשׂ֥וּ אֹתֽוֹ – segons totes les seves lleis i “segons totes les seves normes” l’oferireu», però Pessakh xení, al mes d’Iyar, «כְּכָל־חֻקַּ֥ת הַפֶּ֖סַח יַעֲשׂ֥וּ אֹתֽוֹ – segons totes les lleis del Pessakh l’oferireu».

Pessakh no és una festa qualsevol, ni és només una festa d’alegria. És un procés, intern i extern, que comença el primer dia de Nissan i acaba el dia de Xavuot.

Pessakh no només és sortir de Mitsraïm, sinó que és creuar el mar de les canyes, el manà, passar set i arribar a Sinaí per contemplar la revelació –sempre que no acabem adormint-nos.

El fet que qui no pugui fer el sacrifici quan toca el pugui fer un mes després ja hauria de fer pensar en la importància d’aquesta festa. Com a mínim, en què les coses cal fer-les quan toca perquè tot segueixi el ritme. Però que si per alguna raó no podem fer-ho quan toca, podem tenir una segona oportunitat. I també que això ens comporta perdre’ns coses, entre d’altres els ritmes naturals.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.